Disclaimer

Hi ha poques experiències tan reveladores, tan trasbalsadores, com la lectura del gran cicle proustià «A la recerca del temps perdut». La traducció catalana del clàssic per excel·lència de la novel·la francesa del segle XX és una invitació a no deixar-se perdre l’immens plaer de seguir, agafats a la mà de Proust, la bellíssima evocació i la reconstrucció tenaç de la seva adolescència. El contingut d’aquest volum, A l’ombra de les noies en flor, és el mateix que el del segon volum original, publicat a França el 1919: inclou «Al voltant de la senyora Swann» i «Noms de país: el país».<

Cada volum de «A la recerca del temps perdut» és un viatge pel món proustià. En aquest tercer volum et sents part de la història. Ja tens memòria del personatge, de la seva vida, dels detalls que la conformen, del seu caràcter, la seva sensibilitat, la manera d’enfrontar-se a la vida, les seves decepcions i enamoraments. En certa manera el veus créixer i vas reconeixent-lo. El que més crida l’atenció, com en els altre volums, és la capacitat de crear una atmosfera en la qual et submergeixes, i el llibre t’acompanya. La seva lectura impregna la teva mirada. Els detalls es fan més presents. Les metàfores que Proust va filant t’ajuden a comprendre’t a tu mateix.<

Sodoma i Gomorra és el quart volum de la sèrie «A la recerca del temps perdut». En aquesta obra en el protagonista (el mateix Marcel Proust) ens continua introduint en el comportament de l’aristocràcia francesa però ja no se n’enlluerna com quan era més jove. Aprofita l’avinentesa per a parlar i analitzar l’homosexualitat en ambdós sexes i en fa, com sempre, algunes reflexions psicològiques molt interessants i mai discriminatòries encara que algunes vegades en digui «vicis». El llenguatge de Marcel Proust és sublim però s’ha de llegir poc a poc perquè cada frase està pensada a consciència i ocupa el lloc i el temps que li correspon. La lectura és, no cal dir-ho, un gran plaer.<

Durant l’estiu i la tardor de l’any 1922, Marcel Proust va introduir canvis decisius en el manuscrit d’Albertine desapareguda. Tret d’un petit cercle de contemporanis (el seu germà Robert, Jacques Rivière, Jean Paulhan), ningú, fins avui, no en sabia res. El 1986, la coincidència d’una sèrie de circumstàncies providencials va permetre’n el redescobriment. I aquest és el text que avui publiquem. Els proustians hi descobriran, amb emoció, que l’autor volia que la versió definitiva d’Albertine desapareguda fos més breu, més densa que aquella de què disposàvem fins avui. Mitjançant un seguit de retocs, d’afegits i de supressions, Proust alterà el sentit del llibre i hi introduí aquells «àtoms de veritat» que fan augmentar el valor d’una obra i li atorguen el seu perfil definitiu. El 1925 el professor Robert Proust no va poder editar la «veritable» Albertine desapareguda. Ha arribat el moment de lliurar a la posteritat la forma definitiva d’una obra mestra.<

El temps retrobat és la darrera de les novel·les seriades que componen la magna obra proustiana «A la recerca del temps perdut». Publicada el 1927, cinc anys després de la mort de l’autor, suposa la culminació d’una novel·la riu considerada per molts, juntament amb l’«Ulisses» de James Joyce, l’obra cabdal de la narrativa del segle XX. El narrador abandona la vida mundana i decideix consagrar-se a escriure una novel·la —la que, paradoxalment, el lector ja ha llegit en els sis relats anteriors—, que aconsegueix tancar en una agosarada estructura circular.<

Una balma maleïda, un assassinat adolescent, un noi que espera la tornada de la seva mare, un científic boig, un fill ressentit i una periodista a l’atur que investiga un suïcidi. Tots aquests elements es reuneixen en aquest recull de relats que tenen en comú la presència de la mort.<

Una cartera parisenca ha de viatjar a Marrakech per endur-se’n la seva filla adoptiva, que està molt malalta. Però quan la Providence Dupois està a punt d’anar-se’n, es desperta un volcà islandès i paralitza el trànsit aeri europeu. Desesperada per retrobar-se amb la seva nena, la jove mare entén que només li queda una opció: volar. Un jove enamoradís ajudarà la Providence a emprendre aquest extraordinari viatge, al llarg del qual coneixerà personatges tan diversos com un xinès que parla com un pirata i uns monjos tibetans que escolten Julio Iglesias. I és que l’amor duna mare és tan fort que et pot fer enlairar fins als núvols.<

El faquir Dhjamal Mekhan Dooyeghas, un cop ha assolit l’èxit amb el llibre en què narra el periple que viu quan es queda atrapat en un armari d’Ikea, s’ha aburgesat. Viu més com un maharajà que com un veritable faquir i així l’hi farà saber el seu editor, que li retreu que la seva nova novel·la no té prou autenticitat. En Dhjamal s’adona aleshores que, per escriure històries originals, el primer que ha de fer és recuperar la seva essència. Tant és així que pren la decisió de canviar els llençols de seda que fa servir ara pel mític llit de claus d’Ikea, Könxokinsklåus, però resulta que està descatalogat! En Dhjamal no es dona per vençut i agafa un avió rumb a Suècia per convèncer el fundador d’Ikea que tornin a fabricar aquell model de llit. S’embranca així en una nova i trepidant aventura que l’ajudarà a retrobar-se amb si mateix. Aquest increïble viatge li recordarà les peripècies de quan va recórrer tot Europa com a immigrant il·legal i, alhora, li farà reviure els records d’una infantesa molt dura a Bombai com a humil aprenent de faquir.<

Història divertida i amb més bombolles que la Coca-Cola, que alhora és el reflex d’una dura realitat: la lluita dels immigrants il·legals en el camí cap a la llibertat. Una faula del nostre temps, un viatge iniciàtic pel cor humà, una sàtira esbojarrada que transmet un missatge subtil. Dhjamal Mekhan Dooyeghas (vosaltres digueu «Ja’m queden dues eugues»), faquir indi força astut que viu de les seves martingales i trucs de poca volada, viatja a París per comprar un llit de claus a Ikea, model Könxokinsklaus, un luxe format per quinze mil claus desmuntables. Per adquirir-lo només duu un bitllet fals de cent euros. Meravellat per la gran varietat que ofereix aquesta botiga tan gran d’objectes per a la llar, decideix quedar-s’hi tota la nit per gaudir-la i recórrer-la tranquil·lament. Però quan el sorprenen el vigilants de ronda, no té més remei que amagar-se dins un armari. Dhjamal Mekhan Dooyeghas (vosaltres digueu «Quin embolic dues llengües») inicia així una aventura que mai no hauria somniat, a través de la qual aprendrà que és més plaent ajudar els altres que no pas enganyar-los.<

Un cop han deixat el fill a l’escola, els metecs queden al cafè de la cantonada. Són amics des que els seus fills fan P3. Poca-soltes, aparentment misògins, desvagats i un pèl inútils, l’única norma entre ells és no parlar gaire seriosament. Durant un llarg esmorzar a la Boqueria, en Pere, l’escriptor del grup, escolta embadalit la narració del Mario, que en un moment baix després que la dona l’hagi deixat, s’ha decidit a visitar el poble on va passar la infantesa i que va abandonar quan el matrimoni dels pares es va trencar i el seu pare va desaparèixer per sempre més. El Pere queda atrapat en aquesta història i en vol fer una novel·la, que serà també un viatge de tots plegats cap als propis orígens, a la recerca d’una innocència perduda o d’aquella dona inoblidable que cadascú idealitza a la seva manera.<

Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n’ha sabut mai més res. L’únic, una notícia l’endemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se’n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d’aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s’hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d’alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distància dels anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió d’uns fets inoblidables, uns dies de la vida d’un poble a l’estiu, d’un nen obedient i enamoradís i d’una nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelació d’un gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat del premi Sant Jordi.<

SUMMARY: Combining explosive suspense with sensual passion, Nora Roberts turns up the heat in this classic tale — the sizzling story of a man and woman on the trail of a demented killer, a search that will plunge them headlong into danger.... In the lazy days of summer, a merciless heat wave is the biggest story in Washington, D.C. But the weather is knocked off the front pages when a young woman is found strangled to death. A note left behind reads Her sins are forgiven her.Two more victims soon follow, and suddenly every headline is devoted to the killer the press has dubbed “the Priest.” When the police ask top-notch psychiatrist Dr. Tess Court to help with their investigation, she comes up with a disturbing portrait of a twisted soul.Detective Ben Paris doesn’t give a damn about the killer’s psyche. What he can’t easily dismiss is Tess. Tall, dark, and good-looking, Ben has a legendary reputation with women, but the coolly elegant Tess doesn’t react to him like other women he’s known — and he finds the challenge enticing.Now, as the two are thrown together in a perilous quest to stop a serial killer, the flame of white-hot passion flares. But someone also has his eyes on the beautiful blond doctor ... and Ben can only pray that if the madman strikes, he'll be able to stop him before it’s too late....<

Som en una societat d’un futur inconcret, a la Ciutat-Estat de Barcelona, dins d’una Europa de les ciutats sota l’ombra de l’Extrem Orient. L’ambient és apocalíptic o, més ben dit, postapocalíptic. A través de la parella formada pels joves Frisco i Tutela, el lector anirà coneixent aquesta societat, on es parla una llengua que és la barreja de diverses; on conviuen «pantocràtors» encallats en el món antic, transhumans, robots, etc; on l’alta enginyeria genètica, l’hedonisme, el sexe despersonalitzat i la química del benestar conviuen amb els camps de refugiats i la violència tribal. Arriba un dia que Tutela mor, i aleshores el seu company Frisco cau en una depressió i s’aïlla, amb episodis de disbauxa descontrolada. Frisco sent la crida de la religió, la seva mare emmalalteix i busca refugi en la música.<

L’hivern del 39, durant els últims dies de la Catalunya republicana, els grans ideals i les institucions han deixat pas a l’instint de supervivència i a l’individualisme més ferotge. Als carrers de Barcelona es lluita per la vida. En aquest clima dominat per la fam i la por, un doble agent —membre dels serveis d’informació de la República i quintacolumnista alhora— queda fascinat per una dona. Les lleialtats esdevenen primàries i el sexe té una urgència animal. Al llarg de tota la novel·la oscil·len com una espasa la desesperança de la derrota i la incògnita brutal de l’endemà.<

Recull del que ha dit la premsa internacional sobre Catalunya, des dels fets de Prats de Molló (1926-2016).<

La idea d’aquest llibre va sorgir d’una editora belga que va veure la necessitat d’explicar el cas català a Europa. Durant les seves llargues converses amb el periodista polític Olivier Mouton, Carles Puigdemont explica al ciutadà europeu les motivacions dels catalans. No, el president Puigdemont no renuncia al somni d’independència del poble català. Al contrari, n’explica l’abast real i espera aconseguir que es reconegui aquest dret al poble català. Però, per damunt de tot, vol demostrar que el que impulsa aquest projecte és sobretot un desig de democràcia radical, feta a mida del ciutadà, i al mateix temps explicar per què pot ser una oportunitat per a Europa.<

«És el moment d’aïllar factors de desunió, de canviar actituds de confrontació i falta de respecte, de ser molt generosos amb el país i molt poc egoistes pel que fa al partit, i confederar els nostres esforços per continuar plantant cara a un estat que no ha variat ni un mil·límetre la seva posició d’ençà de l’inici de la repressió». Carles Puigdemont i Casamajó. 130è president de la Generalitat de Catalunya.<

El protagonista d’Il·lusions elementals és un col·leccionista d’errors. Un home sense ni cinc, entossudit a confondre’s quant a l’amor, amb certa tendència a oscil·lar entre la melancolia i la destrucció, entre la rutina i l’excés. Un home que mai no ha entès el vincle entre les causes i els efectes i, atrapat en ell mateix, s’ha deixat dur per les lleis de l’atzar. És escriptor. I per fugir dels grans temors que li generen les vicissituds que viu a Girona emprèn un viatge que, sense adonar-se’n, l’aboca a la més estricta indigència. Un viatge irrevocable a les tenebres, al fons de la pobresa física i material, al costat d’altres indigents que, com ell, han estat engolits per la nit. L’únic al·licient diari: sobreviure a la gana, al fred, a la por. I vèncer el cansament de l’ànima que a poc a poc es contagia al cos.<

El general Joan Prim i Prats, nascut a Reus el 1814, tenia un projecte per a la regeneració d’Espanya partint de Catalunya, que implicava l’expulsió dels Borbons i la proclamació d’un nou rei, Amadeu de Savoia. Un projecte ambiciós i de llarg abast que es va veure truncat el vespre del 27 de desembre del 1870, al carrer del Turco de Madrid, quan mitja dotzena d’assassins a sou van descarregar sobre ell els seus trabucs. Els últims dies del general Prim narra els cinc dies finals de la vida del general català, reconstrueix la seva biografia, explica el seu pensament polític i fa una hipòtesi sobre la conxorxa, promoguda pels poders fàctics de Madrid, que va posar fi a la seva vida.<