The information contained in this book or books is provided for informational purposes only and includes the book title, author name, and a brief description or abstract. For the full text of the book, please contact the author or publisher.
A en Martin Beck se li planteja un cas complex i delicat. En Viktor Palmgren és un magnat suec de qui es coneixen molts negocis legals i se n’hi suposen d’altres, més subterranis i de moralitat dubtosa, que li proporcionen grans beneficis. La seva immensa riquesa l’ha convertit en un mite. Un dia, en el decurs d’un sopar a l’hotel Savoy, a Malmö, algú li dispara al cap. Les connotacions polítiques i econòmiques d’aquest crim exigeixen una investigació meticulosa en què el policia ha d’anar amb peus de plom. Ningú és capaç de descriure el criminal i l’anàlisi balística no aclareix res. El policia s’haurà d’enfrontar, a més, a una pregunta per a la qual els mètodes detectivescos no tenen resposta: pot ser just, un crim? En Martin Beck és el cap de la Brigada d’homicidis d’Estocolm, però ara haurà d’anar a ajudar el seu amic, l’inspector en cap Per Månsson, de Malmö, i treballaran junts per resoldre el cas.
Més de dues-centes figuretes de fusta i d’ivori, cap d’elles més gran que una capsa de llumins, són l’origen d’aquest fascinant llibre en què Edmund de Waal descriu el viatge que han fet al llarg dels anys. Un viatge ple d’aventures, de guerra, d’amor i de pèrdua, que resumeix, en la història d’una família, la història d’Europa dels segles XIX i XX. Un text evocatiu i de gran bellesa que comença amb una petita llebre d’ulls d’ambre que es barreja amb les monedes dins d’una butxaca, i acaba, com tot autèntic viatge, amb el descobriment d’un mateix.
Rescatem bancs però no persones. Bancs que inverteixen en armament. Armament que els «nostres» governs venen a dictadures. Dictadures que vulneren els drets humans i fan guerres. Guerres que generen morts i persones a la recerca de refugi. Refugi que neguem. Tanquem ports i aeroports. Fortifiquem les nostres fronteres i aixequem murs en territori estranger a canvi de milions. Ho veiem tot per televisió. Cada dia els recordem que no els volem. No els donem permís de treball però els multem si treballen sense permís. Els hem robat la «seva» feina mentre els acusem de voler venir a prendre’ns la nostra. Hem concebut un «nosaltres» contra «ells».
«Rival»: el seu origen etimològic prové del terme «rivalis», que vol dir «el que viu a l’altra banda del riu», el foraster, el desconegut, s’ha convertit automàticament en el «nostre» adversari. En el «nostre» rival. Fins que no descobrim quin benefici ens aporta, l’hem de témer. I mentrestant, és clar, el privilegi segueix a la «nostra» banda del riu.
«Aquí se aprende muy poco, falta personal docente y nosotros, los muchachos del Instituto Benjamenta, jamás llegaremos a nada, es decir que el día de mañana seremos todos gente muy modesta y subordinada. La enseñanza que nos imparten consiste básicamente en inculcarnos paciencia y obediencia, dos cualidades que prometen escaso o ningún éxito. Éxitos interiores, eso sí. Pero ¿qué ventaja se obtiene de ellos? ¿A quién dan de comer las conquistas interiores?».Así empieza Jakob von Gunten, la tercera novela de Robert Walser, la más amada por el autor, pero también la más discutida e innovadora, escrita en 1909 en Berlín, tres años después de haber dejado el Instituto donde se había educado. Y el gran protagonista de esta «historia singularmente delicada», según un juicio de Walter Benjamin, es el propio Instituto Benjamenta: el alumno Jakob, a través de su diario, nos introduce en todos sus secretos, en sus dramas y pequeñas tragedias y en todos sus misterios, convirtiéndolo en uno de los escenarios más memorables de la literatura del siglo XX.
A primer cop d’ull, l’atrafegada i poc convencional protagonista d’aquesta novel·la és en el camí de la felicitat. Estudia per a un prestigiós doctorat en química orgànica a Boston que farà que els seus pares immigrats xinesos n’estiguin orgullosos (o si més no satisfets), i té un nòvio brillant, també científic, que està boig per ella i li acaba de proposar que es casin. Però bé —ja ho dèiem—, això és només a primer cop d’ull.
Química va ser una de les sorpreses més fresques i elogiades del 2017 als EUA. Una història explicada d’una manera única i sorprenent amb una barreja imbatible de gravetat i humor. I, arreu, detalls científics, curiositats, observacions desplegades d’una manera tan original i indestriablement orgànica que no es pot imaginar el llibre sense això.
En Jojo és un nen mestís que viu amb els seus avis i la seva germana. La seva mare és una dona absent que té visions del seu germà mort i que viu perdudament enamorada del seu marit, que compleix condemna a la presó del comtat. Quan ella s’assabenta que està a punt de ser alliberat, decideix agafar els seus dos fills i emprendre un viatge introspectiu i salvatge que els obliga a relacionar-se per primera vegada com a família. A la presó, en Jojo es troba en Richie, un noi amb qui descobreix el llegat de l’esclavitud però també la importància de la reconciliació amb el passat.
Amb un llenguatge ric i musical Jesmyn Ward ens ofereix una road movie literària imponent que parla des dels marges. Canteu, esperits, canteu és l’últim text de l’única autora premiada dues vegades amb el National Book Award.
Novel·la ambientada a la ciutat de Londres al final del segle XIX que tracta la història de la Nan, una jove camperola que decideix de provar fortuna a la capital després de conèixer la Kitty, actriu de music hall de qui està fascinada. La Kitty s’hi fixa, en ella també, i s’interessa per la xiqueta que la veu actuar dia sí i dia també. Tan és així que li ofereix de ser la seva ajudant de camerino a la seva propera actuació a la capital. A partir d’aquí s’inicia el periple vital de la protagonista que veu com la realitat, en forma de desengany, veient-se desemparada i tocant fons, s’imposa als seus somnis de joventut. En aquest viatge iniciàtic la protagonista transita pel món del music hall londinenc, obrint-se pas dins de la societat victoriana, tan ben recreada per Sarah Waters.
A Conflictes un ordinador quàntic obre possibilitats infinites. Realitats alternatives, futurs hipotètics i una trama de novel·la d’acció, però al fons, com explica l’autor a la introducció que ha escrit expressament per a l’edició catalana, el motiu de reflexió és «la naturalesa de la cognició conscient», la nostra consciència d’ésser. Podrà un ordinador a arribar a «tenir una sensació de jo unificat, la certesa que jo sóc jo?». I, quin és el mecanisme que ens dóna aquesta certesa a nosaltres mateixos?
Les regions que han sobreviscut a l’holocaust han transformat la violència d’abans de la guerra en una utopia pacífica. En lloc de la creença en una vida futura religiosa, els vell i malalts accepten l’eutanàsia a Cases de la Mort, on els guies donen consell. Un d’aquests guies és Jim Huntermort, que persegueix la investigació de la naturalesa de la mort malgrat la censura oficial. Com és habitual amb Ian Watson, la impressió inicial d’una terra verda i agradable es revela com una faceta més d’una realitat més complexa i preocupant. Intrigant i complexament elaborada, aquesta novel·la és un thriller metafísic apassionant.
Christine és incapaç de recordar. Cada nit, a causa d’una estranya amnèsia, perd tots els seus records: oblida on és, per què està allà i qui és l’home que dorm al seu costat. Ni tan sols reconeix la seva imatge al mirall. Viu atrapada en una existència que depèn del que li expliquen el seu pacient marit i el seu psicòleg, a qui visita d’amagat del seu marit. I també de tot el que escriu en el seu diari, que amaga cada nit abans d’anar a dormir. Però Christine no tarda en descobrir que pot ser algú no li està explicant tota la veritat, que les coses no són tal com semblen i que pot arribar a ser víctima d’una amenaça, la clau de la qual resta oculta en la seva memòria.
Fellow, el cap de policia de Stockford, Connecticut, i Wilks, el seu sergent, es compenetren molt bé: l’un munta hipòtesis, imagina circumstàncies, suposa fets; l’altre sol escoltar-lo amb una orella incrèdula. Tots dos, però, són infatigables. I bé calia que ho fossin si volien esbrinar de qui era aquell tors de dona, car aquesta vegada no n’hi havia prou amb haver de trobar l’assassí: víctima i victimari eren igualment desconeguts. És a dir, s’ho pensaven, ja que al capdavall el criminal el tenien a l’abast de la mà i, si se’ls hagués acudit de sospitar-ho, de feina no els n’hauria donat cap. Ben cert que aleshores ens hauríem quedat sense aquesta novel·la, i hauria estat una llàstima, perquè és bona de veritat.
D’una manera aparentment simple, però commovedora i efectiva, Weiner ens explica la història de la privilegiada i empàtica Heather, dels seus pares rics però insatisfets, i d’en Bobby, un treballador de la construcció jove amb un passat relacionat amb les drogues, la violència i la presó, que s’obsessiona amb ella. Weiner toca molts dels problemes la societat actual: les diferències cada cop més exagerades entre pobres i rics, privilegiats i marginats, el buit emocional que crea.
Un muntanyenc anomenat Núñez, en el seu intent per coronar el Parascotopetl, el Matterhorn dels Andes, rellisca i cau per un vessant nevada. En incorporar comprova atordit que es troba en una vall aïllat de la resta del món per profunds precipicis, el Païs dels Cegos. Els ancestres dels seus habitants van fugir de la repressió espanyola i una estranya malaltia es va propagar entre ells, provocant que tots els seus descendents naixessin cecs. Núñez creu que serà fàcil dominar-los, ja que segons el refrany: «En el Païs dels Cegos, el tort es el Rei…».
Els primers homes a la lluna és una novel·la publicada l’any 1901 per l’autor anglès H. G. Wells, qui la va descriure com una de les seves «històries fantàstiques». La novel·la explica la història d’un viatge a la lluna realitzat pels dos protagonistes, un home de negocis, el Sr. Bedford, i un excèntric científic, el Sr. Cavor. Bedford i Cavor descobreixen que la lluna està habitada per una civilització extraterrestre sofisticada de criatures similars a insectes que anomenen «selenites». La confrontació entre la fantasia de Wells i la realitat actual és obvia. L’home ha conquerit la lluna i coneix les seves possibilitats, si més no a primera vista. Malgrat tot, trobem en l’obra de H. G. Wells, autor de formació liberal i romàntica imaginació, un encant difícil de superar. Esdevé una gran audàcia en l’època en que va ser escrita. Té quelcom de les utopies socials, que provocaren violentes polèmiques en el seu moment, i molt de l’anticipació científica en un sentit que va molt més enllà d’allò estrictament tècnic, en posar de relleu les possibilitats d’un univers relatiu, sorprenent i encara per conquerir.
Les faules ideades per H. G. Wells (1866-1946), un dels pares, potser el més notable, de la ciència ficció, han demostrat al llarg del temps mantenir un vigor i tocar uns ressorts de l’inconscient humà, que sovint les han elevat a icones del món modern. La guerra dels mons, és un relat trepidant que narra la invasió de la Terra pels marcians, i va ser la primera aproximació reeixida sobre la irrupció d’éssers d’altres planetes en el nostre. Va marcar en bona mesura la fantasia del segle XX i, va obrir un filó —el del contacte dels homes amb éssers extraterrestres— que no va trigar a convertir-se en un dels més importants de la ciència ficció, servint d’inspiració a nombrosos artistes posteriors en els àmbits de la ràdio, el cinema, la literatura, el còmic i la televisió.
A finals del segle XIX, un científic assegura haver construït una màquina per viatjar a través del temps. Ningú no se l’acaba de creure, però ell mateix prova el seu invent i viatja al futur amb la il·lusió de trobar-hi el món perfecte que els avenços de la ciència i la tecnologia semblaven prometre. El que hi troba, però, no s’assembla gens al que havia imaginat, i torna per explicar què és el que espera a la humanitat si no és capaç de corregir a temps uns quants errors greus.
Per al protagonista d’aquesta història, la Porta del Mur és autèntica, i permet, a través d’un món tan real i tan veritable com el maó i la fusta, d’accedir a una realitat immortal. L’aire, allà, hi resulta estranyament estimulant, la joventut hi és present sempre, la bellesa es fa visible pertot i l’alegria hi regna. Existeix, realment, aquest jardí encantat capaç de plantar cara a la tediosa existència diària?
Un jove estudiant de física, de gran talent però molt pobre, descobreix un mètode gràcies al qual pot tornar invisibles tots els teixits, fins els vius. Decidit a estudiar les possibilitats del seu invent, es sotmet ell mateix a l’experiment, però aquest no fa l’efecte que ell espera i, mentre que els seu cos es torna invisible, no passa el mateix amb els vestits que porta. Convertit en un ésser estrany i repulsiu, ha de fugir i amagar-se. Desesperat per la seva situació busca en va la manera de recobrar el seu aspecte normal.
El doctor Moreau viu a una illa perduda i permet que Edward Prendick, que ha naufragat, s’hi allotgi. Aviat, Prendick descobreix que hi passen coses estranyes: el doctor Moreau experimenta amb animals, intentant que es comportin com a humans. Un llibre que et convida a reflexionar sobre els límits ètics de la ciència i l’obligació que té el científic d’actuar de forma moral.
Un milió pelat, escrit en forma burlesca, com de paròdia melodramàtica, descriu les aventures d’un pobre noi de setze anys, Lemuel Pitkin, que, obligat per circumstàncies familiars, decideix de marxar de casa per fer fortuna. Pitkin va de desgràcia en desgràcia: és enganyat, robat i empresonat sense culpa. Després de passar un temps a la presó, on perd tota la dentadura, es fa membre d’un nou partit polític —el Partit Nacional Revolucionari. Més tard és víctima d’una sèrie d’aventures equívoques en mans de diverses organitzacions, unes comunistes i d’altres feixistes, i acaba per perdre un ull i una cama. Finalment, és mort d’un tret durant un míting polític. Arran d’això, esdevé un heroi nacional i un màrtir de la pàtria. L’epíleg descriu una futura festa nacional, amb nois americans desfilant per la Cinquena Avinguda en honor de Pitkin i cantant un himne a la seva memòria. Brillant sàtira política de la vida dels Estats Units, Un milió pelat és una veritable anàlisi del món capitalista i una mostra d’una política nord-americana que es decanta cap a una possible forma de feixisme.
We use cookies to understand how you use our site, to personalize content and to improve your experience. By continuing to use our site, you accept our use of cookies and you agree with Privacy Policy and Terms of Use
All languages
English
Español
Deutsch
Français
Bulgaria
Netherlands
Italiano
Hungary
Spanish
România
Українська
Catalonia
Polski
Belarus
Lithuania
Latvia
Serbian
Czech
Esperanto
Portugal
Swedish
Slovensko
Hrvatski
Србија
Latine
Chinese
Ελληνική(Greece)
Uzbek
Norsk
Turkish
Việt Nam
Denmark
Azerbaijan
Qazaqstan
Galician
Chuvashia
Indonesian
Other Languages
