Disclaimer

Like most college students, Kevin was eager for a semester abroad-a nice long break from all the beerpong, frat parties, gender-neutral bathrooms, cold pizza and mind-numbing sameness of life at Brown University, one of the most liberal colleges in the country and home to both a sizable chapter of the Young Communists League and the annual orgiastic party called SexPowerGod. Four months in Barcelona perhaps? Paris? Athens? No, everyone goes to those places. So Kevin searched for the most foreign place he could imagine and ended up right in America's backyard. Liberty University is the late Rev. Jerry Falwell's fundamentalist Christian version of West Point, a training ground for his coalition of hardcore conservative Christians. Falwell described his mission for Liberty as “training Champions for Christ.” Liberty's 10,000 undergraduates learn everything-from Anthropology to Zoology-through a strict lens of Biblical literalism. They have majors in Evangelism and Worship Music, every professor is a born-again Christian (and was vetted for faith by Falwell himself), and their student code of conduct, called the Liberty Way, lays out a host of rules and regulations (i.e. no witchcraft allowed, period). Every spring break, they take a bus to Daytona Beach to convert the heathens. But Kevin did not go to poke fun at the students or the way of life there, far from it. He went there to try to get a better understanding of the people who are so similar and yet so different from him, to see if perhaps they have found a way to live that is more rewarding than his own. What begins as a journey to reveal what is actually going on at the nation's largest Christian fundamentalist school ends up revealing more about Kevin than he could have possibly imagined. SUMMARY: No drinking.No smoking.No cursing.No dancing.No R-rated movies.Kevin Roose wasn't used to rules like these. As a sophomore at Brown University, he spent his days drinking fair-trade coffee, singing in an a cappella group, and fitting right in with Brown's free-spirited, ultra-liberal student body. But when Roose leaves his Ivy League confines to spend a semester at Liberty University, a conservative Baptist school in Lynchburg, Virginia, obedience is no longer optional.Liberty is the late Reverend Jerry Falwell's "Bible Boot Camp" for young evangelicals, his training ground for the next generation of America's Religious Right. Liberty's ten thousand undergraduates take courses like Evangelism 101, hear from guest speakers like Sean Hannity and Karl Rove, and follow a forty-six-page code of conduct that regulates every aspect of their social lives. Hoping to connect with his evangelical peers, Roose decides to enroll at Liberty as a new transfer student, leaping across the God Divide and chronicling his adventures in this daring report from the front lines of America's culture war.His journey takes him from an evangelical hip-hop concert to choir practice at Falwell's legendary Thomas Road Baptist Church. He experiments with prayer, participates in a spring break mission trip to Daytona Beach (where he learns to preach the gospel to partying coeds), and pays a visit to Every Man's Battle, an on-campus support group for chronic masturbators. He meets pastors' kids, closet doubters, Christian rebels, and conducts what would be the last print interview of Rev. Falwell's life. Hilarious and heartwarming, respectful and thought-provoking, THE UNLIKELY DISCIPLE will inspire and entertain believers and nonbelievers alike.<

Leicester, hivern del 1862. La Mary Jane Potterton cau sota les potes d’un elefant durant la cavalcada del Circ Wombwell. L’incident li provoca un mal pressentiment: el fill que creix a les seves entranyes quedarà marcat per tota la vida. El petit Joseph neix, i mentre una estranya malaltia el comença a deformar sense pietat, la seva mare el bressola i l’embolcalla amb l’antídot més fort que hi ha contra la crueltat humana: l’amor. Així va començar a forjar-se la increïble llegenda d’un home sensacional, Joseph Carey Merrick, un cavaller d’una intel·ligència superior, educat i sensible, que va revolucionar la societat anglesa del segle XIX amb una lliçó de coratge, bondat i humanitat.<

Quatre noies tancades per un segrestador. Elles són les seves flors, les seves perfectes i pures flors. Però, quant temps podran sobreviure dins d’un soterrani?<

Un cap de setmana de festa en una cabanya remota és just el que la Mackenzie necessita per relaxar-se amb els seus amics. Però una boja nit de diversió acaba tràgicament amb dos assassinats. No hi ha cap senyal de lluita i l’entrada no ha estat forçada. La sospita, doncs, recau en els cinc supervivents. Algú està mentint. I si l’assassí encara no ha acabat?<

Heu tingut mai una setmana com aquesta? El detectiu de la història —del qual no se’ns diu el nom— no l’havia tinguda mai. Ara que, ben mirat, també estava fet un detectiu ben curiós: ja granadet, rodanxó, bevedor de cervesa, tranquil i… enamorat. Un home pacífic que s’embolica de mala manera, que no dóna allò que s’espera d’ell, perquè no és gens ortodox —o potser perquè té una intel·ligència diferent?—, que resol els seus casos envitricollats amb percepció finíssima, però que és un perdedor. La llicència de detectiu, l’amor —potser ja el darrer—, els pot perdre; tal volta definitivament.<

El primer volum d’«A la recerca del temps perdut» (Pel cantó de Swann) comença amb l’evocació del flux de records que assetgen el narrador durant l’endormiscament, moment en el qual la consciència d’un mateix és prou desactivada perquè hi interfereixi la raó. El narrador va reconstruint una imatge fragmentada de la seva infància a la vila de Combray a còpia d’evocació d’aquells records involuntaris que ressorgeixen de bell nou quan determinats actes del present evoquen sensacions aparentment oblidades. Aquesta tècnica és descoberta pel protagonista en un dels passatges més coneguts de l’obra: aquell moment en què les sensacions que li provoca el gust d’una magdalena sucada en una tassa de te li provoquen un allau de records que havien romasos «perduts» i que, un cop recuperats, resten com a «temps recobrat». «Un amor de Swann», la segona part de Pel cantó de Swann, es publica sovint separadament. Aquesta obra narra les peripècies sentimentals de Charles Swann amb Odette de Crécy, i, com que es tractar d’una història independent i relativament curta, es considera que pot ser una bona introducció a l’obra i s’estudia sovint als centres educatius francesos. El lector, ja sigui d’edat mitjana o jove, troba forçosament un poc de si mateix en un Swann enamorat i amb el seu amor enfortit per les contrarietats que va trobant.<

Hi ha poques experiències tan reveladores, tan trasbalsadores, com la lectura del gran cicle proustià «A la recerca del temps perdut». La traducció catalana del clàssic per excel·lència de la novel·la francesa del segle XX és una invitació a no deixar-se perdre l’immens plaer de seguir, agafats a la mà de Proust, la bellíssima evocació i la reconstrucció tenaç de la seva adolescència. El contingut d’aquest volum, A l’ombra de les noies en flor, és el mateix que el del segon volum original, publicat a França el 1919: inclou «Al voltant de la senyora Swann» i «Noms de país: el país».<

Cada volum de «A la recerca del temps perdut» és un viatge pel món proustià. En aquest tercer volum et sents part de la història. Ja tens memòria del personatge, de la seva vida, dels detalls que la conformen, del seu caràcter, la seva sensibilitat, la manera d’enfrontar-se a la vida, les seves decepcions i enamoraments. En certa manera el veus créixer i vas reconeixent-lo. El que més crida l’atenció, com en els altre volums, és la capacitat de crear una atmosfera en la qual et submergeixes, i el llibre t’acompanya. La seva lectura impregna la teva mirada. Els detalls es fan més presents. Les metàfores que Proust va filant t’ajuden a comprendre’t a tu mateix.<

Sodoma i Gomorra és el quart volum de la sèrie «A la recerca del temps perdut». En aquesta obra en el protagonista (el mateix Marcel Proust) ens continua introduint en el comportament de l’aristocràcia francesa però ja no se n’enlluerna com quan era més jove. Aprofita l’avinentesa per a parlar i analitzar l’homosexualitat en ambdós sexes i en fa, com sempre, algunes reflexions psicològiques molt interessants i mai discriminatòries encara que algunes vegades en digui «vicis». El llenguatge de Marcel Proust és sublim però s’ha de llegir poc a poc perquè cada frase està pensada a consciència i ocupa el lloc i el temps que li correspon. La lectura és, no cal dir-ho, un gran plaer.<

Durant l’estiu i la tardor de l’any 1922, Marcel Proust va introduir canvis decisius en el manuscrit d’Albertine desapareguda. Tret d’un petit cercle de contemporanis (el seu germà Robert, Jacques Rivière, Jean Paulhan), ningú, fins avui, no en sabia res. El 1986, la coincidència d’una sèrie de circumstàncies providencials va permetre’n el redescobriment. I aquest és el text que avui publiquem. Els proustians hi descobriran, amb emoció, que l’autor volia que la versió definitiva d’Albertine desapareguda fos més breu, més densa que aquella de què disposàvem fins avui. Mitjançant un seguit de retocs, d’afegits i de supressions, Proust alterà el sentit del llibre i hi introduí aquells «àtoms de veritat» que fan augmentar el valor d’una obra i li atorguen el seu perfil definitiu. El 1925 el professor Robert Proust no va poder editar la «veritable» Albertine desapareguda. Ha arribat el moment de lliurar a la posteritat la forma definitiva d’una obra mestra.<

El temps retrobat és la darrera de les novel·les seriades que componen la magna obra proustiana «A la recerca del temps perdut». Publicada el 1927, cinc anys després de la mort de l’autor, suposa la culminació d’una novel·la riu considerada per molts, juntament amb l’«Ulisses» de James Joyce, l’obra cabdal de la narrativa del segle XX. El narrador abandona la vida mundana i decideix consagrar-se a escriure una novel·la —la que, paradoxalment, el lector ja ha llegit en els sis relats anteriors—, que aconsegueix tancar en una agosarada estructura circular.<

Una balma maleïda, un assassinat adolescent, un noi que espera la tornada de la seva mare, un científic boig, un fill ressentit i una periodista a l’atur que investiga un suïcidi. Tots aquests elements es reuneixen en aquest recull de relats que tenen en comú la presència de la mort.<

Una cartera parisenca ha de viatjar a Marrakech per endur-se’n la seva filla adoptiva, que està molt malalta. Però quan la Providence Dupois està a punt d’anar-se’n, es desperta un volcà islandès i paralitza el trànsit aeri europeu. Desesperada per retrobar-se amb la seva nena, la jove mare entén que només li queda una opció: volar. Un jove enamoradís ajudarà la Providence a emprendre aquest extraordinari viatge, al llarg del qual coneixerà personatges tan diversos com un xinès que parla com un pirata i uns monjos tibetans que escolten Julio Iglesias. I és que l’amor duna mare és tan fort que et pot fer enlairar fins als núvols.<

El faquir Dhjamal Mekhan Dooyeghas, un cop ha assolit l’èxit amb el llibre en què narra el periple que viu quan es queda atrapat en un armari d’Ikea, s’ha aburgesat. Viu més com un maharajà que com un veritable faquir i així l’hi farà saber el seu editor, que li retreu que la seva nova novel·la no té prou autenticitat. En Dhjamal s’adona aleshores que, per escriure històries originals, el primer que ha de fer és recuperar la seva essència. Tant és així que pren la decisió de canviar els llençols de seda que fa servir ara pel mític llit de claus d’Ikea, Könxokinsklåus, però resulta que està descatalogat! En Dhjamal no es dona per vençut i agafa un avió rumb a Suècia per convèncer el fundador d’Ikea que tornin a fabricar aquell model de llit. S’embranca així en una nova i trepidant aventura que l’ajudarà a retrobar-se amb si mateix. Aquest increïble viatge li recordarà les peripècies de quan va recórrer tot Europa com a immigrant il·legal i, alhora, li farà reviure els records d’una infantesa molt dura a Bombai com a humil aprenent de faquir.<

Història divertida i amb més bombolles que la Coca-Cola, que alhora és el reflex d’una dura realitat: la lluita dels immigrants il·legals en el camí cap a la llibertat. Una faula del nostre temps, un viatge iniciàtic pel cor humà, una sàtira esbojarrada que transmet un missatge subtil. Dhjamal Mekhan Dooyeghas (vosaltres digueu «Ja’m queden dues eugues»), faquir indi força astut que viu de les seves martingales i trucs de poca volada, viatja a París per comprar un llit de claus a Ikea, model Könxokinsklaus, un luxe format per quinze mil claus desmuntables. Per adquirir-lo només duu un bitllet fals de cent euros. Meravellat per la gran varietat que ofereix aquesta botiga tan gran d’objectes per a la llar, decideix quedar-s’hi tota la nit per gaudir-la i recórrer-la tranquil·lament. Però quan el sorprenen el vigilants de ronda, no té més remei que amagar-se dins un armari. Dhjamal Mekhan Dooyeghas (vosaltres digueu «Quin embolic dues llengües») inicia així una aventura que mai no hauria somniat, a través de la qual aprendrà que és més plaent ajudar els altres que no pas enganyar-los.<

Un cop han deixat el fill a l’escola, els metecs queden al cafè de la cantonada. Són amics des que els seus fills fan P3. Poca-soltes, aparentment misògins, desvagats i un pèl inútils, l’única norma entre ells és no parlar gaire seriosament. Durant un llarg esmorzar a la Boqueria, en Pere, l’escriptor del grup, escolta embadalit la narració del Mario, que en un moment baix després que la dona l’hagi deixat, s’ha decidit a visitar el poble on va passar la infantesa i que va abandonar quan el matrimoni dels pares es va trencar i el seu pare va desaparèixer per sempre més. El Pere queda atrapat en aquesta història i en vol fer una novel·la, que serà també un viatge de tots plegats cap als propis orígens, a la recerca d’una innocència perduda o d’aquella dona inoblidable que cadascú idealitza a la seva manera.<

Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n’ha sabut mai més res. L’únic, una notícia l’endemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se’n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d’aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s’hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d’alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distància dels anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió d’uns fets inoblidables, uns dies de la vida d’un poble a l’estiu, d’un nen obedient i enamoradís i d’una nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelació d’un gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat del premi Sant Jordi.<

SUMMARY: Combining explosive suspense with sensual passion, Nora Roberts turns up the heat in this classic tale — the sizzling story of a man and woman on the trail of a demented killer, a search that will plunge them headlong into danger.... In the lazy days of summer, a merciless heat wave is the biggest story in Washington, D.C. But the weather is knocked off the front pages when a young woman is found strangled to death. A note left behind reads Her sins are forgiven her.Two more victims soon follow, and suddenly every headline is devoted to the killer the press has dubbed “the Priest.” When the police ask top-notch psychiatrist Dr. Tess Court to help with their investigation, she comes up with a disturbing portrait of a twisted soul.Detective Ben Paris doesn’t give a damn about the killer’s psyche. What he can’t easily dismiss is Tess. Tall, dark, and good-looking, Ben has a legendary reputation with women, but the coolly elegant Tess doesn’t react to him like other women he’s known — and he finds the challenge enticing.Now, as the two are thrown together in a perilous quest to stop a serial killer, the flame of white-hot passion flares. But someone also has his eyes on the beautiful blond doctor ... and Ben can only pray that if the madman strikes, he'll be able to stop him before it’s too late....<

Som en una societat d’un futur inconcret, a la Ciutat-Estat de Barcelona, dins d’una Europa de les ciutats sota l’ombra de l’Extrem Orient. L’ambient és apocalíptic o, més ben dit, postapocalíptic. A través de la parella formada pels joves Frisco i Tutela, el lector anirà coneixent aquesta societat, on es parla una llengua que és la barreja de diverses; on conviuen «pantocràtors» encallats en el món antic, transhumans, robots, etc; on l’alta enginyeria genètica, l’hedonisme, el sexe despersonalitzat i la química del benestar conviuen amb els camps de refugiats i la violència tribal. Arriba un dia que Tutela mor, i aleshores el seu company Frisco cau en una depressió i s’aïlla, amb episodis de disbauxa descontrolada. Frisco sent la crida de la religió, la seva mare emmalalteix i busca refugi en la música.<

L’hivern del 39, durant els últims dies de la Catalunya republicana, els grans ideals i les institucions han deixat pas a l’instint de supervivència i a l’individualisme més ferotge. Als carrers de Barcelona es lluita per la vida. En aquest clima dominat per la fam i la por, un doble agent —membre dels serveis d’informació de la República i quintacolumnista alhora— queda fascinat per una dona. Les lleialtats esdevenen primàries i el sexe té una urgència animal. Al llarg de tota la novel·la oscil·len com una espasa la desesperança de la derrota i la incògnita brutal de l’endemà.<