I la premsa espanyola?

De la repercussió de la Diada del 2012 cal fer esment especial de l’oportú exercici de periodisme comparat que fa aquell dia la reportera Marthe Rubio a Le Monde. Rastreja i destaca l’apagada informativa de la immensa majoria de mitjans espanyols, escrits i audiovisuals, que ignoren la mobilització o la releguen a la cua de l’actualitat. No hi ha més cec que aquell que no vol veure, podríem concloure. Des de fora, se’ls veu perfectament el llautó.

Per cert, ara que surt la premsa espanyola a escena, potser algun lector es pregunta com és que no s’inclouen els mitjans d’aquell país en aquesta anàlisi. Haig de confessar que, personalment, estaria encantat d’incloure’ls entre els representants del periodisme internacional, no només pel punt de vista personal, sinó també per fer justícia al progressiu distanciament (en paral·lel a una hostilitat cada cop més agressiva i obsessiva) que la premsa radicada a Madrid ha mostrat respecte del coneixement de la realitat política catalana. En general, l’univers mediàtic espanyol ha negat la realitat fins que la realitat ha estat tan desbordant que, entre l’esforç d’intentar entendre-la i la comoditat d’atiar una animadversió visceral i primària que, per postres, dóna audiència, ha optat pel segon camí. Sigui com sigui, la visió mediàtica espanyola sobre el Procés té unes dimensions tan mastodòntiques que reclama a crits una gruixuda monografia per a ella sola, si és que algú s’anima a capbussar-se en aquest mar de fel sense patir per la seva salut.