L’opinió que ens cal, aquesta que ve de Portugal

Des de Portugal arriba la complicitat, el mateix setembre del 2012, amb una de les primeres opinions exteriors obertament favorables a la independència de Catalunya. El periodista Paulo Gaiao signa a l’Espresso una peça d’opinió que comença de manera inequívoca: «Dos-cents anys després d’haver perdut les seves colònies llatinoamericanes en el moment en què va haver de renunciar a la seva sobirania política en mans de Napoleó, Espanya està a punt de perdre Catalunya […] les condicions polítiques perquè Catalunya sigui avui independent no podrien ser millors. Els anys 1640, 1873, 1931 i 1934, dates de les breus repúbliques catalanes fins ara, o Espanya era massa forta o endevinava que encara hi havia molt camí per recórrer. Avui hi ha la sensació que Espanya ha arribat al final del seu camí. Que ja no té res a oferir. Que s’esgota la seva història, o el seu model, o el seu mosaic de pobles». L’article acaba amb una presa de posició clara, que combina la geoestratègia amb una mena de justícia poètica històrica: «Com ha de reaccionar Portugal? És impossible no donar suport a la independència de Catalunya. Va ser Catalunya la que ens va permetre recuperar la nostra independència el 1640, quan Madrid va anar a sufocar la revolta catalana i va renunciar a Portugal. Però ara no s’ha de fer cap retret a Madrid. Portugal pot ser, de fet, el gran mitjancer entre Madrid i Barcelona per tal de contenir tots els perills… i guanyar un paper central a la península Ibèrica».