Obrim portals a les muralles d’ombra i finestrals a l’espès de la boira
Ells, els normands, sedecs de l’aventura,
serfs de la mar i de l’anomenada,
druts i guerrers, al pit la flor vermella
del deseixit —delitós d’ésser lliure
sota cels clars—, que ormegen naus de vela,
desen els rems i afermen bucs i quilles,
i en temps fiat —quan grana la magrana
i als caps de riu munten les veus de l’alba—
salpen, goluts, deçà les mars glaçades,
passen el freu i capgiren les illes,
campen pels ports…
o pal·lien els pobles
amb ors calents i pells adormidores;
tals els croats, al foscant de Bizanci
—quan guanya el turc i creix la pagania—
amb capitans gallards de la Lorena
remorejant, amb cavallers de Flandes,
durs i forçuts, batallants sense treves,
i el Tolosenc de la gramalla blanca
amb sang en creu, s’encoven per crepuscles
de gebre i fred, somniegen prodigis
de mal capir —sants armats i naus d’ala—
i amb sal als ulls i els cors amb batec d’astre
vencen l’emir…
o al fresc de les palmeres
—metalls forjats— s’ho juguen a la morra;
i així els otons, peluts, quadrats i espessos,
amb els abats d’espasa i evangeli,
i els dels castells —on fermenten els ordis—
que amb verds de nit les ments i el terra encerclen
els és tot feu: barren d’encens l’Hongria
i l’ample riu, els eslaus enferrissen,
en llit pedrós ajeuen dones d’aigua,
i embisben, llargs, amb frisança d’imperi,
tot el que es mou quan els codonys endolcen
…o si el mestral —que bufa quan la Lluna
passa el vinyet— els cors marcits agreja,
ja al mercadal, trafeguen amb els ceptres;
…els davallants dels celluts almogàvers
obrim portals a les muralles d’ombra
i finestrals a l’espès de la boira;
—oh, benaurats!— contemplem les arcades
d’un pont d’or vell amb polsina de segles,
un ample riu fressejant cançons d’ara,
plàcides naus i càrrega de perles,
el bosc cervós, obertes les parpelles,
un tou de pins en un rost de maragdes,
casals antics coronats de torrelles
de marbre blanc i els gegants que hi fan guaita,
al fons bromós una Minerva augusta
cinta de focs i d’arbrejants fumeres,
i el palmerar, brogent de sols dansaires
—pics de la Lluna a la carena extrema—;
…però el captard esborra pla i costera,
cascú, tot sol, s’enfonya a la seva ombra,
i al Call obscur mercadegem marmanya.
Salou, 1970