2

A mi em desvetllà mon amic. I plorava. Plorava perquè de jorn havíem vist damunt les vies d’acer un poeta electrocutat que portava escrit aquest somni en el seu cos. El temps sembla el fruit d’una hemorràgia d’incerteses i pors, d’un xaloc que colpeja la pols de tothom i ens arrossega a l’absurd. Hi ha un renou de rock a la cia i una pila de soldats bufats que s’esgargamellen en una partida insolent, o que, desplaçats del tauler, es rebolquen en una llitera bruta, plena de somnis.