4. L’home natural

Comença fa quatre mil·lennis d’anys i dura de moment, fins avui. Hi ha qui s’entesta a negar l’existència de l’home natural avui. Els homes d’empresa, amb llur ritme de producció desaforat, ferotge, han destrossat de tal faisó la naturalesa humana que els marxistes i molta gent d’esquerra pensen que ja no existeix la naturalesa, que tot està pertorbat per la història artificial de l’home. I és cert que racons de naturalesa pura potser no en trobaríem pas cap en tot el llarg i ample de les dues comarques del Penedès. Tampoc no trobaríem cap home que pugui ésser considerat el salvatge pur, com el somiava Jean Jacques Rousseau en el seu llibre «L’Emili».

Això féu que el pensament marxista, equivocadament al meu judici, posés com a única i base i motor de la història humana l’economia. Marx en deia la infraestructura econòmica. Recordo quan vaig viure deu anys a pagès, com jo deia als camperols: «Que bé es viu al camp. Fixeu-vos quines flors més belles, quins ocells més xerraires, quina posta de sol de color porpra…». Ells em responien: «Aquestes flors són males herbes que cal arrencar; aquests ocells es mengen el blat i cal matar-los; sol rogent, pluja o vent o tempestat que ens malmetrà la collita…». Jo venia de la ciutat i creia innocentment en la naturalesa pura; ells vivien al camp i pensaven rigorosament en termes d’explotació econòmica.

Però si la naturalesa pura ja gairebé no existeix, és equivocat deduir que la naturalesa no existeix. Equivocació greu. La terra, l’aire, l’aigua, la calor i el fred, els volcans i els terratrèmols, les ventades, les glaçades, les nevades, els aiguats, els animals, les plantes existeixen. La nostra gana, la nostra set, la nostra circulació sanguínia, la respiració, els músculs, la pell, les nostres necessitats, els sentits, l’herència, la gestació, la lactància, l’aprenentatge, els sentiments, les intuïcions… existeixen. L’home natural i la naturalesa no humana existeixen, ofereixen dura resistència a l’explotació artificial de l’home i col·laboren poderosíssimament amb l’home en les seves tasques econòmiques productores.

Hi ha una cultura que deriva principalment de la naturalesa: la referent al respecte a la mateixa naturalesa, a la cultura bàsica dels drets humans, dels drets nacionals, de l’art, dels sentiments, de la llengua materna, dels costums populars, de l’esperit i una altra cultura que es deriva principalment de l’economia: la referent a la ciència, a la tècnica, a la política, a la sociologia, al dret, a les religions sociològiques. Aquesta segona cultura acceptaria millor el nom de civilització, derivat de «civitas», ciutat.

Àdhuc en els temps moderns més turmentats amb la lluita de classes, totes les cultures o superestructures derivades de la base o infraestructura natural, escapen en bona part del plantejament i a la servitud de la lluita de classes. Siguis de dretes o d’esquerres, hauràs de defensar els drets de la naturalesa, el dret a la vida i a la mort, els drets humans individuals i col·lectius, els drets de barri, municipi, comarca, nació, l’art, l’esperit, els sentiments, la llengua, els costums. Se sigui del color que se sigui.

«He trobat uns ulls transparents en la cara del meu enemic».

«L’havia de matar… i estimo aquest home».

«Traïdor, fill meu?…».