En Macià va tornar entrar dins la cambra fosca. La caixa de l’electricitat era oberta i la llàntia màgica lluïa, entre l’ombra que l’envoltava. L’al·lot la va estar observant una estona, somrient. Després va allargar els braços per agafar-la i la serrava contra el seu cor. Continuava somrient. Sentí una estranya felicitat, una alegria inexplicable. Fregava la llàntia amb la màniga de llana del jersei i aviat un núvol de fum rosat va emplenar l’habitació i va aparèixer el petit geni, vestint la casaca vermella i daurada de les millors relacions. Al seu darrera es va representar na Raquel, la musa, que portava el bust al descobert. Els seus ulls eren molt grans, les seves parpelles atapeïdes i els seus llavis d’un vermell tan encès com aquella estranya casaca que duia posada, també ribetejada d’or. El petit geni era el fantasma de l’oncle Adrià. Tenia una clepsa envoltada de cabellots perllongats que li ferien l’espatlla. El seu rostre mostrava un to grisenc —que no era gens estrany, puix que feia tant de temps que era mort— i en el seu somriure hi havia quelcom d’enigmàtic. Ambdós, la parella de genis, van avançar agafats de la mà, i en Macià els va seguir d’esma.
En Macià els va seguir, en sortir de la cambra fosca. Anaven voltats per un halo resplendent, entre rosat i blavenc, i semblaven siluetes projectades per una cambra fantàstica. El nostre heroi va advertir tot d’una que la casa del costat havia estat transformada en un edifici laberíntic. Quan van travessar la porta de la cambra fosca, a fora brillava una llum molt groguenca que l’al·lot va creure il·lusió, perquè a la casa del costat mai els llums no havien tingut tanta intensitat. Després en Macià va començar a sospitar que altre cop es trobava sumit en un somni alambinat d’imatges irreals, perquè va veure que aquella resplendor provenia d’una posta daurada en un horitzó sens fons. I la casa havia crescut d’una manera extraordinària. I la meitat de l’edifici estava derruït, i comunicava amb una planura que l’al·lot va creure no haver vist mai, una planura on la llum del sol produïa aquell efecte meravellós. Es va entretenir, extasiat davant aquell espectacle, i la parella de genis s’havia aturat, l’esperaven. De sobte va creuar el seu cervell una idea desbaratada, i l’executà instantàniament, sense pensar-s’ho gens. Va saltar, perquè va creure que podia volar. I així va ser. Es perdia en un univers daurat, amb els braços i les cames oberts, com si pensàs que les seves extremitats eren ales; que eren ales i que podia emprar-les com un arcàngel. Es trobava sumit en el més alienador dels regnes meravellosos, completament voltat de llum i d’or i sentint a les articulacions un pessigolleig de frescor que el feia molt feliç. El paladar se li ensalivava en un gustet de llimona o vainilla que l’entusiasmava. I creia que podria abastar un cim mai no aconseguit en el plaer, una satisfacció millor que la de saber-se autor eixelebrat. I li semblava que mai no havia estat escriptor, que mai no havia viscut abans, que no es deia Macià, que sempre havia navegat en aquell món de llum d’or, imaginant fantasies i realitats, o somiant-les, sempre endavant, amb els braços estesos, surant… I va recordar na Raquel, la musa. Va sebre que alguna vegada li havia mamat el suc de les contarelles, un mannà molt millor que aquest gustet que ja l’empallegava i ja el cansava. Va voler tornar enrera. Es va esforçar a fer-ho. Va intentar de moure els braços i les cames, batrel’s, com si verament fossin ales. No va poder. Tenia els membres com garrotats, estava com paralitzat. Àdhuc era incapaç d’obrir la boca. Llavors va pensar que anit qualcú l’havia matat, mentre dormia, potser el petit geni mateix, volent impedir que acabàs el llibre «Abracadabra». Va tremolar i va començar a sentir un gran desfici, perquè volia tornar enrera i no podia, volia tancar els ulls i li era impossible, volia escopir aquell gust de vainilla que li emplenava la boca d’escuma i no arribava a fer-ho… Sens dubte es veuria condemnat a navegar eternament en aquell fluid d’or, garrotat i paralític de tots els músculs, sempre avançant com un home-creu cap a un regne misteriós…
Va encertar a pensar, «Raquel», perquè encara podia pensar. Tot d’una, la musa va saltar, abandonant el petit geni a la casa del costat, estranyament crescuda i ruïnosa i situada d’esquena a la posta indeclinable i sens fons on en Macià es trobava; va saltar, la musa, i va anar a reunir-se amb ell. L’al·lot, quan advertí sa vinguda, va sebre que se li acabarien els turments, perquè na Raquel era molt formosa i l’estimava, i hi hagué un temps que ell se n’havia enamorat, de la musa. Na Raquel va voleiar al seu entorn. Semblava una papallona geganta, embolcallada com venia en l’halo blau de la seva pròpia irrealitat i en els colors rosats de les seves carns. La va anar besant lentament al clatell i després a les parpelles i a la boca, i en Macià va sentir un alleugeriment del gust de vainilla que ja li amargava el paladar i es va poder moure. Se sentí tan alleugerit com si es despertàs d’un malson terrible. Va abraçar na Raquel i la besava. Va intentar de succionar-li el suc de les contarelles i de les fantasies, però els seus pits estaven secs. Va intentar d’estimar-la, però es va trobar ridículament mancat d’habilitat. I així havien començat a descendir de l’imperi daurat d’aquella posta que sens dubte devia ser fingida. Va arribar un moment que en Macià es va trobar abraçant grosserament na Raquel, al terra de la casa del costat. La musa es feia incorpòria per a tornar agafar cos després. En Macià es veia burlat i s’arrossegava per terra, entre les riallades del petit geni, que sonaven tan sonores com les d’un gegant sota una volta gòtica.
Les riallades del petit geni estremiren els fonaments de la casa del costat, la casa que s’havia transformat en un palau al·lucinant. Moltes teginades de les habitacions multiplicades s’enfonsaren, i provocaren una polseguera sufocant. A totes aquelles cambres de sostre enfonsat sorgiren molles instantànies i gegants que provocaven un zum-zum estrident i tenien als extrems ninots de plàstic inflable figurant el cap del cavall de llenya que en Macià havia somiat alguna vegada, o de l’estaferm que l’al·lot també havia somiat. I de les parets del llòbrec palau en què la casa s’havia transformat brollaren làpides de dos metres que s’obrien i deixaven aparèixer cadàvers magolats que el nostre heroi sabia que eren els seus avantpassats, encara que a molts d’ells mai no els havia vistos ni els coneixia. Fou un espectacle sinistre. N’Adrià i na Raquel havien tornat a caminar agafats de la mà, i somreien a tots els fantasmes que els saludaven i venien a besar-los. En Macià els seguia a una distància prudencial, fascinat davant la resplendor rosada i blavenca que les seves siluetes encara emanaven. A cada passa havia d’allunyar-se una mica, perquè creuaven noves i noves tombes verticals de les quals sorgien fantasmes d’avantpassats desconeguts, cadàvers magolats que anaven formant una comitiva entre tragicòmica i fúnebre. N’Adrià i na Raquel, que encapçalaven les dues fileres d’esperits vagarejants, es trobaven a un nivell superior, caminant a l’aire, amb què en Macià, que s’anava quedant més i més enrera, els podia veure. La teginada del passadís superior de la casa del costat s’havia fet altíssima, i el passadís s’havia fet tortuós, ple de runams i làpides, trossos de tela i fustes ennegrides, creus de taüt, ossos i mans que queien a algun dels fantasmes.
Van pujar per una escala de metall que tal vegada era de plata i tal vegada no. Llavors la comitiva de fantasmots superava ja els cent espectres i hi va haver un moment en què es va deturar. L’escala dibuixava corbes i recambrons, i en Macià només podia veure tres o quatre dels cadàvers, que varen començar a parlar-se entre grinyols i s’abraçaven i es feien arraps, es menjaven els ulls i es mossegaven els mugrons, i se’ls omplia la boca de sang. L’al·lot, que semblava haver perdut la facultat d’estremir-se, s’havia assegut en un escaló, bo i calculant les possibilitats que aquella escala fos realment de plata i sospitant ja que es tractava de l’escala argentada del riure de na Raquel. Només que, amb el borbolleig de grinyols i converses dels fantasmes, hauria estat indestriable qualsevol riure argentí i melodiós. Una dona que li quedava a la vora se li va apropar i li va mostrar la boca oberta, acostant-se. En Macià va poder olorar la bafarada acre de sang antiga i va veure les dents escadusseres, tenyides de vermell. La dona mastegava com un maduixot, una bolla de carn de difunt que produïa una remor cavernosa, en fer reaccionar la seva gola desacostumada a l’aliment per tants d’anys de mort.
La dona es convertí després en una mena de corb gegant, o una àguila negra —si és que n’hi ha— i va emprendre un vol mandrós i inepte, com el d’una gallina. En aquell racó l’escala era estreta i baixa de sostre, i el corb desmesurat colpejava les parets i va caure, entre l’alegria dels altres fantasmots que li van tòrcer el coll, tot mentre un d’ells intentava de forçar l’anus ennegrit de l’au. La vella va tornar sorgir del fumet que emanava la sang de l’animal, i va comparèixer envoltada en un núvol, com solien fer-ho els genis, i només llavors en Macià s’adonà que era na Celestina Capó. I llavors es varen desfer les parets que cenyien l’escala, que se subjectava per mitjà de cordes i que estava suspesa damunt un abisme ple d’oli bullent. Era, vertaderament, l’escala del riure argentat de na Raquel, perquè ara els seus graons brillaven com platí, i suportaven a penes el pes dels cent espectres que seguien rondinant i ferint-se, evolucionant i fent-la sondrollar perillosament. En Macià va poder veure llavors el cosí en Riquelme enfonsant una i altra vegada el punyal al clatell de n’Encarna, que reia d’una manera macabra, com si l’estiguessin acaronant. L’al·lot va poder veure també el fantasma de n’Ignasi Janer, que mossegava el coll de les al·lotes que havien mort a la flor de la jovenesa. El cadàver de l’oncle Eulali tenia una testa que semblava de llenya i era massa gran i es movia espasmòdicament, com obligat per fils invisibles. I na Maria Riquelme li rompia dalt el cap els ous frescos que ponia el cadàver de na Gaudina, la tia Claudina.
L escala havia començat a gronxar-se clarament, i havia pujat. Era més amunt, sobre l’oli bullent. L’al·lot havia vist desprendre’s els graons buits i havia d’agarrar-se amb força, perquè es trobava al darrer escaló i corria perill de caure. Alguns dels avantpassats havien començat a capbussar-se a l’oli bullent, des de dalt de l’escala. Queien defectuosament, i xisclaven, en prendre contacte amb el líquid abrusador, i cridaven tan fort que se’ls sentia per damunt la bacanal fantasmagòrica. Però després sortien nets i restaurats en totes les seves parts, voltats per un halo reverberant com el d’en Adrià o el de na Raquel, lluint els vestits dels diumenges tan planxat amb el quals foren enterrats. Pujaven, i s’elevaven, i revolaven molt fàcilment, oscil·lant entorn de l’escala, somrients i amb la color rosada, com difunts engomats que eren. N’Ignasi Janer duia una garrossa i una cadena d’or. El rebesavi Janer somreia com a l’instant que va ressuscitar insospitadament per a estremir sa dona. Na Celestina Capó duia les mans embolicades en un rosari de grans gegantins. L’oncle barber va ser, potser, l’únic que va sortir amigat de carns i amb el vestit desplanxat, segurament perquè havia mort en circumstàncies tràgiques. Na Maria Riquelme, en canvi, va aparèixer gras sota i molt mudada. L’escala s’anava buidant. El nostre petit heroi tenia por de quedar-se aviat sol, amb na Raquel i n’Adrià, i ja conjecturava solucions per no haver-se de llançar a l’oli bullent, perquè ell no n’era, de cadàver, perquè ell encara no havia mort. O ja havia mort? N’Andreu Riquelme, el poeta menor, duia una clavellina i un rotllet que es desplegava i deia: «Ego sum perfectus», o quelcom així. Na Isabel Riquelme anava vestida de pelegrí. L’oncle Melcior, el que fou modista a París, venia disfressat d’àngel, amb les ales d’or i fent sonar una arpa. L’oncle Dumbo anava vestit d’escolà, amb una sotana vermella, però portava la boina posada. La tia Claudina vestia de blanc i duia entre les mans una branca d’ametller florit. La tia Dorotea duia un capell xinès, de cartolina. I hi havia tot d’altres familiars i difunts, vestits de negre o de marró fosc, vestits de monjo o de just, amortallats o impúdicament nus. I, a l’escala, ja no hi quedava sinó ell i la parella de genis, i ara si que se sentia el riure argentí de na Raquel, aquell riure que havia fet enfollir l’Arxiduc. I aquell riure es feia cada vegada més primfilat, més lleu, i arribava a finir. Llavors l’escala només tenia un graó, el que suportava el nostre petit heroi, i la musa i el petit geni es capbussaren a l’oli bullent i en sortiren vestits ell de galindoi calb i sifilític i ella de vídua fatal amb una cremallera a l’escot i una mantellina davant els ulls. I sens que pogués fer res per evitar-ho, en Macià va caure a l’oli bullent i es va cremar de mala manera, i en va sortir al cap d’una estona i es va trobar surant en l’aire, convertit en una mena de monstre-bossa amb tronyella ondulant, feta de pedaç, que viatjava pels vidres bruts de l’«Hostal de la Bolla» abandonat, i seguia tots els altres esperits, que anaven prenent possessió d’un got brut o d’un escrostonament de la paret, o d’una cadira plena de teranyines o del sutge de la cuina o dels retrats que eren els seus propis retrats perquè els els havien fet quan eren vius.
I llavors en Macià es va despertar i es va sorprendre molt, perquè no es va despertar a la seva cambra de la casa del costat, ans a la seva cambra de la casa dels afores, i aquella era una cambra on no hi havia ni got ni soda ni aigua mineral ni orinal ni taula-escriptori ni tampoc alcova ni balcó. Ara va anar comprenent a poc a poc que havia estat somiant una filera inacabable de somnis dins un mateix somni, i va comprendre que tantes coses fossin esbojarrades i que tantes dades vinguessin entremaliades. Es va llevar al cap d’una bona estona i va decidir deixar aquell somni i aquells records a qualque racó de l’oblit.