ESCOLTAR AMB EL COR
El dia que vaig conèixer en Wasse, el vaig perseguir fins al seu campament amb unes ganes enormes de tenir-lo al davant i demanar-li explicacions. M’havia apuntat amb el seu arc! Una dona de la tribu em rebé hospitalàriament; portava als braços un menut d’uns dos anys, absolutament nu, el qual, sense pensar-s’ho ni demanar permís, va fer un moviment convençut i es va posar a mamar del pit de la seva mare, que em parlà en llenguatge Baka:
—¿Busques en Wasse, oi? Sí. Segur que el busques a ell! Serà un gran caçador! Sempre torna al poblat havent caçat alguna cosa! Aquest nen, des de molt petit, no devia ser gaire més gran que aquest marrec meu, s’ha sentit atret pels homes i dones de més edat de la tribu. Sempre s’ha assegut al seu costat i se sap totes les llegendes del nostre poble. Sempre que sent tornar els caçadors és el primer que corre selva endins a rebre’ls, i llavors és insaciable fent-los preguntes. Fa pocs dies va fer cinc anys. Entre nosaltres això no és fàcil! Eyengui, l’esperit de la selva, l’ha afavorit en el seu primer repte com a pigmeu, que és sobreviure els primers anys!
Ho vaig entendre tot, malgrat només conèixer algunes paraules de Baka. Des d’aquell dia vaig saber que per entendre’s amb els pigmeus Baka, només cal escoltar-los amb el cor! I sempre més, quan parlo d’ells, ho faig com d’un poble que parla un llenguatge perfectament comprensible per a tothom qui se’ls escolta amb afecte.