13-S: Comença el ball de dates clau
El 13 de setembre de 2009, per tant, Arenys de Munt surt a les notícies de tot el món i obté titulars, per citar alguns exemples, a The New York Times («Una població catalana vota per la independència respecte d’Espanya»), a l’agència France Press («Espanya: vot massiu per la independència en un referèndum simbòlic»), o a l’austríac Der Standard («Un poble català vota sobre la independència»). El veneçolà El Universal també en parla: «Realizan en España consulta no vinculante por la independencia de Cataluña». Trobem algun exemple més interpretatiu, com a Le Monde: «Catalunya es mobilitza per defensar el seu estatut d’autonomia retallat». El cas no només és imprès o publicat en les edicions digitals, sinó que treu el cap en noticiaris de televisió tan diversos com n-TV (Alemanya), CNN Turk (Turquia), Nos TV (Països Baixos), STV (Gran Bretanya) o Euronews.
L’èxit de la convocatòria (la participació supera el 40% i els vots afirmatius se situen per sobre del 96%) i la repercussió mediàtica assolida contribueixen a eixamplar la taca d’oli sobiranista. Entre el 2009 i el 2011 es realitzen consultes en més de la meitat dels municipis del país, amb una participació que ronda el milió de ciutadans i una victòria aclaparadora del sí. Aquest fenomen, impulsat per iniciativa ciutadana, amb una capacitat inaudita de mobilització i organització, intensifica d’una manera exponencial la presència de Catalunya als mitjans d’arreu del món i la situa en l’agenda política internacional probablement com mai abans en els anteriors tres-cents anys. El focus periodístic exterior —primer l’europeu, progressivament el d’altres continents— va acostant-se als esdeveniments catalans. Som en una disputa política regional que pren volada, que afecta un dels estats de més dimensió de la Unió Europea, però que el setembre de 2009 és conegut molt parcialment i sovint és analitzat des de corresponsalies radicades a Madrid, amb el consegüent nivell d’intoxicació i mediatització que això comporta. Anem a pams.