Els palmells ens sagnaven quan li portàvem roses

i ens deia ara marxeu. Amagats rere els arbres

l’espiàvem encara. La vèiem defecar

i netejar-se el cul amb l’ofrena floral.

Més tard vam recollir els pètals per guardar-los

dins un llibre estimat. Potser de Baudelaire.