42
Inspeccions de productes estratègics

Són les set del matí quan l’Axel surt a fora, a la terrassa compartida amb el seu germà. A les vuit ha quedat amb en Jörgen Grünlicht a l’oficina d’en Carl Palmcrona a l’òrgan d’inspecció de productes estratègics.

L’aire de fora ja comença a ser calent, fins i tot un pèl xafogós. El seu germà petit, Robert, ha obert les portes de la terrassa del seu apartament i seu en una gandula. Encara no s’ha afaitat, simplement seu amb els braços penjant relaxats i contempla mirant amunt el fullatge humit del castanyer. Porta el barnús de seda gastat. És la mateixa peça de roba que el pare d’ells portava els dissabtes al matí.

—Bon dia —diu en Robert.

L’Axel mou el cap sense mirar-se’l.

—He reparat un Fiorini per a en Charles Greendirk —explica en Robert intentant començar una conversa.

—Estarà content, de segur —contesta l’Axel en veu baixa.

En Robert aixeca la mirada en direcció al seu germà.

—Estàs estressat?

—Una mica, si t’haig de dir la veritat —contesta l’Axel—. Pel que sembla, aviat canviaré de feina.

—És clar, per què no —diu en Robert, absent.

L’Axel es mira la cara simpàtica del seu germà, les arrugues profundes, la freda coroneta, i pensa com de diferents podrien haver estat les coses entre ells dos.

—Com està el teu cor? —pregunta ell—. Encara no s’ha aturat?

En Robert abans de contestar es posa la mà al pit:

—No del tot…

—Bé.

—I el teu pobre fetge?

L’Axel arronsa les espatlles mentre se’n torna.

—Aquesta nit tocarem Schubert —diu en Robert.

—Millor per a vosaltres.

—Em pensava que tu potser…

En Robert es queda en silenci, es mira el seu germà i canvia de tema.

—La noia que té l’habitació de dalt…

—Sí, la Beverly —diu l’Axel.

—Quant de temps es quedarà a viure aquí? —pregunta en Robert i entretanca els ulls.

—No ho sé —contesta ell—. Li he promès que s’hi pot quedar fins que trobi un pis d’estudiants.

—Sí, tu sempre t’has ocupat dels borinots i les granotes ferits…

—Ella és una persona —l’interromp l’Axel.

Obre la porta gran de la terrassa i quan entra veu el reflex de la seva cara lliscant a la superfície del vidre corbat. Amagat darrere les cortines, observa el seu germà Robert, com s’aixeca de la gandula, es rasca l’estómac i baixa les escales que porten de la terrassa a la part del darrere, on hi ha un petit jardí i un estudi. Tan bon punt marxa en Robert, l’Axel torna a la seva habitació i amb compte desperta la Beverly, que dorm amb la boca oberta.

* * *

L’òrgan d’inspecció de productes estratègics és una agència governamental que es va establir l’any 1996. L’ISP va assumir la responsabilitat de dur a terme tots els casos relacionats amb l’exportació d’armament i productes amb doble àrea d’aplicació.

Les oficines de l’ISP estan situades a la cinquena planta d’un edifici rosa salmó a Klarabergsviadukten 90.

Quan l’Axel puja amb l’ascensor veu en Jörgen Grünlicht, del Departament d’Afers Estrangers, esperant-lo darrere les grans portes de vidre. Ell sacseja el cap impacient, tot i que encara falten dos minuts per a les vuit, passa la targeta d’accés, prem el codi i deixa entrar l’Axel a través de les portes. En Grünlicht és un home alt amb grans canvis de pigmentació a la cara, puntets blancs de diferents formes li brillen sobre una pell vermellosa.

Van a l’oficina d’en Carl Palmcrona, una habitació que fa cantonada amb dues grans finestres amb vistes als carrers del sud darrere l’estació central, més lluny el llac Klara i el fosc ajuntament cantoner.

Tot i el lloc tan exclusiu, hi ha quelcom d’ascètic en les instal·lacions de l’ISP, els terres estan coberts d’estores de plàstic, els mobles són senzills i neutres de fusta de pi blanc. Com si es volguessin recordar a ells mateixos que l’exportació d’armament és quelcom moralment dubtós —pensa l’Axel esgarrifant-se.

El fet d’estar a l’oficina d’en Carl Palmcrona just després de la seva mort li produeix una sensació macabra.

L’Axel sent un soroll fort provinent del fluorescent del sostre, com si es tractés del matís harmoniós d’un piano. De sobte recorda que una vegada va sentir el mateix matís en una gravació de la primera sonata del compositor John Cage.

En Grünlicht tanca totes les portes i quan demana a l’Axel que segui denota tensió tot i el seu somriure agradable.

—Li agraeixo que hagi pogut venir tan aviat —diu ell i li passa la carpeta amb el seu contracte.

—Naturalment —somriu l’Axel.

—Segui i llegeixi’s el contracte —diu en Grünlicht movent les mans àmpliament per sobre la taula.

L’Axel s’asseu a la cadira, posa la carpeta damunt l’escriptori i tot seguit mira cap amunt.

—Hi faré un cop d’ull i em posaré en contacte amb vostè la setmana vinent.

—És un bon contracte, però l’oferta no és indefinida —diu en Grünlicht.

—Sóc conscient que tenen pressa.

—La junta el vol a vostè, amb la carrera i la reputació que té, no hi ha cap candidat millor, però d’altra banda l’operació tampoc no es pot aturar.

L’Axel obre la carpeta i intenta desfer-se de la desagradable sensació que li produeix en Grünlicht, se sent com si el volgués entabanar. Sempre hi ha quelcom de forçat amb en Grünlicht, alguna cosa enigmàtica i obligada.

Si signa el contracte passaria a ser el director general d’ISP. Tot sol podria prendre decisions sobre l’exportació d’armament suec. L’Axel ha treballat dins de l’ONU per tal de desarmar llocs de conflictes de guerra, reduir l’entrada d’armament convencional, i a ell li agradaria pensar que amb el nou càrrec podria continuar amb la seva missió.

Es llegeix el contracte meticulosament i està molt bé, massa bé. Mentre el llegeix es posa vermell més d’una vegada.

—Benvingut a bord —somriu en Grünlicht acostant-li un bolígraf.

L’Axel li dóna les gràcies, signa el contracte i s’aixeca, es gira d’esquena a en Grünlicht i mira per la finestra.

La calitja gairebé esborra les tres corones de l’ajuntament.

—No estan malament les vistes des d’aquí —mussita en Grünlicht—. Molt millor que des de la meva oficina al Ministeri d’Afers Estrangers.

L’Axel es tomba cap a ell.

—Ara mateix té tres casos per tractar, dels quals el de Kenya és el més urgent. És una operació gran i important. Li recomano que s’ho miri de seguida, si pot ser immediatament. En Carl ja havia fet la feina preliminar, és a dir que…

Ell emmudeix, allarga la documentació a l’Axel i després se’l mira amb picardia. L’Axel té la sensació que en Grünlicht de bona gana li posaria un bolígraf a la mà i l’obligaria a signar.

—Estic segur que serà un bon successor d’en Carl.

Sense esperar resposta, li dóna uns copets a l’espatlla i se’n va fent passos llargs. A la porta d’entrada es gira i diu breument:

—Demà a les tres, reunió amb el grup de referència.

L’Axel resta dret, sol a l’habitació. Un silenci apagat creix al seu voltant. S’asseu un altre cop a l’escriptori i es mira la documentació que en Carl Palmcrona va deixar sense signar. La feina preliminar és rigorosa i molt detallada. El cas té a veure amb l’exportació d’1,25 milions d’unitats de 5,56 × 4,45 mm de munició a Kenya. El Consell de Control de les Exportacions ha votat per mitjà d’una recomanació positiva, la resposta preliminar d’en Palmcrona va ser positiva i Silencia Defence AB és una empresa seriosa i establerta.

Però l’exportació no es pot executar realment fins a acomplir l’últim pas, quan el director general d’ISP pren una decisió sobre el permís d’exportació.

L’Axel es reclina i pensa en les paraules enigmàtiques d’en Palmcrona sobre fer un Algernon, morir per evitar realitzar el seu malson.