Disclaimer

Jo, robot és un recull de relats en els quals s’estableixen i plantegen els problemes de les tres lleis de la robòtica que són un compendi fix i imprescindible de moral aplicable a robots presumptament intel·ligents. Els relats plantegen diferents situacions a què s’hauran d’enfrontar diferents especialistes en robòtica i en què es plantegen paradoxes i enginyosos exercicis intel·lectuals que indaguen sobre la situació de l’home actual en l’univers tecnològic. La protagonista de diverses de les històries és Susan Calvin, experta en robopsicologia.<

Els vint-i-sis descobriments transcendentals i els vint-i-nou científics que els van fer possibles aquests són els Moments estel·lars de la ciència. Des d’Arquimedes, que es jactava que podia moure el món, fins a Goddard, que envià a l’espai el primer coet propulsat per combustible líquid, passant pels científics més coneguts com Newton o Einstein, però també per altres amb contribucions molt importants a la ciència, però que són més desconeguts pel gran públic, com són els casos de Leeuwenhoek, Bessemer, Ehrlich o Carver. Aquests homes genials i clarividents, tot fixant-se uns objectius que anaven més enllà del que era conegut, provocaren grans avenços en el pensament científic i eixamplaren el coneixement de l’home i el seu medi. Una avenços que encara són totalment vigents des de la perspectiva de més de cinquanta anys des que es va escriure el llibre. Amb claredat, l’autor exposa dades biogràfiques i el context històric on es van produir alguns dels descobriments més importants en la història de la ciència.<

Recopilació de relats d’Isaac Asimov, amb històries escrites originalment durant els anys cinquanta, dècada prodigiosa per a l’autor i durant la qual es va guanyar a pols la fama que l’ha acompanyat des d’aleshores com a escriptor de ciència-ficció. Relats d’un futur proper explora tot l’espectre de temes del gènere d’intriga de ciència-ficció: la investigació científica, els ordinadors, les professions lligades a les noves tecnologies, visions del futur proper i del futur llunyà …i hi són tractats amb la lucidesa característica d’Asimov. Tot i que l’edició original —«Nine Tomorrows»— conté 9 relats i dos poemes, l’edició catalana es va fer amb només 7 dels 9 relats, i va prescindir dels poemes.<

La història de WikiLeaks i la història personal del seu fundador, Julian Assange, explicades per ell mateix. Julian Assange. Autobiografia no autoritzada és un apassionant relat on el fundador de Wikileaks fa un exhaustiu repàs a la seva sorprenent vida, des de la seva vida a Austràlia fins a la trampa sueca. Més enllà de controvèrsies i escàndols, Assange no deixa de ser simplement un heroi modern que ha reinventat el periodisme, un revolucionari que ha pagat molt cara la seva tossuda recerca de la veritat.<

Quinze anys després dels fets d’El conte de la serventa, el règim teocràtic de la República de Galaad, tot i haver entrat en decadència, s’aferra al poder. Les vides de tres dones radicalment diferents convergeixen en aquest moment crucial; dues han crescut a bandes oposades de la frontera, l’una a Galaad, com a filla d’un Senyor d’alt rang, i l’altra al Canadà, on participa en les manifestacions contra la dictadura i en segueix amb horror les notícies a la televisió. Les veus d’aquestes dues noies, pertanyents a la primera generació que assoleix la majoria d’edat sota el nou ordre, s’entreteixeixen amb una tercera, la d’una còmplice del règim, el poder de la qual es fonamenta en els secrets que ha anat guardant amb el pas del temps. I quan, a la fi, la veritat surti a la llum, totes tres hauran d’acceptar qui són realment i decidir fins on estan disposades a arribar per defensar les seves conviccions. En Els testaments Margaret Atwood torna a endinsar-se en l’univers galaadià, que tants lectors ha fascinat al llarg dels anys, per revelar-nos amb sagacitat i perícia narrativa l’entramat profund d’una societat on, malgrat el règim del terror, s’ha encès l’espurna de l’esperança.<

Any vint-i-cinc de la nova era. L’equilibri mediambiental està en risc i els avenços científics han alterat les espècies de manera extravagant: conills fosforescents, lleons barreja de xai, porcs amb teixit cerebral humà… El desastre natural que posarà fi a la Terra tal com es coneix, el diluvi que els Jardiners de Déu —una secta que uneix ciència i religió— han profetitzat, s’acompleix. Dues amigues han sobreviscut: Ren i Toby. Però cap de les dues no sap que l’altra és viva, i ja no poden estar-se més temps recloses en els espais que els han salvat la vida fins al moment. No estan soles, però… Com es pot distingir qui és amic i qui enemic en un món en què la lleialtat no té valor? Sorprenent i agosarada, amb girs tendres, violents i reflexius, i un humor pertorbador, aquesta novel·la és l’obra més brillant i enginyosa de Margaret Atwood.<

L’Offred viu a la República de Galaad, un règim totalitari i teocràtic basat en el control del cos femení per part del govern. En un futur no gaire llunyà assolat per una natalitat en declivi, les dones fèrtils com ella només tenen una missió a la vida: garantir la descendència de l’elit dominant. El seu relat descarnat —a estones fred i irònic, d’altres vehement— desvelarà les tenebres d’una societat que es pretén virtuosa i ens demostrarà que ni l’estat més repressor pot contenir el desig de llibertat.<

En un hotel situat als afores de Barcelona, un home —a qui tots anomenen Carlos— s’enfronta al seu passat i recorda l’època en què, amb uns companys, va entrar a formar part d’una organització armada, les pràctiques de tir a la muntanya, les classes on preparaven un atracament… Uns temps en què la convicció que eren diferents donava ales als seus peus i als seus cors.<

Precedida per un èxit aclaparador a França, on va ser escollida la millor opera prima publicada l’any 2005, La teoria dels núvols és una esplèndida novel·la que gira al voltant de la relació d’amistat amorosa entre Akira Kumo, un estilista japonès de 70 anys, i Virginie Latour, la jove bibliotecària que ha contractat per ordenar la seva immensa col·lecció de llibres sobre núvols. Al llarg de la novel·la, Akira li explica històries encloses en aquest llibres, com la d’un núvol negre que emana d’un volcà després d’una erupció, o la d’un home que dóna la volta al món per comprovar que els núvols són iguals a tot arreu, o la d’un altre que consagra la vida a posar-los noms inventats. Entrellaçada amb aquestes històries, en un ritme pausat i un to poètic, es desplega lentament la tràgica vida d’Akira, marcada pel núvol més esgarrifós i terrible provocat per l’home, el d’Hiroshima. La teoria dels núvols és una novel·la commovedora i de gran lirisme que explora, amb un sentit de la narració impecable, els horrors dels darrers dos segles del nostre món i allò més tràgic de la natura humana, alhora que planteja l’amistat i l’amor com a contrapunt positiu.<

Un clan nòmada neandertal recull Ayla, una nena cromanyó perduda i ben estranya per a ells: és gairebé tan alta com un home, té els cabells rossos i els ulls blaus. Ayla trobarà en el clan una família i es farà gran aprenent els rígids hàbits que el regeixen, però la seva presència serà cada vegada més conflictiva a mesura que ella no pugui reprimir els impulsos dictats per un cervell preparat per pensar i no sols per imitar, i comenci a transgredir els costums ancestrals del clan.<

A la recerca de la seva gent, Ayla viatjarà sense rumb per les estepes, sota un fred glacial i amb l’única companyia de les feres, fins a trobar una vall amagada habitada per cavalls salvatges. Allà, en solitud, regnarà sobre els animals i aprendrà els secrets del foc i de la dura supervivència… Fins al dia que coneix Jondalar, un viatger errant de la seva raça, amb qui haurà d’afrontar un futur que es debat entre la por, el dubte i l’esperança.<

Amb Els caçadors de mamuts, Jean M. Auel torna a obrir la porta del temps per endinsar-nos en una era de meravella i de terror a l’albada de la humanitat. Després d’El clan de l’ós de les cavernes i de La vall dels cavalls, retrobem el personatge d’Ayla que, acompanyada del seu estimat Jondalar, continua el viatge èpic que els portarà a la terra dels mamutoi: els caçadors de mamuts, els «altres» que buscava feia temps. Adoptada per la llar del mamut, Ayla fa les primeres amigues i recorda amb dolor el clan que ha deixat enrere. I troba Ranec, el magnètic tallista de pell bruna, que l’atreu de manera irresistible i que encén la gelosia de Jondalar. Durant el fred hivern, Ayla restarà confusa entre dos focs. Però quan arribi la gran cacera de mamuts, haurà d’escollir company i destí: romandre a la llar amb Ranec o seguir Jondalar cap a un lloc llunyà i un futur desconegut.<

Després de les peripècies viscudes amb el clan de l’os de les cavernes, a la vall dels cavalls i entre els caçadors de mamuts, Ayla i Jondalar emprenen el viatge de retorn a la recerca dels seus llocs d’origen. Enrere queda un món en què aprengueren a lluitar i a estimar i el record dels vells amics que ja mai no retrobaran. Per davant, un llarg camí i un destí incert a través de paratges misteriosos poblats per tribus desconegudes que els acolliran amb hostilitat o temor. Ayla i Jondalar, muntats a cavall i acompanyats pel llop domesticat, apareixen com éssers enigmàtics i terribles, missatgers de l’altre món, als ulls de les tribus caçadores i recol·lectores. En el curs de l’aventura trobaran els amics més generosos, però també els enemics més ferotges; el dolor i el plaer aniran apropant-los al punt de retorn definitiu, aquell en el qual l’òrfena Ayla i l’errant Jondalar trobin un lloc a la terra per establir la seva llar.<

Després del seu llarg viatge a través d’Europa, l’Ayla i en Jondalar arriben finalment a la seva llar, la Novena Cova dels Zelandoniis, al sud-oest de França, antic assentament de l’Edat de Pedra. Al principi, la família d’en Jondalar mira amb recel l’Ayla, la dona bella i jove que els ha portat el seu fill, criada pel Clan i que, per acabar-ho d’adobar, va acompanyada de dos cavalls i un llop domesticats. Però, ben aviat, l’Ayla començarà a familiaritzar-se amb els costums i la forma de vida dels zelandoniis, i per a l’Ayla és una gran satisfacció conèixer la Zelandoni, la cap espiritual de la Novena Cova; amb ella podrà compartir els seus coneixements i pràctiques en el camp de les medecines i la curació. Després de les penalitats i els perills que han hagut de passar, l’Ayla es deleix per viure en pau i tranquil·litat amb en Jondalar, amb qui desitja aparellar-se en la imminent cerimònia matrimonial i formar una llar. Tanmateix, els seus singulars dots espirituals no passen per alt als integrants de la seva nova comunitat i, després de donar a llum el seu fill tan desitjat, ha d’acceptar la idea que haurà d’exercir un paper més decisiu en el destí dels zelandoniis. Aquest magnífic cinquè lliurament d’ELS FILLS DE LA TERRA, llargament esperat, és l’apassionant continuació de la nissaga que Jean Auel va iniciar amb El clan de l’ós de les cavernes. Escrit amb gran talent narratiu, ple de saviesa i fruit d’una exhaustiva investigació, captivarà milions de nous admiradors i complaurà els lectors fidels que hagin seguit des del començament la màgica i prodigiosa història de l’Ayla i els nostres avantpassats.<

Ja fa molts anys que l’Ayla, la nena cromanyó i protagonista de la sèrie ELS FILLS DE LA TERRA, va ser expulsada del Clan de l'Ós de les Cavernes i que va iniciar un llarg viatge per tot el continent europeu. Finalment, en aquest llibre, La terra de les coves pintades, l'Ayla s’ha establert a la Novena Cova dels Zelandoniis, d’on és el seu company, en Jondalar, amb qui ha tingut una filla molt desitjada, la Jonayla. La jove fa tot el possible per trobar un equilibri entre les seves noves obligacions com a mare i la preparació per esdevenir cap espiritual i guaridora, però no sempre se’n surt. Està tan implicada en el seu aprenentatge i en les seves noves tasques, que té poc temps per dedicar a la família, i en Jondalar comença a notar la soledat, cosa que provoca els primers conflictes en la jove parella. D’altra banda, durant el seu període de formació, l'Ayla viatja, observa la natura i adquireix nous coneixements. També té ocasió de visitar llocs desconeguts i algunes coves, on veu per primera vegada les meravelloses pintures que s'hi troben i que li provoquen un gran impacte. Contemplar l’art dels seus avantpassats l’ajuda a sentir-se especialment propera a la Mare Terra. Jean M. Auel reconstrueix la que va poder ser la forma de viure a la prehistòria amb el rigor científic que caracteritza tota la seva obra. Per escriure aquest sisè volum, ha visitat i s’ha inspirat sobretot en els principals jaciments arqueològics de la península Ibèrica i del sud d'Europa.<

31 breus píndoles poètiques<

Recull de l’obra poètica de Jesús Aumatell datada entre 1982 i 1997. Reprodueix l’edició de 2003, amb una nota preliminar de juny de 2013.<

Sis contes breus d’ambient urbà de Jesús Aumatell: Martina, L’home que viu a l’àtic, Dolça companyia, Compassió, Relació estable i Amors eventuals. Tot i que són molt diferents entre si, tenen en comú el fet de retratar situacions humanes on la relació entre les persones és conflictiva.<

«Amor i amistat» i «Les tres germanes», escrites durant l’adolescència, ens mostren una Jane Austen alternativa i subversiva. L’autora hi narra amb to de paròdia les peripècies d’unes joves que, rebutjant una proposta de matrimoni, es revolten contra les expectatives familiars i les convencions de l’època. En les dues històries, la jove Austen demostra ja la capacitat creadora, plena d’ironia, enginy i talent, que es consolidaria en les seves grans novel·les posteriors. Una obra divertida i sorprenent per redescobrir l’autèntica Jane Austen.<

L’abadia de Northanger, malgrat haver estat publicada pòstumament, és la primera gran novel·la de Jane Austen, amb una crítica explícita i divertida contra les absurditats de les novel·les del seu temps, plenes d’esdeveniments espaordidors i d’heroïnes excepcionals. La protagonista, Catherine Morland, ha de fer l’aprenentatge del món real a través dels desenganys de l’amor, de l’amistat i de la confiança. Però l’autora no sols no oblida la complicitat del lector per aconduir l’argument a un final perfecte, sinó que constantment l’il·lustra i el diverteix sobre els costums d’una societat sovint buida i benestant que sembla no haver canviat gaire.<