L’atractiu turístic

El dia 6 de març, Le Quotidien de Paris publica un especial dedicat a Catalunya i Barcelona. La ciutat és presentada com a capital de Catalunya, Jordi Pujol com a «català d’Europa» i «veritable guru de la política catalana», i l’economia del país com a motor de sorprenent vitalitat. En l’especial hi ha també una entrevista a Josep Miquel Abad (el seu nom és generalment escrit sempre en català, a diferència de molts altres), un apartat turístic i un recorregut per diverses ciutats. De Figueres es diu que és sobretot coneguda pel Teatre-Museu Dalí i que ha fet «veritable fortuna en el turisme. El sòl industrial hi és abundant i proper a l’autopista. La ciutat es beneficia de la proximitat de l’aeroport de Perpinyà i no és gaire lluny del de Girona i del de Barcelona». De Girona afirma que «ha sabut aprofitar el doble veïnatge de ser a mig camí de la frontera francesa i de Barcelona. La ciutat està molt ben equipada en sistemes de formació, és molt atractiva per a les empreses de serveis i gaudeix de la proximitat de la Costa Brava i d’un aeroport internacional. Dotada d’un centre històric superb (es diu que Girona és el veritable cor de Catalunya), encara ha de resoldre alguns problemes relacionats amb la pol·lució produïda per algunes de les seves grans indústries». Quant a Olot, destaca que fa temps va ser una cruïlla important i que això «no és el cas d’avui. La ciutat no pot comptar amb ningú més que amb ella mateixa per assegurar el seu desenvolupament. Té un teixit industrial a base del tèxtil i de les càrnies. Però Olot, no cal confondre’s, és una ciutat en declivi, que a més es buida a poc a poc malgrat una perfecta adequació entre el món del treball i el sistema educatiu».