103
Més a prop

Després de dues hores a bord del bot de vigilància dels marines finesos en Joona veu el luxós iot d’en Raphael Guidi lliscar esvelt al llarg de l’horitzó. A la llum del sol sembla un vaixell de cristall brillant.

El comandant Pasi Rannikko torna i es queda dret al costat d’ell sacsejant el cap en direcció al gran iot.

—Fins on ens podem acostar? —pregunta ell resoludament.

En Joona li llança una mirada d’un gris brillant gelat.

—El més a prop possible per veure què passa a bord —diu ell tranquil—. Haig de…

Es queda callat quan de sobte sent una fiblada a les temples. S’agafa a la borda i intenta respirar a poc a poc.

—Què li passa? —pregunta en Pasi Rannikko amb la veu alçada—. Està marejat?

—Estic bé —diu en Joona.

El fort dolor es torna a repetir, s’agafa fort i aconsegueix quedar-se dret durant tot l’episodi de patiment. Sap que en cap cas es pot prendre el medicament ara, li podria produir cansament i desconcentració.

En Joona sent que la fresca brisa li refreda les gotes de suor del front. Pensa en la mirada de la Disa, la seva cara seriosa i transparent. El sol resplendeix a la suau superfície del mar i de sobte veu la corona nupcial introspectivament. Brilla a la vitrina del Nordic Museum amb una llum tènue per damunt de les punxes trenades. Pensa en l’aroma de les flors silvestres i en una església que ha estat adornada amb fulles per a un casament estiuenc, el cor li batega tan fort que primerament no entén de què parla el capità.

—Què vol dir?

En Joona, confós, mira en Pasi Rannikko, que està dret al seu costat, i després més lluny cap al gran iot blanc.