Disclaimer

En un poblet de la Bretanya francesa, un bibliotecari decideix recollir tots els llibres refusats pels editors. Posa anuncis a les revistes literàries i en pocs anys reuneix prop d’un miler de manuscrits. Amb una trama plena de suspens, i una vena fantasiosa i sentimental, marca Foenkinos, aquesta comèdia-thriller és la prova que una novel·la pot commoure els lectors. Una novel·la sobre llibres i escriptura que agradarà a tota mena de lectors.<

Una imponent narració, dura, obscena i divertida, sobre la vulnerabilitat emocional i la fragilitat de les decisions. Uns insults racistes abans del bar mitsvà d’un dels fills i uns missatges de text lascius trobats al mòbil del pare fan trontollar l’estabilitat conjugal a casa dels Bloch, una família jueva de classe mitjana de Nova York. El matrimoni, amb vint anys de relació i tres fills, mira de refrenar els sotracs, però no compta amb les terribles ironies de la Història: un devastador terratrèmol assola Orient Mitjà, castiga amb especial crueltat Israel i canvia per sempre el panorama mundial, també la llar dels Bloch. Una novel·la plena d’ingeni, intensitat i imaginació, de prosa exuberant i verb elèctric, que imposa una perspectiva íntima, sovint desoladora, de la civilització actual.<

J. V. Foix (1894-1987) començà a publicar abans de la guerra i, de fet, fou un intel·lectual influent que col·laborà assíduament en revistes i diaris; però el reconeixement de la seva gran qualitat com a poeta no arribaria fins ben entrada la dècada dels cinquanta. El poeta —autor d’un vers sovint citat: «M’exalta el nou i m’enamora el vell»— té un important bagatge cultural (Llull, Ausiàs March, la poesia trobadoresca, la poesia italiana, però també els futuristes, Apollinaire i els surrealistes) que queda reflectit en la seva gran riquesa idiomàtica i tècnica excepcional. Sol, i de dol (1947), Les irreals omegues (1951), On he deixat les claus (1953), Onze Nadals i un Cap dany (1960), Desa aquests llibres al calaix de baix (1964), constitueixen les obres més rellevants d’aquest autor, de qui ha dit Pere Gimferrer, que n’ha preparat la present antologia: «Poeta d’idees, i d’imatges que en són el reflex, la seva obra resta un dels punts més alts d’elaboració i exigent domini verbal que hagi assolit la literatura catalana posterior als clàssics del segle XV».<

J. V. Foix és un autor preocupat per la qualitat del seu llenguatge i per les exigències del seu estil. Les paraules que fa servir són curtes, dures, curulles de ressonàncies acolorides, molt sovint intraduïbles. Intraduïbles a la resta de llengües, però, sobretot, intraduïbles al llenguatge estàndard, massificat i periodístic. Heus aquí un petit recull de les proses poètiques i poesies més significatives de l’autor.<

«No és un llibre d’història. Ni tampoc hi surt tothom. És un relat sobre com veia aquella casa en què he treballat en diferents càrrecs, des de traductor fins a director, al llarg dels últims quaranta-cinc anys. Aquestes impressions que comencen i es desenvolupen al voltant de la cèlebre porta giratòria del carrer de Pelai, número 28, se centren bàsicament en aquells primers anys d’un periodisme que s’havia de renovar perquè el franquisme s’extingia i la llibertat s’obria pas en tots els àmbits de la societat». Aquella porta giratòria és un recorregut pels records i les vivències de Lluís Foix a La Vanguardia. Les anècdotes, els redactors i els corresponsals, les redaccions i els seus personatges conformen un univers d’uns anys inoblidables de l’autor en un diari que ha representat una institució social, que s’ha mantingut 135 anys en contacte amb els seus lectors i que ha estat una referència a Catalunya durant moltes generacions. Un mirall de les virtuts i els defectes d’un país i, alhora, un homenatge a l’autèntic periodisme de raça.<

«El futur de les persones no està escrit, sinó que s’inventa dia a dia. Però l’arrelament a la terra, a la família, als primers mestres, als amics primigenis, als cops que dóna la vida des de ben jove, no s’oblida mai. Són trets definitius en el caràcter i la trajectòria de tothom». La marinada sempre arriba és un recorregut pels records de la infantesa de l’autor, que va néixer en un poblet de la vall del Corb. Durant la postguerra, els detalls quotidians de la vida rural són el fil conductor d’aquestes píndoles literàries. Un homenatge als orígens i a les arrels.<

Dos adolescents orfes, acollits en un orfenat religiós a canvi de cedir el fons de la seva herència, descobreixen que el director del centre és un diabòlic personatge que converteix en gossos de la pitjor ferotgia aquells que al seu voltant li fan nosa. Folck no fa només una novel·la de terror sinó també una profunda reflexió sobre la intel·ligència posada al servei de la maldat. Però amb això sol no n’hi hauria prou. La història es justifica en un manuscrit que li arriba d’una autora desconeguda, la mateixa protagonista i testimoni dels terrorífics fets que s’hi conten. En aquest cas, Folck és esclau absolut del manuscrit de ficció, fins al punt que a l’epíleg, que podria semblar sobrer, després de també dues-centes denses pàgines, però que és la cirereta que arrodoneix el pastís, guarda una de les sorpreses terrorífiques que, malgrat el terror, et fa exhalar un somriure satisfet de saber que et trobes davant d’una de les novel·les que, en un «stablishment» literari normal, ja hauria saltat a les llistes d’honor i hauria traspassat fronteres tant d’edat lectora com culturals. El lector, doncs, també està avisat.<

Bisbes intrigants, constructors de catedrals, ambiciosos nobles rurals i pagesos desposseïts poblen l’univers medieval d’Els pilars de la Terra, l’obra mestra de Ken Follett. Centrada en l’accidentada construcció d’una catedral gòtica, aquesta novel·la és una recreació d’una època convulsa i violenta de la història d’Anglaterra, on la gent senzilla lluita per sobreviure en un país assolat per una guerra civil inacabable. L’amor i la mort s’entrellacen amb força en aquest magistral tapís que constitueix una evocació excepcional d’un temps de violentes passions.<

A Un món sense fi, Ken Follett recupera el fascinant escenari de Kingsbridge dos segles després de la construcció del seu majestuós temple gòtic. La catedral i el priorat tornen a ocupar el centre d’una història en la qual s’entrecreuen l’amor i l’odi, l’orgull i la cobdícia. Follett ens endinsa en un món en què els defensors a ultrança dels vells costums lluiten amb totes les seves forces contra les ments més progressistes. En aquest ambient, la intriga i la tensió arriben a límits extrems amb l’afegit, com a teló de fons, de l’epidèmia de pesta que va assolar Europa i en va delmar la població. Intriga, assassinats, fam, plagues i guerres. Un retrat admirable del món medieval i una novel·la extraordinària que aporta una nova dimensió a la ficció històrica.<

La saga d’Els pilars de la Terra i Un món sense fi, que ha captivat milions de lectors, continua ara amb aquesta magnífica i apassionant nova novel·la de Ken Follett. L’any 1558 els conflictes religiosos que sacsegen Kingsbridge s’han convertit en un obstacle insuperable per a l’amor entre en Ned Willard i la Margery Fitzgerald. Quan Elisabet I arriba al tron d’Anglaterra, tot Europa se li gira en contra i la jove reina decideix crear el primer servei secret amb la missió que l’adverteixi de qualsevol intriga o invasió. Al llarg de mig segle turbulent, en Ned lluitarà per estar amb la Margery mentre lidera el reduït i entregat grup de valerosos agents secrets, que s’acabaran convertint en el fonament del poder de la reina… i en la matèria d’un captivador thriller històric d’espionatge. En Una columna de foc, Ken Follett torna a demostrar que és el gran mestre de la narrativa d’acció i suspens i ens transporta, aquest cop, al segle XVI amb una magnífica història d’amor que té el rerefons amenaçador de les guerres de religió.<

La història comença el 1911, el dia de la coronació del rei Jordi V a l’abadia de Westminster. El destí dels Williams, una família minera de Gal·les, està unit per l’amor i l’enemistat al dels Fitzherbert, aristòcrates i propietaris de les mines. Lady Maud Fitzherbert s’enamorarà de Walter von Ulrich, un jove espia a l’ambaixada alemanya a Londres. Les seves vides s’entrellaçaran amb la d’un assessor progressista del president dels Estats Units, Woodrow Wilson, i les de dos germans russos als quals la guerra i la revolució han arrabassat el somni de buscar fortuna a Amèrica. Des de Washington fins a Sant Petersburg, des de la immundícia i els perills de les mines de carbó fins als luxosos canelobres dels palaus aristocràtics, passant pels passadissos de la Casa Blanca i el Parlament de Westminster, Ken Follett ens ofereix, en la seva novel·la més ambiciosa, l’acurat retrat d’una època i de les passions que van sacsejar la vida dels seus personatges.<

Després de l’èxit mundial de La caiguda dels gegants, Ken Follett presenta la segona entrega de la trilogia The Century. En aquesta novel·la narra la història dels fills de les cinc famílies protagonistes des de les vigílies de la Segona Guerra Mundial fins als inicis de la Guerra Freda. El nazisme, la invasió de la Unió Soviètica, l’atac a Pearl Harbor, la guerra civil espanyola i el desenvolupament de la bomba atòmica són alguns dels esdeveniments que marcaran les seves vides.<

Després de La caiguda dels gegants i L’hivern del món arriba el final de la gran història de les cinc famílies que s’han entrellaçat al llarg del segle XX. L’any 1961, Rebecca Hoffmann, professora a l’Alemanya de l’Est i néta de lady Maud, descobrirà que la policia secreta la vigila. Mentrestant, Walli, el seu germà petit, somia fugir a Occident per convertir-se en músic de rock. D’altra banda, George Jakes, jove advocat que treballa amb els germans Kennedy, és un activista del moviment en defensa dels drets civils dels negres als Estats Units. Participarà en les protestes dels estats del sud i en la marxa sobre Washington liderada per Martin Luther King. A Rússia, les inclinacions polítiques enfronten els germans Tània i Dimka Dvorkin. El noi es converteix en una de les joves promeses del Kremlin, mentre que la seva germana entrarà a formar part d’un grup activista que promou la insurrecció. Des del sud dels Estats Units fins a la remota Sibèria, des de l’illa de Cuba fins al vibrant Londres dels anys seixanta, El llindar de l’eternitat és la història d’aquelles persones que van lluitar per la llibertat enmig del conflicte titànic entre els dos països més poderosos del planeta.<

El dia D s’acosta. Encara no se sap on ni quan serà, però els alemanys estan convençuts que no falta gaire. La Felicity Clairet, àlies Flick, és una de les millors agents de la unitat encarregada de les operacions de sabotatge al nord de França. A la Felicity li consta, i sap, que l’habilitat dels alemanys de frustrar l’atac dels aliats depèn de les seves línies de comunicació. Però quan ella i el seu marit, un líder de la resistència, intenten dur a terme un atac directe que acaba fent fallida, tot el que l’envolta empitjora. El seu grup és destruït, el seu marit ha desaparegut, els seus superiors ja no confien en ella… Ha de forjar un nou pla: un grup exclusivament femení i no professional serà reclutat i entrenat en qüestió de dies. Les seves membres han d’intentar infiltrar-se a la central telefònica dels nazis, però no saben que els alemanys les estan esperant.<

Ens trobem a Londres el 1914. Alemanya es comença a mobilitzar i tots aquells que coneixen les astúcies de la història saben que la guerra és inevitable. França està en perill i fins i tot el poderós Imperi britànic corre risc. Davant d’aquesta situació, el jove polític Winston Churchill ha de convèncer Lord Walden que negociï un tractat secret amb Rússia. Però l’home de Sant Petersburg i els anarquistes que giren al seu voltant s’assabenten d’aquestes maniobres i no els queda altre remei que entrar en el joc. El seu nom és Feliks i arriba a Londres amb cinc lliures justes per cometre un assassinat que canviarà la Història. Manipulador nat, té molts efectius sota la seva responsabilitat, però tota la policia anglesa, un Lord brillant i poderós i el jove Winston Churchill s’alinea contra ell. Aquests homes són capaços d’aturar a qualsevol i controlar-ho tot, excepte…, els sentiments del cor.<

Llarga vista aplega la narrativa breu de Josep Maria Fonalleras, tant els reculls publicats Botxenski i companyia (1988) i Avaria (1990), com relats inèdits o dispersos que fins ara no havien estat recollits en un volum. Llarga vista permet resseguir, amb la nitidesa d’un vidre d’augment, la progressió de l’obra de Fonalleras en els últims vint anys. La unitat destil de les narracions i l’univers que basteix l’autor ens conviden, segons Narcís Comadira, a «una mirada desenganyada sobre el món, però suficientment tendra per prendre’s la misèria de la vida amb un cert sentit de l’humor. I tot això en una prosa que hauria de fer callar per sempre els que diuen que no hi ha prosa catalana. Llarga vida a Llarga vista, un llibre que deixa pòsit».<

Text de referència que repassa la història de la literatura catalana des del seu naixement fins al segle XIX.<

Per què els catalans som avui un poble amb un fort sentit d’identitat? D’on surt aquest sentiment de pertinença a un col·lectiu que comparteix llengua, cultura i unes formes d’entendre la societat i el món? Josep Fontana, una de les veus més autoritzades en l’àmbit del pensament, intenta seguir al llarg del temps, des del segle VIII fins a l’actualitat, el procés que ha acabat conformant aquesta identitat. Fontana formula al passat aquelles preguntes que importen a la societat i al temps en què viu i ens en dóna les claus en un llibre senzill i entenedor.<

A Ciència exacta, sense abandonar els seus temes habituals, Forcano sembla més reflexiu i presenta amb més sobrietat els seus paisatges del Pròxim Orient, sempre evocadors d’amors i de sensualitat, on el mateix fet creatiu del poema com a receptable de memòria és protagonista.<

Frank Bascombe. Cinquanta-cinc anys. Exnovel·lista i excronista esportiu. Professió actual: agent immobiliari. Dos matrimonis i un divorci. La novel·la arrenca a la tardor de l’any 2000, una setmana abans de la festivitat d’Acció de Gràcies. En poc temps, en Frank ha hagut d’assimilar la separació de la seva segona dona, que l’ha abandonat pel seu primer marit, a qui donava per mort, i s’ha hagut de sotmetre a un tractament de iode radioactiu per vèncer un càncer de pròstata. Ara es recupera i acaba d’entrar en una fase de pragmatisme optimista que ell anomena Període Permanent. Mentre recorre l’estat de Nova Jersey, sol o acompanyat pel seu soci, en Bascombe observa el paisatge canviant de centres comercials i solars per construir, reflexiona sobre els costums i les excentricitats dels seus compatriotes i aplega forces per afrontar el dinar familiar imminent d’Acció de Gràcies.<