88
El visitant

En Joona Linna, la Saga Bauer i la Penélope Fernández viatgen en un bus patrulla per Estocolm, allunyant-se de Diplomatstaden, al llarg de Strandvägen i de l’aigua resplendent.

—El vaig veure —diu la Penélope monòtonament—. Sabia que mai es donaria per vençut, que no pararia de perseguir-me…

Emmudeix i mira fixament cap endavant.

—I que al final em mataria —diu ella.

—Sí —contesta la Saga.

La Penélope tanca els ulls, s’asseu tranquil·la i sent els moviments suaus del cotxe. Passen per l’estrany monument a la memòria de Raoul Wallenberg. Com onades escumoses o escriptura hebrea que bufa sobre la terra.

—Qui era ell? —pregunta la Penélope—. Qui em perseguia?

—Un assassí professional —contesta en Joona—. Se’ls anomena solucionadors de problemes o grobs.

—Ni l’Europol ni la Interpol no en saben res —diu la Saga.

—Un assassí professional —repeteix la Penélope a poc a poc—. L’havia enviat algú?

—Sí —diu la Saga—. Sens dubte, però lligarem tots els fils fins a contactar amb qui el va contractar.

—Raphael Guidi? —pregunta la Penélope calmadament—. És ell? O potser l’Agathe al-Haji?

—Pensem que es tracta d’en Raphael Guidi —diu la Saga—. Perquè per a l’Agathe al-Haji no tindria cap importància que haguessis presenciat els fets i sostindria que només intentava comprar munició…

—No és cap secret que ella continua amb els seus negocis —diu en Joona.

—Així doncs, va ser en Raphael Guidi qui va enviar l’assassí, però… què vol? Ho saben? Té a veure només amb la fotografia, oi?

—Presumptament en Raphael Guidi creu que ets tu la fotògrafa, i que ets un testimoni, que has vist i sentit coses que el poden desemmascarar.

—Ho continua creient, ell?

—Presumptament.

—Per tant, tornarà a enviar un altre assassí?

—És el que ens fa por —contesta la Saga.

—Durant quant de temps puc tenir protecció policial, tindré una nova identitat?

—Haurem de parlar de l’assumpte, però…

—Em seguiran empaitant fins que ja no pugui córrer més —diu la Penélope.

Passen per la Companyia Nòrdica, davant de l’elegant entrada principal.

—No es rendirà mai —confirma en Joona seriosament. Per això hem de treure a la llum tot el contracte, perquè si ho fem… ja no hi haurà cap motiu pel qual t’hagin de perseguir.

—No podem arrestar en Raphael Guidi, ja en som conscients, d’això —diu la Saga—. Però, collons, podem fer moltes coses a Suècia i ell ho notarà de seguida…

—Què?

—Podem començar aturant el contracte —diu la Saga—. Perquè el vaixell de càrrega no deixarà el port de Göteborg sense el permís d’exportació de l’Axel Riessen.

—I per què no l’hauria de signar?

—Ell mai ho faria —contesta en Joona—. Perquè sap el mateix que nosaltres.

—Bé —xiuxiueja la Penélope.

—Aturarem el contracte i agafarem en Pontus Salman i tots els que hi estiguin implicats.

Es fa silenci al cotxe.

—Haig de trucar a la meva mare —diu la Penélope passada una estona.

—Agafa el meu telèfon —diu la Saga.

La Penélope l’agafa, sembla dubtar però marca el número i espera.

—Hola mama, sóc jo, la Penny. L’home que…

—Penny, truquen a la porta, haig de…

—Mama, espera’t —interromp la Penélope amb veu estressada—. Qui truca?

—No ho sé.

—Però esperaves visites ara?

—No, però…

—No obris —interromp la Penélope.

La seva mare diu alguna cosa i deixa el telèfon. La Penélope sent les seves passes pel terra i com el timbre sona de nou. S’obre la porta i se senten veus. La Penélope no sap què fer. Mira la Saga i en Joona, que l’observen amb atenció. La línia crepita, fa una remor sorda estranya i després es torna a sentir la veu de la mare.

—Ets aquí, Penny, encara?

—Sí.

—Aquí hi ha una persona que et busca —diu la seva mare.

—Qui demana per mi?

La Penélope es llepa els llavis.

—D’acord, mama, passa-li el telèfon.

El telèfon cruix, després la Penélope sent una dona que pronuncia el seu nom:

—Penélope?

—Sí —contesta ella.

—Ens hem de trobar.

—Amb qui parlo? —pregunta la Penélope.

—Vaig ser jo qui et vaig enviar la fotografia.

—No he rebut cap foto —contesta la Penélope.

—Bona resposta —contesta la dona—. No ens coneixem però de fet vaig ser jo qui et vaig enviar la foto.

La Penélope calla.

—M’haig de veure amb tu avui, al més aviat possible —continua la dona amb veu estressada—. Vaig enviar una foto de quatre persones en una llotja. Vaig fer la foto des d’un amagatall el 13 de novembre de 2009. Una de les quatre persones és el meu marit, en Pontus Salman.