4

Com tothom es pot imaginar, aquella nit vaig pensar molt en el que havia passat, però em sentia insatisfeta. M’havien omplert a vessar el potet de la mel, però aquest reclamava noves dosis. Com es veurà, no me n’havia de faltar, i tampoc a l’Elaine. L’aventura en la qual ens acabàvem d’embarcar era d’allò més perversa i estic segura que, si m’hagués fet l’estreta a la llenceria, si hagués estat menys audaç, l’oncle hauria buscat algun pretext per no portar-nos a la recepció. Em resultava evident que considerava la filla una criatura maliciosa però innocent, i tan ignorant de les coses del món com jo mateixa.

Tanmateix, el temps passa de seguida, vola, i l’hora fatídica va arribar aviat. Vaig posar-me un vestit vermell fosc, i Elaine, un de blau. Les mitges feien joc amb els vestits, perquè resultés més elegant si ens despullaven. Aleshores jo ja estava segura que ho farien i ho vaig dir a la meva cosina.

—Què faràs aleshores, si el teu papà et veu sense calces? —vaig preguntar-li, encara esbalaïda i morta de curiositat pel que m’havia dit sobre els atributs del seu pare.

—No m’hi ha de veure de cap manera, i tu l’hauràs de distreure —va respondre, i vaig tenir la seguretat que n’estava d’allò més convençuda—. D’altra banda, Arabella, segurament hi haurà una gernació i, enmig de l’alegria i el batibull, ningú no s’adonarà del que fan els altres. Si el papà em veu les natges, procuraré girar la cara a fi i efecte que ell no vegi a qui pertanyen. Perquè et juro que no ballaré despullada i et prohibeixo absolutament de fer-ho —va afegir en un to notablement seriós.

—Pel que fa a això, penso que ens deixarem emportar per la sobreexcitació, si tot és com tu dius, però tindria gràcia que tot plegat fos un rumor i que no hi passés res!

—Es clar que tot és veritat, idiota. Si algú m’arromanga les faldilles, pren cura d’ocupar-te del papà.

—Naturalment! —vaig assegurar púdicament mentre pensava que Elaine era massa optimista.

Era força improbable que assistíssim tots tres plegats a una vetllada tan desenfrenada sense que tinguessin lloc algunes situacions incongruents. Com ja me n’havia adonat breument a la llenceria, la imaginació encesa arriba ràpidament a un grau en el qual tot és possible. Immediatament després, les passions s’apaivaguen, la febre es calma i coneixes un moment de pau i una deliciosa sensació d’abandó. Tanmateix, la imaginació reprèn molt ràpidament el vol i aleshores ja no hi ha cap barrera que s’oposi als desigs més bojos. Això pensava, superant curiosament la meva cosina, que encara era la meva mentora feia solament unes hores. Van venir-me ganes de veure-la «treballada», com dèiem. Tot hauria estat ben diferent si el seu pare no hagués escoltat les seves peticions, i potser les ocasions de posar a prova la seva filosofia haurien estat més rares.

Quan ens vam posar en camí a les vuit del vespre, no vam demostrar cap alegria especial, perquè calia que la tia cregués que anàvem a una reunió molt seriosa. Afortunadament, és una dona un pèl distreta, que, al matí, ja hauria oblidat segurament el motiu de la nostra sortida.

La casa del molt honorable Edward Eastwood i de la seva família era una de les més sumptuoses de la contrada. La gent solia fer-hi broma dient que tothom havia d’elevar-hi la mirada, ja que la mansió era situada al cim d’un turó, al mig d’una vasta extensió de terres verdejants. Les sotragades del vehicle que ens hi duia no contribuïen precisament a calmar el meu temperament apassionat acabat de descobrir, perquè ni el meu cul ni el d’Elaine deixaven de rebotar. Com que ja fosquejava, gairebé no vèiem la cara de l’oncle, assegut enfront de nosaltres dues, però estava segura que els seus pensaments sobre la nit que ens esperava s’assemblaven als meus.

Quan el carruatge es va aturar finalment davant la porta, la casa estava tota il·luminada. D’entrada, em va sobtar de veure aparèixer solament un vell criat, però aviat en vaig entendre la raó. Tots els altres havien estat allunyats a causa de la vetllada: potser estaven tancats a les seves habitacions amb el sopar o els havien enviat a la fonda. Així, fora de la gentry reunida, no hi hauria cap testimoni del que anava a passar.

Com Elaine i jo havíem suposat, no hi havia gaires invitats. Vaig comptar tantes dones com homes, en total eren catorze. Hi havia diverses dones distingides i bellíssimes. Afortunadament, no en coneixia cap. Tothom era d’una cortesia exquisida i d’una discreció perfecta, com havia de descobrir. La senyora Eastwood, una dama d’un encant notable, que ja s’acostava a la quarantena, ens va acollir personalment a l’entrada i va agafar-nos els abrics sense cap mena d’empegueïment.

—Veig que ja ve ben proveït —digué a l’oncle, mentre ens contemplava, a l’Elaine i a mi, amb cara d’aprovació—. Suposo, Harold, que ja les ha advertit, perquè no ha d’haver-hi cap malentès.

Tanta audàcia em va sorprendre, i també a la meva cosina. Ens vam mirar furtivament. La cara de l’oncle s’havia tornat d’un vermell violat. Ens trobàvem sols, les portes del saló eren tancades.

—Bé, pel que fa a això, potser podríem parlar-ne en privat —digué l’oncle amb una veu molt tibant.

Vaig mirar-me les puntes dels peus, Elaine també. La senyora Eastwood va fer un gest lànguid.

—Si ho vol així —va murmurar i va acompanyar-lo a una petita habitació. Va deixar la porta entreoberta, suposo que expressament.

Ens va arribar un murmuri i després el riure lleuger de la nostra amfitriona.

—Estimat Harold, aquí la discreció està per sobre de tot. Vostè té motius per saber-ho. No m’oposo a la presència d’Elaine, els nostres amics tampoc. Què? No entenc el que vostè em diu i no puc fer esperar els altres. Ella, com totes nosaltres, s’haurà de sotmetre als desigs d’aquests cavallers. Aquest és el joc. No tenia cap obligació de portar-la, estimat amic meu. Deixi’m que parli amb ella perquè no voldria que arribés a la reunió en estat d’innocència total, encara que, si volgués fingir que es defensa una mica, la cosa encara resultaria més plaent. Quant a l’altra encisadora joveneta que l’acompanya, tampoc no la deixaré en la ignorància.

—Ah, Marvis, realment…

Tot estava perdut, o guanyat segons el punt de vista, perquè la interrupció de l’oncle va ser al seu torn interrompuda per la reaparició de l’amfitriona, ben decidia a no permetre cap intervenció en els seus assumptes.

—Elaine, filla meva, aquesta nit hi haurà molta alegria, que ens hauràs de perdonar, el mateix que… Arabella, oi? D’aquí a mitja hora, si fa no fa, quan els bons vins ens hauran ben escalfat, demanarem a les senyores que es presentin. Això vol dir que us haureu de treure, tan amablement com pugueu, tota la roba, incloent-hi, naturalment, les calces.

Aleshores una mena de borborigme es deixà sentir darrere seu. L’oncle acabava d’aparèixer al llindar de la porta, a la manera de Hamlet o de Macbeth. Amb prou feines acabàvem de sentir aquella exclamació ofegada, la senyora Eastwood va insinuar-se entre nosaltres dues i ens va guiar cap al saló sense deixar de xerrar cordialment, com si assistíssim a qualsevol festa benèfica.

El gran xivarri de veus i de riallades que escalfa els sentits ens va sorprendre immediatament. Havien il·luminat molt bé l’entrada però, al saló, només hi havia un llum central de gas tan feble que les zones d’ombra al voltant de la peça creaven una atmosfera acollidora i còmplice. El saló era vast, amb uns enormes sofàs i divans arrambats a les parets. Sobre un gran trinxant s’amuntegaven canapès i petits entrepans al costat d’una quantitat impressionant de gots i d’ampolles.

—Vosaltres dues trenqueu l’equilibri, filleta meva, perquè ja tenim tants homes com dones, però això afegirà pebre a la vetllada. Suposo que no us molestarà rebre alhora les atencions d’una dama i d’un cavaller, perquè aquí, és clar, hi ha moltes parelles a les quals agrada divertir-se plegats amb una joveneta abans d’abandonar-se ells mateixos al plaer —digué prou tranquil·lament la senyora Eastwood a Elaine.

Abans que la meva cosina tingués temps de respondre —i em pregunto què hauria pogut dir— ens vam veure envoltades per admiradors dels dos sexes i ens van posar gots a les mans.

—Naturalment, aquí ningú no és conegut pel seu nom veritable. Per tant, podeu escollir el pseudònim que vulgueu.

Dit això, va desaparèixer al fons del saló mentre l’oncle entrava vacil·lant i se’m quedava mirant. Instintivament, m’hi vaig acostar. Elaine, llançant-me una mirada una mica perduda, es trobà enxampada entre un home d’uns quaranta anys i una noia amb prou feines més gran que ella. Vaig sentir que aquesta murmurava:

—Permeti’m que la besi. Té uns llavis tan bonics!

Tot seguit, mentre els altres observaven el trio tan afectuosament com els pares miren els seus fills quan juguen, la noia va passar el braç pel coll d’Elaine. Tot va ser tan ràpid que la meva cosina no va poder fer altre que sotmetre’s. Com si volguessin encoratjar-les, una parella molt elegant va abraçar-se. Semblava que esperessin aquell moment feia estona i es van cobrir de petons d’allò més lascius. Aleshores tothom va imitar-los llevat de l’oncle i de mi, que ens vam mantenir separats dels altres, com dues persones que acaben d’entrar en un saló on no coneixen ningú.

Com es pot suposar, aquella immobilitat no va durar gaire. Posant-se darrere Elaine, el company de la noia que besava cada cop més apassionadament la meva cosina, va aixecar-li les faldilles tan ràpidament que no li va donar temps de retirar-se (tampoc no tenia espai per fer-ho) i va revelar als ulls de tothom les cames esveltes, les cuixes nues i les calces rebotides. Sense donar-li l’oportunitat de desfer-se d’ell, es descordà la bragueta i va clavar-li el membre ben rígid entre les cuixes, precisament per sobre de les lligacames.

—Fora calces! —va cridar algú. En sentir-ho, diverses senyores van llançar petits xiscles i va començar a córrer cap a totes bandes, però amb tan poca energia que aviat van ser capturades com ja ho havia estat la meva cosina.

La veia agitar-se, moure el cap a dreta i esquerra mentre l’home que li collava el ventre a les natges la mantenia sòlidament per la cintura i facilitava la tasca de la seva companya, molt ocupada descordant el cosset d’Elaine. Aïllada en un racó, com semblava trobar-me amb l’oncle, jo tenia la gola seca. Vaig veure sortir del vestit els bonics i ferms pits d’Elaine mentre la vigorosa verga del cavaller entrava i sortia entre les cuixes nues.

Tota l’escena semblava sortir d’un somni eròtic. Pertot arreu veies cotilles, mitges, pits i natges emergint de les randes mentre les dones eren despullades pels racons. Algunes agafaven la verga del company; d’altres fingien un pudor encara més excitant. Un crit d’Elaine va anunciar que li treien les calces. Sense adonar-me’n, vaig deixar-me caure damunt un sofà en companyia de l’oncle, que em va abraçar. Vaig girar-me cap a ell i les nostres boques van unir-se en el més foll dels petons. Sense saber ja què feia, li vaig buscar la polla rígida com una estaca sota la fina llana dels pantalons.

Crits, rialles, sospirs ens ressonaven a les orelles mentre les nostres llengües es trobaven i es cargolaven. L’oncle em va grapejar febrilment els pits i, ficant-me una mà dins el cosset, va acariciar-me’n la pell setinada i els mugrons endurits. Vaig deixar-me caure d’esquena sobre els coixins mentre el descordava. La càlida llargària del membre va omplir-me la mà. Oblidant que ell em creia una novícia, l’hi vaig fregar i prémer amb fervor. Va esmunyir-me una mà cuixes amunt i em va aixecar el vestit. Després em descordà les calces.

—Que bonica és! Deixi’m besar-la —va dir una veu a sobre nostre.

L’oncle va retrocedir una mica i vaig veure una esplèndida dona d’uns trenta anys, amb les cames separades, la boca carnosa, vestida només amb un encisador cosset negre de randes, mitges i sabates. Mig estirada sota l’oncle, quan vaig voler adonar-me del que passava, ja se m’havia estirat al costat i s’havia apoderat dels meus llavis amb un petó que em va tallar l’alè. Aleshores l’oncle va agenollar-se a la vora del sofà i, aixecant-me les cames, collà la boca a la suculenta escalfor de la meva vulva.

—Com et dius? —va preguntar-me la desconeguda entre dos cops de llengua.

—Rose —vaig xiuxiuejar, amollant el primer nom que se’m va acudir.

Va ficar-me una mà dins el cosset, com havia fet l’oncle feia un moment. Mentrestant ell m’havia agafat les natges i m’aixecava el cul. Em vaig retòrcer violentament quan vaig sentir la llengua que em penetrava entre els llavis menors.

—Traguem-li tot això, Harold —va murmurar la desconeguda.

Va semblar-me que m’havia convertit en un objecte, però em trobava ja tan excitada que no vaig protestar quan van aixecar-me ràpidament i van despullar-me del tot, llevat de les mitges i les sabates. Tot això sense deixar d’acariciar-me els pits, les cuixes, les natges i el gatet. Donada la meva manera d’abandonar-me a la triple abraçada, era evident que em moria de ganes que em cardessin. Allò no va impedir-me d’entreveure Elaine, i el sobtat envermelliment de l’oncle delatava que ell també l’havia vist. Havia sucumbit tan de pressa com jo mateixa a la passió ambiental, i, de quatre grapes a terra, absorbia per darrere una sòlida cigala. Tothom al voltant nostre es lliurava a aquests combats llibertins. Els cavallers ja es trobaven tan nus com les dames, totes les verges trempaven.

—M’agrada amb bogeria besar les noies mentre se les tiren —va declarar la meva companya.

Deia la veritat perquè, mentre ens besàvem amb tendresa i ens acariciàvem mútuament els pits, l’oncle s’havia preparat ràpidament i el seu gran cos nu ja se’m llançava a sobre. Vaig sentir a la boca l’alè ardent de Davina (aquest, segons deia, era el seu nom), que em preguntava quan l’enorme pistó em penetrava:

—És el primer o ja havies fet coses lletges abans?

—El p…p…primer —vaig balbucejar.

Vaig defallir. La verga, que només havia assaborit una vegada, tornava a omplir-me. Vaig sentir que els pèls se’ns barrejaven. Tenia les cames enlaire i les vaig nuar sobre la cintura de l’oncle. Vam començar a bellugar-nos. El membre entrava i sortia, em provocava els èxtasis més exquisits; les carícies que intercanviava amb Davina encara exacerbaven més el meu desig. Els triples petons, mentre jo era servida tan virilment, multiplicaven el plaer.

—Li agrada —va xiuxiuejar Davina, els dits de la qual jo sentia sobre el ventre.

La seva llengua va penetrar-me un altre cop a la boca. Els dits de l’oncle van buscar-li les natges, cosa que li va fer ondular la gropa, malgrat que només es recolzava amb un genoll damunt el sofà. Em vaig escórrer, em vaig buidar, em vaig fondre, tot oferint-me a la verga amb furioses convulsions del ventre. Els nostres gemecs van barrejar-se amb els de les parelles que ens envoltaven i que jo, a causa de la meva posició, no veia.

Regalimant suor, treballant com un semental, l’oncle m’oferia aleshores la seva libació. Abocà dintre meu raig darrere raig mentre Davina ens expressava el seu plaer delirant besant-nos a la boca. El meu conyet angost semblava absorbir, aspirar el membre viril com si volgués xuclar-ne fins a l’última gota. Quan finalment es va retirar, el gland regalimós va mullar-me les cuixes amb les nostres secrecions barrejades. Jo era al cel. L’escalfor i la satisfacció se m’escampaven a onades pel cos estremit. Amb un lleuger riure gutural, Davina va aixecar-se del dit insistent de l’oncle i va seure per mirar al seu voltant.

—Ah, Elaine rep la seva dosi —va anunciar i va sufocar-me que pronunciés tan despreocupadament el nom de la meva cosina.

Amb una mena de grunyit satisfet, l’oncle em va deslliurar del seu pes. Vaig doblegar els genolls i vaig girar-me de costat en un racó del sofà. El dard gruixut i flàccid de l’oncle deixà caure una darrera perla. Tenia, com jo, els ulls clavats en Elaine, mig estirada sota una taula, davall d’un semental els testicles del qual li colpejaven les natges. Havia creuat els turmells sobre la cintura del mascle.

—El rep molt bé —va murmurar Davina, asseguda a l’altre costat de l’oncle i acariciant-li la musculosa cuixa.

L’oncle tenia els ulls vidriosos. Agenollada al costat d’Elaine, hi havia la noia que l’havia besada quan havíem arribat i que ara acollia un dard rígid a l’ull del cul. I una mica més lluny —al centre de les parelles acoblades— la nostra amfitriona també es feia cardar.

L’escena se’m va tornar borrosa, després nítida, després un altre cop borrosa. Vaig allargar la mà cap a un costat i vaig excitar maliciosament el membre de l’oncle. Mentrestant Davina li sospesava i li acariciava els enormes collons. Gairebé immediatament, la verga va trempar-me a la mà.

—Mireu com belluga el cul —digué aleshores Davina parlant d’Elaine.

Era absolutament impossible que la meva cosina l’hagués sentit. D’altra banda devia trobar-se perduda en el seu vertigen, però, en aquell precís moment, va girar cap a nosaltres la seva encisadora cara i va semblar que ens mirava. L’oncle va quedar-se literalment amb la boca oberta perquè va semblar-li que la seva filla el fitava quan jo estava segura que Elaine no veia res, llevat d’un remolí de cossos nus. Dur com una pedra, el membre se’m dreçava entre els dits. Elaine, posant els peus a terra, va obrir encara més les cuixes. L’oncle deixà escapar una mena de grunyit gemegós: veia clarament com el pistó de l’home apareixia i desapareixia en el niu d’amor, adornat amb un toisó seductor, de la filla.

—Per favor, oncle, l’estimada Elaine es sentirà tan avergonyida si s’adona que l’has vista! —vaig murmurar, i les meves paraules li van fer recobrar el senderi.

—Xist, Rose, tots tenim el dret de fer el que ens plagui… no ho faci malbé —va dir-me Davina, que coneixia manifestament la identitat de la meva cosina i tanmateix no piulava mentre al nostre voltant s’agitaven i es barrejaven els cossos, i les cigales rígides amenaçaven forats alegrement oferts.

—No, no… ah, no miris —li vaig implorar.

Sabia tot el que la situació tenia de singular però em feia por que Elaine es pensés que la traïa. Vaig aixecar-me i em vaig llançar entre les cames de l’oncle, de manera que la punta del gland em fregués el pubis. Vaig fingir-me més alarmada que no estava i li vaig suplicar que em dugués a fora. Potser momentàniament atabalat per la meva actitud, va acompanyar-me a una saleta on, sense amollar paraula, vam follar damunt la catifa amb més vigor que mai.

—La descarada, oh, la descarada filla! —gemegava a cada cop de pistó.

Us estalviaré el deliri següent, i que, en cert sentit, només va ser un preàmbul. Vam ser penetrades per altres mascles. L’oncle va tirar-se Davina mentre jo, muntada successivament per dos senyors, anava a la deriva entre passions desenfrenades fins que l’esperma va vessar-me literalment del conyet.

A mitjanit, tothom es trobava esgotat. Un curiós silenci es va abatre sobre l’assemblea. Les dames van recollir la roba escampada i van afanyar-se a vestir-se, abans que els cavallers. Algunes carantoines, els últims petons, i tot es va acabar. Quan vaig tornar al gran saló, vaig trobar Elaine amagada en un racó, completament vestida.

—Ah, no em sento amb cor de presentar-me davant el papà —va murmurar, amb tanta calma com va poder.

—No siguis enze, cosina! No ha vist res, érem en una altra habitació —vaig replicar.

El seu alleujament va resultar evident i va preguntar-me amb insistència si era veritat. Amb tacte —li vaig dir—, l’oncle s’havia eclipsat. Furtivament, no sense posar-se vermella, va seguir-me al gran vestíbul, on vam trobar el seu pare, que s’acomiadava de la senyora de la casa. Veient-la de nou impecable, elegant i assossegada, hauríeu dit que sortia de la vetllada més encarcarada del món.

—Espero que vostès tornaran. Sí, oi? Tot plegat ha estat molt agradable —va dir adreçant-se a nosaltres tres.

En veure que ni Elaine ni el seu pare deien res, vaig encarregar-me de somriure polidament. Malgrat la meva relativa joventut i el remolí al qual havia estat arrossegada, vaig adonar-me amb satisfacció que em controlava perfectament i vaig admirar també la desimboltura elegantment civilitzada de l’amfitriona.

—N’estic segura —vaig respondre mentre li donava la mà.

Per la manera de mirar-me, vaig endevinar que el seu interès per mi havia augmentat. Després de murmurar algunes altres fineses, vam sortir al jardí a les fosques per tornar al nostre carruatge. L’oncle va haver de sacsejar el cotxer per despertar el pobre home. En un sentit, la vetllada havia estat més breu que no m’esperava. Sense la presència d’Elaine, ens hi hauríem pogut quedar fins a l’alba.

Elaine va seure en un racó i es posà de cara al vidre per contemplar la nit. L’oncle va seure enfront de nosaltres, va estossegar diverses vegades però no va dir res. Aquell silenci, tanmateix, m’irritava. Elaine havia tingut el que volia, com jo, però era evident que li sabia greu. Vaig triturar-me els guants damunt els genolls mentre la mirava.

Les coses no podien acabar d’aquella manera.