Disclaimer

Quan dic de què faig (quan ho dic fora del sector editorial) és com si digués «detectiu privat» o «forense». Tothom exclama «Ah, sí?» amb interès molt sincer. Si ho dic a algú del sector editorial (un editor, un escriptor que no publiqui a la multinacional on treballo en règim d’autònoma) em miren amb menyspreu. Sóc una mena de negra. No una negra amb aurèola, no la negra d’un novel·lista famós, no la negra que fa els discursos d’un polític. No, no. Fer això, d’alguna manera, ara tothom ho troba romàntic. Fins i tot sé d’algun escriptor jove d’aquests amb patilles i cara de desolació (d’aquests que escriuen llibres que duen per títol el nom i el cognom d’una dona) que serien feliços fent-ho i sobretot explicant-ho a les entrevistes.<

Cronista aplaudida de les nicieses de la vida moderna, Empar Moliner ha anat bastint una obra narrativa hilarant en què els tics i les manies són sacsats en una coctelera amb gel picat, una mica d’angostura i alcohol blanc molt sec. Guspirejants, hilarants i tristíssims, els relats que ens ofereix en aquesta nova entrega passen revista a la vida privada i les catàstrofes a punt d’esclatar que l’amenacen.<

Un grup feminista que organitza una xerrada contra la discriminació, un home que s’enfada amb el seu nòvio després de somiar que l’enxampa al llit amb un altre o una parella que assisteix al curset obligatori per pares adoptius. Els tretze contes de T’estimo si he begut són retrats, entre còmics i amargs, de la vida moderna, escrits amb un estil tan rigorós com desvergonyit que la crítica ha qualificat de «turbulent, descarat i ple d’enginy».<

Només algú amb l’instint narratiu, l’agilitat i l’humor d’Empar Moliner podia haver escrit un llibre com Tot això ho faig perquè tinc molta por, una joia literària que commou i diverteix el lector del principi al final. Les dificultats d’afrontar l’absurd, de viure sense por i d’estimar sense fer mal són tractades amb tanta lucidesa com sarcasme. Les dues mares de l’escola que fan running pel bosc, el presentador que vol lligar-se l’entrevistat, la por que un fill prengui mal, la parella que ja no riu, l’esnobisme gastronòmic i tantes neurosis quotidianes apareixen en aquest llibre brillant. Pocs escriptors retraten tan bé la nostra època com Empar Moliner.<

Una nau desapareguda 40 anys enrere és localitzada en un remot planeta d’una llunyana constel·lació. L’expedició que s’organitza haurà de desxifrar el misteri que va motivar aquesta desaparició, que sembla vinculada a un estrany fenomen estel·lar.<

A la Míriam, una jove metgessa barcelonina de 24 anys, li canvia la vida quan decideix anar-se’n uns mesos a un hospital d’Angola. Un país on la dicotomia entre la pobresa de la majoria dels habitants del país i la riquesa dels qui viuen de la corrupció i els diamants li plantejarà dubtes incòmodes i situacions complexes. Un thriller amb una protagonista innocent però amb caràcter. Una experiència vital on l’amor brilla a cada pàgina: amor per la professió, pels malalts i pels dos homes de la seva vida. Uns amors que la posaran cara a cara amb l’ètica, els perills de les màfies i els sentiments reals. Una novel·la negra escrita per una monja que coneix de primera mà l’entrellat de la corrupció, les drogues i la pobresa extrema.<

Un matí de 1448, una galera pirata assalta el poblet de pescadors de Llafranc. Ramon Serra mor defensant la seva família, però no pot evitar que els pirates s’enduguin la seva esposa i la seva filla. Mentre agonitza, li demana a en Joan, el seu fill gran, que li faci un jurament: «Promet-me que seràs lliure». Sols i abandonats a la seva sort, en Joan i el seu germà petit fugen a Barcelona, una ciutat que al principi els és hostil. Allà en Joan coneixerà l’Anna i entrarà a treballar a una llibreria com a aprenent. Però són temps convulsos de revoltes i guerres, i la Inquisició els canvia de forma dramàtica la vida. Barcelona, Sardenya, Sicília, Nàpols, Roma i Gènova són els escenaris d’una odissea durant la qual en Joan es farà home: aprendrà a llegir i a estimar els llibres, coneixerà personatges extraordinaris, viurà batalles dins d’una galera i lluitarà pel seu amor i per complir la promesa que un dia va fer al seu pare.<

En ple Renaixement, en Joan i l’Anna regenten una llibreria que es converteix en el centre de les intrigues de Roma. L’establiment és un símbol del clan català dels Borgia, que governa la ciutat amb mà de ferro, i, per tant, un objectiu a destruir per part de les grans famílies romanes que ordeixen la caiguda del papa Alexandre VI i dels seus ambiciosos fills Joan, Cèsar i Lucrècia. En Joan i l’Anna són feliços malgrat les traïcions, els complots, els adulteris, les guerres i els assassinats que els envolten. Però en Joan de Borgia, un jove que no accepta negatives i en qui el seu pare, el papa, ha delegat tot el seu poder, s’encapritxa de l’Anna. A partir d’aquest moment en Joan i l’Anna s’hauran d’enfrontar, també, al poder dels seus protectors, els Borgia, per salvar el seu amor, la seva família i la seva dignitat. Aquest és l’inici d’una gesta que portarà el llibreter a lluitar al costat del Gran Capità per la conquesta de Nàpols, a convertir-se en frare per enderrocar Savonarola a Florència, a enfrontar-se a la Inquisició i a la pesta a Barcelona, a lluitar contra naus corsàries a la Mediterrània i a participar en les misèries, la glòria i la caiguda d’uns personatges fascinants i únics en la història: els Borgia.<

«Les branques dels avets retallaven la llum dels fanals. Eren tres arbres iguals —piràmides de punxa triomfal: l’un, ample i gras, arrelat al solei del jardí de ciutat; el del mig era esvelt, avet de contes nòrdics, orgullós i gruixut. L’altre havia entaforat les arrels en un racó ombrívol. Raquític però no esquifit. Alt sense frondositat. La nit s’ofegava en la negra pau humida de les flors». Així comença aquest relat de Mercè Molist, escrit el 1996.<

Tot i que Jesús Moncada no era gaire amant d’escriure articles, en més d’una ocasió no havia sabut dir que no a certes demandes i compromisos. Cabòries estivals i altres proses volanderes reuneix en un sol volum tots els seus textos publicats durant més de trenta anys a la premsa, des de «Crònica del darrer rom» del 1971 fins a «Una estampa del segle XVII» del 2003, passant per «Petita història d’un jersei gris», 1988, on evoca els anys en què treballava l’Editorial Montaner i Simon. Aquestes proses disperses complementen una obra literària d’àmplia fondària en què batega entre altres moltes coses, la vida i les circumstàncies de la gent de Mequinensa.<

Calaveres atònites és un llibre de narracions, el fil conductor del qual gira a l’entorn d’un personatge: Mallol Fontcalda, un jove advocat barceloní, que a la dècada dels cinquanta busca un indret tranquil per poder preparar les oposicions a l’administració de justícia. L’atzar i una ràpida consulta al mapa el duran a Mequinensa, lloc que, d’entrada, creu el més idoni per portar a terme els seus projectes. Només arribar, però, es veurà immers en un seguit de situacions inesperades i sorprenents que el portaran més enllà dels seus propòsits professionals i superaran totes les seves expectatives.<

Amb Camí de sirga, publicada per primera vegada l’any 1988, Jesús Moncada va consolidar un univers personal i mític al voltant de Mequinensa, l’antiga vila de la vora de l’Ebre enfonsada sota les aigües del pantà de Riba-Roja, que en el seu temps va ser el centre d’una conca minera i d’un trànsit fluvial intens. Amb precisió històrica, i amb un llenguatge viu, que conserva les peculiaritats d’expressió de la zona, l’autor descriu i rememora, a través de la vida i dels records de diferents personatges —navegants, cupleteres, cafeters, minaires o burgesos—, la història dels últims cent anys d’un poble condemnat a la desaparició. Reconeguda unànimement per la crítica i pel públic lector, Camí de sirga és considerada una de les novel·les més importants de la literatura catalana contemporània. Ha estat guardonada amb nombrosos premis i ha estat traduïda a l’alemany, l’anglès, l’aragonès, el castellà, el danès, l’eslovè, el francès, el gallec, l’hongarès, el japonès, el neerlandès, el portuguès, el romanès, el suec i el vietnamita.<

En un vell cafè d’una costeruda i riallera vila estesa a la vora esquerra de l’Ebre, un amatent cronista recull de boca de la seva peculiar i irònica parròquia —en especial del vell Cristòfol, memòria viva de la vila— un seguit d’històries anotades amb to d’humor i de crítica social. Hi desfilen una galeria de personatges entre els quals destaquen un Sísif nostrat, un dissortat delinqüent vocacional, uns incondicionals afeccionats al futbol vilatà, un pagès massa atent amb les propietats dels seus veïns, un antic barquer que vol recuperar l’ofici a l’altre món (al cantó dels morts), un afeccionat a les novel·les d’intriga amb un geni massa viu… El Cafè de la Granota reuneix catorze relats ubicats en l’antiga vila de Mequinensa, l’univers propi de Jesús Moncada.<

Estremida memòria està inspirada en un succés real, un cas de bandolerisme esdevingut a la darreria del segle XIX, en plena Restauració borbónica. Retrata l’impacte del crim tant en la col·lectivitat que el va viure aleshores com en la que es veu obligada a recordar-lo al cap de més d’un segle. «Novel·la sobre el temps i la memòria», com va presentar-la Pere Gimferrer, va obtenir el Premi Joan Crexells i el de la Crítica Serra d’Or. Ha estat traduïda al castellà i al francès.<

Històries de la mà esquerra i altres narracions ens permet presentar al lector català en Jesús Moncada, un autor de la Franja de Ponent, que es donà a conèixer l’any 1971 guanyant el premi Joan Santamaria amb les narracions que donen títol a aquest volum. Els seus contes tenen com a eix Mequinensa, confluència del món miner, de la pagesia i de l’Ebre, i són una reeixida temptativa d’oferir-nos una narrativa nova i original en la qual el joc entre el real i l’irreal se situa en un espai geogràfic que tradicionalment ha donat una literatura de base realista. Els seus personatges, plens d’humanitat, es mouen en un món curull de supersticions i d’imaginació; el món del desconegut i de la fantasia.<

«A l’ínclita, catòlica i gairebé immortal ciutat de Torrelloba», un matí de novembre de 1957, el jove estudiant mequinensà Dalmau Campells i l’inspector Melquíades Serrador es creuen amb un motorista que porta notícies que influiran decisivament en les seves vides… Amb la por, la misèria i les carències de la postguerra de fons, aquest és el punt d’arrencada de La galeria de les estàtues, novel·la que, publicada per primera vegada el 1992, va confirmar Jesús Moncada com un dels més sòlids escriptors contemporanis.<

Landor pateix amnèsia, no recorda res de la seva vida passada. Però les seves premonicions semblen enfocades cap a una direcció: prové d’un altre planeta. Imaginacions seves? Desitjós de viure en un món més humà i més feliç. La seva companya no se’l creu. Un personatge entra en escena i tot s’aclareix. Malgrat això, les peripècies no s’han acabat. Realitat, fantasia? Història d’amor, tractada amb tendresa, en un context de ciència-ficció, i en la qual els somnis són particularment importants.<

Si a mitjans dels setanta, la Dolors, barcelonina i premenopàusica, no s’hagués quedat embarassada contra tot pronòstic del seu primer i únic fill… Si dues dècades més tard, la Cornelia, una bregada funcionària de presons alemanya, no hagués aterrat a Barcelona per conèixer el Josep Lluís… Si la ciutat no patís una plaga bíblica de paneroles… Del centre de Barcelona als barris perifèrics, d’un càmping de Gironella a la ciutat de Seattle, aquests i altres condicionals es conxorxen al voltant d’en Tristany, un home educat per a l’èxit i una vida perfecta, perquè un vespre al passeig del Born prengui una decisió de conseqüències imprevisibles. Fent gala d’un sentit de l’observació fora del comú i d’una imaginació sensual i poderosa, Anna Monreal narra amb un estil explosiu l’absurd de les relacions humanes, la felicitat trencadissa i l’ambivalència de l’atzar.<

«Sóc ràpida. No ho puc evitar. La meva germana ho és. La meva àvia, tot un referent familiar, ho era. El meu pare ho era, tot i que ara no ho és tant. Vinc d’una família on el que no anava prou ràpid era tard o d’hora exterminat (més d’hora que tard, com comprendreu, perquè a casa el que es podia fer avui no es deixava per demà). I, si no era exterminat, s’autoexterminava». La Nes és una psiquiatra de quaranta-vuit anys que viu sota la pressió d’una percepció del temps anormalment accelerada. Filla d’un cirurgià d’una ciutat provinciana, pertany a una família dividida en dues categories: els Ràpids i els Lents. La dona veloç és una original mirada del gran «mal» contemporani: la tirania de la immediatesa en la majoria d’àmbits de les nostres vides i les dificultats que tenim per distingir el que és «important» del que és «urgent».<

Acabat el primer curs de Periodisme, en Gus comença unes pràctiques a la secció de viatges d’un diari. La seva cap, l’antipatia personificada, es dedica a fer-li encàrrecs avorridíssims, mentre ell somia que l’enviïn a fer un reportatge a qualsevol dels llocs de ficció on sol quedar-se penjat amb la imaginació: l’Atlàntida, les Terres de Gog i Magog, Xauxa, Sildàvia, Bordúria, Celèstia, Terabithia, Magrathea… O Pausa da Longa, l’illa d’un vell conte infantil on es diu que la gent viu feliç de debò. Amb l’ajut d’en Pol, el seu company de pis, i de les oportunitats d’or que li ofereix l’estada al diari, en Gus intentarà investigar si és possible travessar la frontera entre la realitat i la ficció i si és cert tot el que es diu de Pausa da Longa… «WELCOME TO PAUSA DA LONGA! Pausa da Longa, un lloc per ser feliç definitivament»<