Ruth Rendell

The Bridesmaid

When Philip Wardman's feminine ideal, a Greek goddess, appears in the flesh as Senta Pelham, Philip thinks he has found true love. But darker forces are at work, and Senta is led to propose that Philip prove his love by committing murder.

Manuel De Pedrolo

Cops de bec a Pasadena

Sabíeu que encenent i apagant cigarretes us podíeu guanyar la vida? I la vida de la vostra dona, la vostra cunyada i la d’un novel·lista potser genial que té la bondat de deixar-se mantenir? Si treballéssiu a Hollywood això seria possible. Seríeu un especialista. Potser aleshores seria greu que uns peus no us deixessin dormir. Uns peus invisibles, realment molt estranys. També seria greu que el dia que penseu menjar filet llegíssiu al diari que una dona ha estat esquarterada i que en falten quatre trossos. Però podríeu assistir a una festa a Los Alamitos, com cap altra, o, si fèieu goig, potser us confondrien amb una artista de fama. Però, encara que tot anés malament i us tremolés una mica el pols, potser encara us quedaria l’esquena.

Ruth Rendell

The Girl Next Door

Manuel De Pedrolo

Crèdits humans

Manuel de Pedrolo, en triomfar amb Crèdits humans en el «Premi Víctor Català» de 1956, no ha fet sinó justificar les esperances que desvetllà en aparèixer als cenacles literaris. Els contes de Crèdits humans, ben pensats, ben construïts, ben explicats, són una demostració de la rapidesa amb què Pedrolo es va situant en allò que en podríem dir la maduresa de l’escriptor, tant pel que es refereix al domini del llenguatge com a l’aconseguiment dels efectes.

Ruth Rendell

A Demon in My View

In A Demon in My View, Ruth Rendell creates a character as frightening as he is fascinating. Mild-mannered Arthur Johnson has never known how to talk to women. And his loneliness has perverted his desire for love and respect into a carefully controlled penchant for violence. One floor below him, a scholar finishing his thesis on psychopathic personalities is about to stumble—quite literally—upon one of Arthur's many secrets.

Haunting and intelligent, A Demon in My View shows the startling results of this chilling alchemy of two very disparate minds—one pathological and the other obsessed with pathology.

Manuel De Pedrolo

Darrers diaris inèdits. Blocs 1988-1990

En els últims anys de la seva vida, Pedrolo escrivia un diari, una part del qual va donar a conèixer a través de la premsa, Darrers diaris inèdits, que recull les notes de 1988, 1989 i 1990, dóna a conèixer precisament els últims blocs. Peça literària insòlita en el món cultural català, Darrers diaris inèdits ens dóna la talla d’un gran escriptor de cara al que sempre és més difícil d’escriure: la quotidianitat.

Manuel De Pedrolo

D’esquerra a dreta, respectivament

Manuel de Pedrolo ens narra una història, feta d’instantànies a través de la visió subjectiva que en va oferint cada personatge, on el seu protagonista, en Jordi, després d’haver estat empresonat durant onze anys per haver causat la mort d’un feixista que atacava una noia, busca en un medi envoltat de dones, concretament de tres dones («respectivament vestides, d’esquerra a dreta, de groc llimona, de morat cardenal i de negre mosca…»), el seu origen, sense el qual no pot configurar el seu present i per tant la seva pròpia identitat.

Manuel De Pedrolo

Detall d’una acció rutinària

El Comandant Traza va ordenant escorcolls i vigilàncies a un grup de dones que es reuneixen habitualment a un domicili privat i passen moltes hores juntes. Perquè, en aquest món totalitari, moltes coses són sospitoses, com, per exemple, que només el 60% d’aquestes dones siguin dones públiques, quan, en conjunt, un 90% de la població femenina es dedica a aquesta professió.

Arundhati Roy

The Ministry of Utmost Happiness

It is an aching love story and a decisive remonstration, a story told in a whisper, in a shout, through unsentimental tears and sometimes with a bitter laugh. Each of its characters is indelibly, tenderly rendered. Its heroes are people who have been broken by the world they live in and then rescued, patched together by acts of love — and by hope.

The tale begins with Anjum — who used to be Aftab — unrolling a threadbare Persian carpet in a city graveyard she calls home. We encounter the odd, unforgettable Tilo and the men who loved her — including Musa, sweetheart and ex-sweetheart, lover and ex-lover; their fates are as entwined as their arms used to be and always will be. We meet Tilo’s landlord, a former suitor, now an intelligence officer posted to Kabul. And then we meet the two Miss Jebeens: the first a child born in Srinagar and buried in its overcrowded Martyrs’ Graveyard; the second found at midnight, abandoned on a concrete sidewalk in the heart of New Delhi.

As this ravishing, deeply humane novel braids these lives together, it reinvents what a novel can do and can be. demonstrates on every page the miracle of Arundhati Roy’s storytelling gifts.

Manuel De Pedrolo

Diari 1986

Manuel de Pedrolo va redactar, d’ençà de 1986 i fins poc abans de morir, un diari molt personal. D’aquestes anotacions el lector només en té un coneixement parcial: les que inclou Darrers diaris inèdits. Blocs 1988-1990, que mostra l’última part del dietari. Ara presentem la part que correspon a l’any 1986 (que completarà, més endavant, el volum corresponent a 1987). Aquest llibre atípic ens mostra les inquietuds del Pedrolo més íntim, plasmades en observacions minucioses sobre la realitat quotidiana, cròniques culturals i polítiques, reflexions filosòfiques d’alta volada o d’estar per casa i esbossos del que després van ser novel·les, contes i obres teatrals. Tot plegat contribueix a bastir la imatge d’un ciutadà exemplar, d’un català ben arrelat a la seva terra i d’un escriptor imprescindible.

Anatoly Rybakov

THE BRONZE BIRD

Manuel De Pedrolo

Diari 1987

Amb aquest volum, es completa la publicació de tots els «blocs» del dietari que Manuel de Pedrolo va escriure des de 1986 fins a l’any de la seva mort. Després de donar a conèixer Darrers diaris inèdits. Blocs 1988-1990 (1991), es va publicar Diari 1986 i ara, la seva continuació. A Diari 1987 es troben els mateixos ingredients que fan tan singulars i interessants aquestes pàgines, en què queden reflectides des d’observacions detallades de la vida quotidiana fins a reflexions filosòfiques, opinions polítiques o comentaris culturals, incloent-hi poemes i relats, alguns dels quals són veritables contes. L’autor apareix sempre amb les seves fermes conviccions ideològiques, com un intel·lectual íntegre i compromès amb el seu temps i el seu país.

Manuel De Pedrolo

Disset contes i una excepció

Disset contes i una excepció és un llibre de narracions amb una excepció, una obra teatral curta. Històries ben diverses, tanmateix, des de la recreació de situacions viscudes per personatges com l’enciclopedista Diderot o Marianna, la monja portuguesa, passant per trames que pertanyen a l’absurd, com és el cas de la mà que traspassa el mur de la presó, que pot tenir dos desenllaços diferents; el conte negre de «La substituta», on algú pot morir per error, fins a d’altres d’humorístics com el d’un home a qui agraden especialment els ventres de les prenyades, i la història d’uns divorciats que passen a ser amants perquè la clandestinitat és més excitant que no pas la legalitat. I a l’obra de teatre, les activitats de l’oposició clandestina en un país dictatorial. De qui et pots fiar?

Anatoly Rybakov

The Dirk

Manuel De Pedrolo

Doble o res

Un empresari és segrestat per tres joves, que l’introdueixen en un cotxe, li embenen els ulls i el condueixen a una torre dels afores de la ciutat. Allà li fan signar tres xecs de 100.000 pessetes. Durant dues hores, mentre dos dels segrestadors tornen a la ciutat a cobrar els xecs, l’empresari i el cap de la banda mantenen una llarga conversa, en la qual, provant de persuadir el segrestador de seguir endavant amb la seva acció, l’empresari confessa un crim passional de joventut que va restar impune.

Pierre Rey

Palm Beach

Sans moyens financiers, quelle revanche prendre sur une société aussi puissante que la Hackett Chemical quand elle « vire » ses employés sous prétexte de marasme économique ? Aucune.

Alan Pope, le premier « viré », le dit avec raison à son ami Sammy Bannister qui est le second. Supposons à présent que la banque chargée de verser l'indemnité de licenciement, la Burger, crédite Alan de plus d'un million de dollars.

C'est une erreur évidemment mais aussi la fortune qui va leur permettre de ruiner la firme et ils ont deux semaines pour y parvenir avant que l'erreur soit découverte, décrète Sammy qui expédie Alan au Majestic de Cannes où séjourne Arnold Hackett, l'homme à abattre. Comment ? Que Alan se fie à la chance en jouant les riches à chèques, yacht et Rolls.

Peu à l'aise dans ce rôle, il débute mal : le magot reste sur le tapis vert à cause d'une flambeuse aux yeux violets et son banco attire sur lui l'attention du patron de la Burger.

Alan s'attend à être démasqué et arrêté. Pas du tout. Une O.P.A. illégale et un achat d'armement qui ne l'est pas moins vont l'entraîner, en compagnie de requins d'affaires et de poupées de luxe, dans une aventure à couper le souffle.

Manuel De Pedrolo

Domicili permanent

Al cap d’una colla d’anys, Manuel de Pedrolo s’ha decidit a escriure un altre Domicili. El primer era provisional i aquest és permanent. D’aquell es conta que a algú que reia massa, mentre el llegia en un vagó de ferrocarril, la policia li va demanar la documentació. Per sort la duia a la butxaca. Avui, davant d’aquest text, podeu fer dues coses; assegurar-vos que no us heu oblidat els papers (falsos) a casa o deixar-hi el llibre quan sortiu de viatge. Al capdavall, els personatges (qui sap si veïns vostres) us esperaran pacientment entre unes pàgines que habiten en permanència ni que dos d’ells (sense comptar els morts, ja instal·lats en un domicili definitiu) se n’hagin escapat.

Mike Rossiter

Sink the Belgrano

On the evening of 30 March 1982, Commander David Hall, chief engineer of the nuclear submarine HMS Conqueror, received a telephone call giving him the order to ‘store for war’. At first he didn’t believe it. In the early hours of 2 April, Argentine forces invaded the Falkland Islands. On 4 April, HMS Conqueror sailed out of the Faslane naval base to begin her 8,000 mile journey to the South Atlantic. She was sailing towards war and towards one of the most iconic battles of the Falklands conflict, an encounter that would result in the torpedoing of the first warship since the end of the Second World War. When the order was given to sink the Belgrano, the British nuclear submarine began a cat and mouse game with the Argentine warship. Conqueror stalked the Belgrano for two days, sometimes sailing as close as fifty yards to the warship’s stern, before the torpedoes were fired. For the first time, we hear from sailors on both vessels as they tell their own stories of the events of that day. We witness the behind-the-scenes arguments and power-broking that would culminate in the launch of three torpedoes from the Conqueror, and a vivid picture of the terror, confusion and courage that marked an attack that left 340 of the Belgrano’s crew dead. Sink the Belgrano, written with all the pace and tension of a thriller, is the definitive retelling of those dramatic events.

Manuel De Pedrolo

Domicili provisional

L’obra que presentem, Domicili provisional, escrita en els anys difícils de la postguerra, consta de dues narracions complementàries que denuncien la situació social i política que llavors es vivia: la misèria econòmica i moral i la repressió contra els qui lluitaven en defensa de la llibertat. D’altra banda, en l’aspecte formal, aquestes novel·les són una mostra de l’esforç de la nostra literatura per incorporar les noves tècniques narratives.

Philippe Ragueneau

Humeurs et humour du Général

Pour la majorité des Français, Charles de Gaulle était « l'homme du 18 Juin », le chef de la France combattante, le libérateur, l'ultime recours de 1958, le premier Président de la V République, pour tout dire, la « statue du commandeur ».

Mais bien peu soupçonne que cet homme, dont l'immense stature physique, intellectuelle et morale intimidait tous ceux qui l'approchaient, aimait aussi rire et provoquer le rire ; qu'il était doué d'un humour, tantôt subtil, tantôt féroce ou caustique, qu'il maniait avec le même bonheur et la même délectation, le sarcasme, la malice et l'ironie ; que la provocation délibérée et la mauvaise foi consciente libéraient chez lui un grand rire intérieur ; que ses rognes et ses grognes s'exprimaient en mots savoureux ; que ses traits d'esprit faisait le tour de son entourage ; mais qu'il savait aussi manifester, à point nommé, sollicitude et bienveillance.

Ces humeurs et cet humour du Général, nous les avons traqués dans les souvenirs de ceux qui l'ont approché. On en trouvera dans ce recueil, qui s'est voulu honnête, la fidèle expression.

Philippe Ragueneau, Compagnon de la Libération, a vécu 14 ans dans la familiarité du Général de Gaulle : pendant la guerre, dans les Forces Françaises Libres, puis au Rassemblement du Peuple Français, successivement comme chargé de mission, directeur des services de presse, propagande et information et, en 1958, à son Cabinet, comme chargé de mission, responsable des relations avec la presse.