The information contained in this book or books is provided for informational purposes only and includes the book title, author name, and a brief description or abstract. For the full text of the book, please contact the author or publisher.
Al cap d’una colla d’anys, Manuel de Pedrolo s’ha decidit a escriure un altre Domicili. El primer era provisional i aquest és permanent. D’aquell es conta que a algú que reia massa, mentre el llegia en un vagó de ferrocarril, la policia li va demanar la documentació. Per sort la duia a la butxaca. Avui, davant d’aquest text, podeu fer dues coses; assegurar-vos que no us heu oblidat els papers (falsos) a casa o deixar-hi el llibre quan sortiu de viatge. Al capdavall, els personatges (qui sap si veïns vostres) us esperaran pacientment entre unes pàgines que habiten en permanència ni que dos d’ells (sense comptar els morts, ja instal·lats en un domicili definitiu) se n’hagin escapat.
On the evening of 30 March 1982, Commander David Hall, chief engineer of the nuclear submarine HMS Conqueror, received a telephone call giving him the order to ‘store for war’. At first he didn’t believe it. In the early hours of 2 April, Argentine forces invaded the Falkland Islands.
On 4 April, HMS Conqueror sailed out of the Faslane naval base to begin her 8,000 mile journey to the South Atlantic. She was sailing towards war and towards one of the most iconic battles of the Falklands conflict, an encounter that would result in the torpedoing of the first warship since the end of the Second World War.
When the order was given to sink the Belgrano, the British nuclear submarine began a cat and mouse game with the Argentine warship. Conqueror stalked the Belgrano for two days, sometimes sailing as close as fifty yards to the warship’s stern, before the torpedoes were fired.
For the first time, we hear from sailors on both vessels as they tell their own stories of the events of that day. We witness the behind-the-scenes arguments and power-broking that would culminate in the launch of three torpedoes from the Conqueror, and a vivid picture of the terror, confusion and courage that marked an attack that left 340 of the Belgrano’s crew dead. Sink the Belgrano, written with all the pace and tension of a thriller, is the definitive retelling of those dramatic events.
L’obra que presentem, Domicili provisional, escrita en els anys difícils de la postguerra, consta de dues narracions complementàries que denuncien la situació social i política que llavors es vivia: la misèria econòmica i moral i la repressió contra els qui lluitaven en defensa de la llibertat. D’altra banda, en l’aspecte formal, aquestes novel·les són una mostra de l’esforç de la nostra literatura per incorporar les noves tècniques narratives.
Pour la majorité des Français, Charles de Gaulle était « l'homme du 18 Juin », le chef de la France combattante, le libérateur, l'ultime recours de 1958, le premier Président de la V République, pour tout dire, la « statue du commandeur ».
Mais bien peu soupçonne que cet homme, dont l'immense stature physique, intellectuelle et morale intimidait tous ceux qui l'approchaient, aimait aussi rire et provoquer le rire ; qu'il était doué d'un humour, tantôt subtil, tantôt féroce ou caustique, qu'il maniait avec le même bonheur et la même délectation, le sarcasme, la malice et l'ironie ; que la provocation délibérée et la mauvaise foi consciente libéraient chez lui un grand rire intérieur ; que ses rognes et ses grognes s'exprimaient en mots savoureux ; que ses traits d'esprit faisait le tour de son entourage ; mais qu'il savait aussi manifester, à point nommé, sollicitude et bienveillance.
Ces humeurs et cet humour du Général, nous les avons traqués dans les souvenirs de ceux qui l'ont approché. On en trouvera dans ce recueil, qui s'est voulu honnête, la fidèle expression.
Philippe Ragueneau, Compagnon de la Libération, a vécu 14 ans dans la familiarité du Général de Gaulle : pendant la guerre, dans les Forces Françaises Libres, puis au Rassemblement du Peuple Français, successivement comme chargé de mission, directeur des services de presse, propagande et information et, en 1958, à son Cabinet, comme chargé de mission, responsable des relations avec la presse.
L’encontre desconcertant de dues persones que vivien juntes sense saber-ho, l’esmunyedís i misteriós guanyador d’un premi literari, un personatge solitari de dubtoses intencions en un escenari nocturn, situacions conjugals desassossegadores, un relat de detectius dins d’un altre relat de detectius, els límits de la realitat sobre el mapa d’una ciutat, i altres fets i personatges a cavall entre la fantasia i la realitat són els elements de les narracions que conformen aquest recull de catorze relats.
Called a “special child,” Southern social code for mentally—and physically—challenged children, Richard was crippled by deformed hips and was told he would spend his adult life in a wheelchair. During his early years in charity hospitals, Richard observed the drama of other broken boys’ lives, children from impoverished Appalachia, tobacco country lowlands, and Richmond’s poorest neighborhoods. The son of a solitary alcoholic father whose hair-trigger temper terrorized his family, and of a mother who sought inner peace through fasting, prayer, and scripture, Richard spent his bedridden childhood withdrawn into the company of books.
As a young man, Richard, defying both his doctors and parents, set out to experience as much of the world as he could—as a disc jockey, fishing trawler deckhand, house painter, naval correspondent, aerial photographer, private investigator, foreign journalist, bartender and unsuccessful seminarian—before his hips failed him. While digging irrigation ditches in east Texas, he discovered that a teacher had sent a story of his to the , where it was named a winner in the magazine’s national fiction contest launching a career much in the mold of Jack London and Mark Twain.
A superbly written and irresistible blend of history, travelogue, and personal reflection, is a remarkable portrait of a writer’s struggle with his faith, the evolution of his art, and of recognizing one’s singularity in the face of painful disability.
Written with humor and a poetic force, this memoir is destined to become a modern classic.
Recull de contes de Pedrolo corresponents als anys 1953 i 1954: «L’específic», «Dèdal», «L’escala», «La mina», «L’estació definitiva», «Vides paral·leles de Marta Rius», «Joc de temps», «Els anys mil», «La interpretació de somnis», «Orientacions», «La realitat», «El millor novel·lista del món» i «Mongetes per dinar».
Pendant des années, Alain Rey a enchanté les matins de France Inter avec son mot du jour. Aujourd'hui il nous offre une sélection de ses chroniques écrites entre 2000 et 2005, quatre cents mots qui vont de « Racaille et Voyou » à « Victime », de « Torride » à « Mammouth », de « Tempête » à « Abracadabrantesque »…
Le plus souvent un mot lié à l'actualité sert de prétexte pour une chronique érudite et parfois espiègle. Tout en en rappelant la valeur exacte, les origines du mot choisi, l'étymologiste se livre à l'exercice ou il excelle : rattacher la langue de tous les jours au patrimoine culturel, réduire les contresens, combattre les à-peu-près et les préjugés, pour mieux rendre compte des réalités.
Cette sélection, ou Alain Rey a choisi de garder les mots les plus significatifs en les agrémentant parfois d'un petit commentaire pour les restituer dans l'actualité, est aussi l'occasion de se retourner sur les cinq premières années du XXI siècle.
L’ànima li va caure als peus en trobar-se amb aquell escampall de matalassos on s’arraulien unes quantes dotzenes d’homes; però pitjor havia estat la nit abans, quan va haver de refugiar-se en un solar, i més terribles serien les nits futures que passaria pels portals i sobre les llambordes humides del carrer, fins que una dona de vida fàcil se l’endugués al seu llit. Allí havia començat tot, en un llit. Però no en el seu, sinó en el de la seva mare… Elena de segona mà afegeix a les seves qualitats intrínseques una particularitat que pot interessar al lector curiós: escrita el 1949, és la primera novel·la de Manuel de Pedrolo. La primera novel·la d’un gran novel·lista.
A Entrada en blanc viatgen amb un tren que no poden abandonar i que no saben on va ni per on ni per què, i que sovint s’atura en una estació que és sempre la mateixa a fer un transbordament que és al mateix tren; la investigació els duu a saber que són morts, que han deixat el seu món habitual, i finalment arribaran a establir que tots van morir del cor mentre dormien: possiblement es tracta d’un estat transitori entre la vida física i un destí final que ben possiblement serà el no-res.
Scott “Buck” Buckley, an environmental scientist, accepts the position of general overseer at the McMurdo Antarctic research station. After signing a secrecy declaration, Scott becomes privy to the existence of Geyser Valley, an area with a unique warm microclimate, which is home to the mysterious indigenous Anai people. In an outrageous conspiracy, the world governments are keeping the existence of these people a secret, to avoid limitations on the division of land for natural resources.
Scott is fascinated by the unique culture of the Anai, visiting them and learning from them as much as he can. In the meantime, the world becomes more and more unstable as global war is about to break out. Just before darkness sets over Antarctica, warfare tears the world apart, and the research station finds itself completely isolated for the long and sunless winter.
In the loneliness of the winter, Scott remains facing difficult questions all alone: who are the Anai, and how did they come to Antarctica? How much truth is there in their legends about giant ancient reptiles frozen in ice, waiting to come back to life? How is McMurdo going to hold on until the communications and supply lines are restored? And where are the limits one is not allowed to cross, not even in the name of survival?
«El Blasi s’ajupí, i, agafant-la pels cabells va arrossegar-la. Després, va arrencar-li les faldilles i les calces i es posà a pessigar-li les cuixes, el ventre, els mugrons. La noia udolava. Va voler tapar-li la boca amb una mà, però ella va mossegar-lo. Rabiós, el Blasi va tornar a agafar-la pels cabells i, a plom, l’aixecà. Rítmicament, ara, se les va emprendre contra el cos nu, fins que la noia li va caure als peus, estenallada, sense sentits». Es vessa una sang fàcil, escrita el 1952 i publicada el 1954, és una de les primeres —i millors— obres del gènere negre en català.
Stalingrad in 1942 is a city in ruins, its Russian defenders fighting to the last man to repel the invading German army. One of their most potent weapons is the crack sniper school developed by Vasily Zaitsev. Its members can pick off the enemy at long range, and their daring tactics—hiding for hours in no man’s land until a brief opportunity presents itself—mean that no German, and particularly no German officer, can ever feel safe. This part of the battle is as much psychological as anything, and to counter the continuing threat to German morale, the Nazi command bring to the city their own top marksman, Heinz Thorvald. His mission is simple: to identify, and kill, Zaitsev.
Based on a true story, THE WAR OF THE RATS is a brilliantly compelling thriller which brings vividly to life probably the most harrowing battlefront of the Second World War.
Un nou títol a afegir a la ja frondosa producció de Manuel de Pedrolo, és sempre un motiu d’interès i de satisfacció per als lectors, cada vegada més nombrosos, que formen el seu públic. La novel·la d’avui és, en molts sentits, extraordinària. Ho és per la matèria i també per l’estil i l’estructura. L’autor ha confessat que es tracta d’una altra de les seves exploracions o investigacions novel·lístiques en les quals les criatures per ell imaginades es transsubstancien en la seva pròpia natura d’escriptor-creador. Ens trobem, potser, amb l’obra més audaç, més nua de retòrica i de dramatisme tradicional, més innovadora entre tota la vasta producció del nostre autor. La seva lectura requereix, ens sembla, una especial voluntat d’immersió en la matèria i en el procés narratius. Però estem segurs que, al capdavall, el lector haurà recollit seriosos motius de reflexió sobre un dels problemes que avui apassionen l’home i, sobretot, la joventut.
New York Times bestselling author Joel C. Rosenberg returns with a high-stakes political thriller set in Russia.
Everything he learned to protect the president, he must use to take out theirs.
With an American president distracted by growing tensions in North Korea and Iran, an ominous new threat is emerging in Moscow. A czar is rising in the Kremlin, a Russian president feverishly consolidating power, silencing his opposition, and plotting a brazen and lightning-fast military strike that could rupture the NATO alliance and bring Washington and Moscow to the brink of nuclear war. But in his blind spot is the former U.S. Secret Service agent, Marcus Ryker, trained to protect but ready to kill to save his country.
Un home a prop dels quaranta, membre de la petita burgesia barcelonina, es prepara per a visitar alguns clients a la tarda, surt del seu domicili, travessa a peu uns quants carrers fins a la parada del tramvia; després d’una llarga espera sota el plujós temps hivernal, puja al tramvia i viatja fins a casa del seu primer client, on entra exactament seixanta minuts després del començament de la història. Aquest argument no representa res més que un prim fil conductor de la novel·la inclòs dins una complexa xarxa de pensaments i associacions del protagonista, Miquel Valls. Mentre el flux de la seva consciència es desenrotlla, el segueix el seu camí per Barcelona i alhora enregistra inconscientment la part de la ciutat que l’envolta. Allò que veu posa en marxa noves cadenes d’associacions. D’aquesta manera, encastada en el monòleg interior de Miquel es forma una imatge de la ciutat estrictament personal.
The first time running a marathon can be a challenging task for anyone. For combat veteran Stephen Lantz, the next few hours will be spent testing his physical endurance with thousands of strangers along the highly celebrated paved city roads. His mind, however, will run alone as he strives to reach beyond the pain of a life pushed to its limits and the burdens of a war he hasn’t left behind.
Stephen is about to discover there is more to the race than the physical miles. In a battle he never saw coming, can Stephen overcome his past without falling victim to the weathered edges of his own memories? And can it be done while his body degrades over 26.2 miles of unforgiving, uncaring solid asphalt?
Quina és la finalitat autèntica dels «serveis»? A quin lloc aspira el futur funcionari? Per quantes proves ha de passar? A quins criteris obeeixen? Quina duració han de tenir? Què en saben els encarregats de controlar cada etapa del procés de formació? Quantes etapes hi ha? Què distingeix l’una de l’altra? Estan previstes i fins i tot dirigides les fugues? Hi ha un programa que cobreix totes les eventualitats? Queda marge per a l’actuació personal lliure? Qui forma part de l’engranatge i qui en queda al marge? I el sexe? I el sexe? És l’arma de què es val el candidat per tal de pressionar els agents femenins i obtenir un mínim de clarícies i, si pot ser, una complicitat? Alvè, la víctima que al capdavall ho és perquè està integrat, busca desesperadament les respostes. Potser també les buscarà el lector, al qual desitgem més sort.
We use cookies to understand how you use our site, to personalize content and to improve your experience. By continuing to use our site, you accept our use of cookies and you agree with Privacy Policy and Terms of Use
All languages
English
Español
Deutsch
Français
Bulgaria
Netherlands
Italiano
Hungary
Spanish
România
Українська
Catalonia
Polski
Belarus
Lithuania
Latvia
Serbian
Czech
Esperanto
Portugal
Swedish
Slovensko
Hrvatski
Србија
Latine
Chinese
Ελληνική(Greece)
Uzbek
Norsk
Turkish
Việt Nam
Denmark
Azerbaijan
Qazaqstan
Galician
Chuvashia
Indonesian
Other Languages
