34
Dreambow

L’Erixon té una carpeta i un sobre gran a la falda que li van lliurar a la seva habitació de l’hospital. Mentre en Joona empeny la cadira de rodes pel passadís de l’hospital, l’Erixon se subjecta davant del nas un petit ventilador portàtil que brunzeix.

Li han cosit el tendó d’Aquil·les i en comptes de guix té el peu fixat amb una mena de bota especial on els dits miren cap avall. Havia murmurat que necessitaria una sabata acabada en punta per a l’altre peu si volia ballar El llac dels cignes.

En Joona fa un senyal amable amb el cap a dues dones velles que estan assegudes en un sofà agafades de les mans. Elles riuen dissimuladament, xiuxiuegen alguna cosa i després el saluden amb la mà com dues col·legiales.

—El mateix matí que van sortir amb el iot —diu l’Erixon—. En Björn va comprar un sobre i dos segells a Centralen.^[10] Ell tenia un rebut de Pressbyrån a la cartera trobada al iot i vaig obligar la policia de seguretat que enviessin per correu la gravació de la càmera de seguretat. Es tracta, sens dubte, de la fotografia de la qual sempre has parlat.

—Per tant, ell va enviar la foto a algú? —pregunta en Joona.

—No és possible veure què hi ha escrit en el sobre.

—Potser s’envia la carta a ell mateix.

—Però el seu apartament està calcinat, no hi ha quedat ni una porta —diu l’Erixon.

—Truca i pregunta a Correus.

De seguida que entren a l’ascensor, l’Erixon fa uns moviments estranys, com de natació, amb els braços. En Joona se’l mira calmat i no fa preguntes.

—La Jasmin diu que això em va bé —explica l’Erixon.

—La Jasmin?

—La meva fisioterapeuta… És un bombonet, però és increïblement estricta: «Calla, seu recte, para de rondinar». Fins i tot m’ha dit greixós —somriu l’Erixon tímidament—. Saps quant de temps es necessita per formar-se com a fisio?

Surten de l’ascensor i tomben per entrar en una sala de pregària amb una creu de fusta llisa en un peu d’un metre i un altar senzill. A la paret hi penja un tapís amb la figura de Crist en diversos camps triangulars lluminosos.

En Joona surt fora, al passadís, i agafa un gran cavallet amb un paperògraf i retoladors. En tornar a la sala de pregària, veu com l’Erixon, desconcentrat, arrenca el tapís penjat i el posa sobre la creu que ha col·locat en un racó.

—El que sabem és que per a alguna persona la foto és tan valuosa com la vida d’algú —diu en Joona.

—Sí, però per què?

L’Erixon enganxa amb xinxetes a la paret impressions dels extractes de comptes d’en Björn, la llista de les trucades de telèfon, còpies de bitllets d’autobús, rebuts de la seva cartera i transcripcions de missatges de veu.

—La fotografia deu revelar alguna cosa que algú vol mantenir en secret, deu contenir informació important, potser secrets empresarials, material confidencial —diu en Joona, i comença a anotar les diferents hores al paperògraf.

—Sí —diu l’Erixon.

—Ara ens assegurarem de trobar la foto per tal d’arribar al final de tot això —diu en Joona.

Agafa un retolador i escriu al bloc de paper gran:

«06.40 h Recullen la Penélope amb taxi a casa seva.

»06.45 h En Björn arriba a l’apartament de la Penélope.

»06.48 h En Björn abandona el pis amb la fotografia.

»07.07 h En Björn envia la fotografia des de Pressbyrån a Centralen».

L’Erixon avança amb la cadira de rodes endavant i es mira els punts mentre treu l’embolcall i el paper de plata d’una rajola de xocolata.

—La Penélope Fernández surt dels estudis de televisió i truca a en Björn cinc minuts després —diu ell, i assenyala la llista de trucades—. El seu bitllet d’abonament és timbrat a les 10.30 h. La germana petita Viola truca a la Penélope a les 10.45 h. Llavors presumptament la Penélope ja és amb en Björn al port de Långholmen.

—Però què fa en Björn?

—Això és el que esbrinarem —diu l’Erixon, satisfet, i s’eixuga el dit amb un mocador blanc.

Es desplaça cap a la paret i assenyala un dels bitllets d’abonament:

—En Björn deixa l’apartament de la Penélope amb la fotografia. Se l’emporta immediatament cap al metro i a les 07.07 h ja ha comprat un sobre i dos segells a l’estació de T-Centralen.

—I envia la carta per correu —diu en Joona.

L’Erixon gargamelleja i continua:

—El punt següent és una transacció amb la seva targeta Visa, vint corones, al cibercafè Dreambow del carrer Vattugatan a les 07.35 h.

—A dos quarts i mig de vuit —diu en Joona i anota l’esdeveniment a la cronologia.

—On redimonis és Vattugatan?

—És un carrer molt petit. Per sota del barri vell de Klarakvarteren.

L’Erixon mou el cap i continua:

—Sospito que en Björn continua amb el mateix bitllet cap a Fridhelmsplan. Ja que després tenim una trucada telefònica des del seu telèfon fix de l’apartament de Pontonjärgatan 47. És una trucada sense resposta del seu pare, Greger Almskog.

—Hem de parlar amb el seu pare sobre això.

—El punt següent és un nou timbre a les 9.00 h al bitllet d’abonament. Presumptament agafa l’autobús núm. 4 des de Fridhelmsplan en direcció a Högalidsgatan, al barri de Södermalm, i camina cap al iot de Långholmen.

En Joona completa les últimes hores del dia en el paper, es desplaça i observa l’esquema del matí.

—En Björn té pressa per recollir la foto —diu ell—. Però no es vol trobar la Penélope al matí; per tant, s’espera fins que ella marxa amb taxi, llavors s’afanya, entra, agafa la fotografia enganxada al vidre de la porta, surt de l’apartament i se’n va a Pressbyrån des de T-Centralen.

—Vull veure les gravacions de la càmera de seguretat.

—Després de deixar Pressbyrån, en Björn se’n va a un cibercafè proper —continua l’Erixon—. S’hi queda una mitja horeta i després se’n va…

—Aquí hi ha la clau —interromp en Joona i comença a caminar cap a la porta.

—Què?

—Tant la Penélope com en Björn tenen connexió d’internet a casa.

—Així doncs, per què utilitzar un cibercafè? —pregunta l’Erixon.

—Me n’hi vaig —diu en Joona i surt de l’habitació.