1. Situació social i econòmica

Vivim uns temps de crisi profunda: crisi antisocial, crisi antieconòmica, crisi d’anticivilització. Els problemes que ens assetgen: atur, inflació, recessió…, marginació, violència (la pitjor forma de violència és la misèria imposada als petits i als dèbils)…, corrupció generalitzada (inclosos els politicastres, pràcticament tota la classe política, més encara tota la «burrocràcia» en pes)…, se sumen creant una situació per a la qual ningú no encerta a trobar una solució eficaç.

Els problemes s’aixequen tant des del «bloc capitalista» com des del «bloc comunista» (i no parlarem ja dels terribles problemes del Tercer Món); entre la «llibertat mercantil injusta» dels uns i la «justícia planificada sense llibertat» dels altres, nombrosos intents de vies alternatives sorgeixen incessantment: socialdemocràcia, cooperativisme, autogestió, georgisme, Iugoslàvia, la primavera de Praga, l’Iran de Bani Sard, Nicaràgua, Solidaritat…

La crisi econòmica és especialment sentida i temuda en els nostres dies, si més no en el bloc occidental. Als dos «dimonis» de l’atur i la inflació s’ajunta el problema de la justa distribució de la riquesa produïda (en les pèssimes condicions monopolístiques-antiecòmiques actuals) i tecnològicament produïble.