AUGUSTE VILLIERS DE L’ISLE-ADAM (Saint-Brieuc, Bretanya, 7 de novembre de 1840 - París, 18 d’agost de 1889) fou un escriptor francès. Pertanyia a una antiga noble família bretona que s’arruïnà en temps de la Revolució, i va rebre una educació molt descuidada. La família es traslladà a París el 1857, i Villiers de l’Isle Adam no tardà a donar-se a conèixer en els cercles literaris, en els que era molt apreciat per els seus grans dots de conversador, la seva imaginació i talent d’improvisador.

El 1858 publicà el seu primer volum de versos i després imprimí Isis (1862), obra que nou fou compresa. El 1867 fundà la Revue des Lettres et des Arts, de vida efímera. Fins al 1870 produí força, i encara que el públic continuava romanen allunyat d’ell, els literats començaven a reconèixer la singular intensitat de les seves concepcions, inquietes i turmentades com la seva vida. Durant la guerra visqué obscurament, com en els anys següents, fins al 1880, en que publicà La nouveau monde. La representació d’aquest drama, com les altres obres teatrals de l’autor, no aconseguí cap èxit, com tampoc en vida els assoliren els seus treballs literaris.

Fou un escriptor exquisit, de poderosa imaginació i d’estil perfecte, en el que la frase i la imatge són sempre justes i apropiades. Entre les seves produccions destaquen els Contes cruels, publicats el 1883, i escrits en un magnífic llenguatge, ple d’harmonia. Cal mencionar: Elën (1865), Morgane (1866), La Révolte (1870), Le Nouveau Monde (1880), L’Ève future (1886), L’Amour suprème (1886), Histoires insolites (1888), Noveaux Contes cruels (1888) i Axël (1890).