LA GRANDESA D’ESPERIT D’UN PAÍS
La segona sorpresa, també gran!, d’aquell dia, fou veure, de sobte, la Nora projectada en la pantalla gegant del menjador, al vespre, mentre sopàvem dins del menjador. Durant la tarda, de sobte, el dia s’havia complicat una mica, i ara feia fresqueta. Jo i la Jane estàvem entaulades i l’Awi s’havia quedat a fora assegut amb l’esquena contra un pilar del porxo, mirant el mar.
—Noies, què tal! Com esteu? Aquí em teniu! ¿De veritat us pensàveu que organitzaria aquest acte sense vosaltres? Us vaig convidar en una visita al cementiri de taladores amb el meu dron, i ara amb el meu dron sobrevolant la cerimònia aconseguiré que no us en perdeu detall!
Darrera la Nora es veia l’àguila esculpida a la roca il·luminada per una la llum inquieta de moltes torxes que l’envoltaven. La inestabilitat de les flames projectada sobre pedra semblava donar-li vida. De seguida el dron s’elevà uns metres i ens mostrà un perspectiva aèria que feia evident el caràcter d’absoluta privacitat que la Nora havia aconseguit donar a l’acte. Després, inicià un descens lentíssim, maniobrant amb perfecta verticalitat just pel davant del salt d’aigua, aigua que, a vegades agafava una textura densa, com si fos plata fosa que saltava en lingots des del cantell de terra, i a vegades el salt perdia tota la consistència i semblava desfer-se en milions de partícules que robaven al foc tots els seus colors. L’efecte que es creava era sensacional. I vaig pensar que les possibilitats artístiques del foc prop d’un salt d’aigua devien ser conegudes de l’home des que aquest va aprendre a controlar-lo…
—Nora! Em sents? ¿Qui manipula el dron? —vaig preguntar encuriosida.
—Sóc jo, Àngela! Sóc en Wasse! Què et sembla estimada, ¿oi que li he agafat prou bé l’aire?
—Wasse! Wasse! Ets fantàstic Wasse! Però, sincerament, si continues així, ben aviat perdràs la capacitat de sorprendre’m, i això seria una llàstima…
En Wasse continuava maniobrant el dron de la Nora. Al marge de la riba vaig poder veure a l’Antoine amb altres missioners i missioneres que, com ell, també havien estat convidats a l’acte. La presència de l’Antoine ho envaïa tot d’una serenor i d’una placidesa embriagadores. Una mica més enllà, vaig veure el bantu voluminós, forçut, el protector i màxim admirador de la Nora.
El dron creuà el petit rierol arran d’aigua i en arribar a l’altra riba s’alçà resseguint la pendent del marge fins quedar suspès davant una àguila de veritat, que, ara, un pigmeu que jo de seguida vaig reconèixer com el cap de la tribu, tenia agafada d’una corretja de cuir lligada a la seva pota.
—Àngela! Per fi avui traspasso el misteri! —informà la Nora—. Entre nosaltres hi ha algú que hi ha cregut des del primer dia que li vaig explicar. Des que vaig arribar a l’Àfrica ara fa tres anys, ell ha estat importantíssim per a mi. M’ha protegit, m’ha donat seguretat. Ell mereix rellevar-me. Sento que si aquest misteri ha de tenir continuïtat, correspon a ell donar-li.
La Jane veié que una llàgrima em ressolava galta avall, i recolzà la seva barbeta sobre la meva espatlla, com solia fer en Wasse.
Mentrestant, el dron continuava oferint imatges en directe.
Havia arribat l’hora dels parlaments, i ara el dron oferia la imatge d’un oficial de l’exèrcit americà, que lluïa un uniforme ple de condecoracions i que es disposava a parlar al petit grup d’assistents a l’acte.
—Només fa dos dies de la visita de la Nora al nostre consolat. D’aquell encontre en sortí la idea, que el govern no trigà en convertir en una ordre que havia de ser executada amb caràcter urgent: enviar fins aquí, en una missió extraordinària, l’exèrcit de drons que tenim acampats prop d’Austin, en un terreny que antigament havia servit d’internat per a nens amb problemes, centre que hagué de ser clausurat i demolit després que es confirmés la veracitat d’algunes denuncies d’abusos que s’havien rebut. Durant molts anys, aquell lloc fou un desert assolat, inservible per a cap causa noble. Però finalment, des de fa uns mesos, hi ha permanentment preparats, apunt per enlairar-se, amb missions exclusivament humanitàries, el nostre exèrcit de drons. L’atac d’ahir es pogué realitzar amb només el desplegament d’una petita part dels efectius disponibles. M’emociona pensar que, ara, mentre m’adreço a vosaltres, milers d’ells estan perfectament arrenglerats, esperant l’ordre de sortir en altres missions com aquesta! Com a representant de Defensa dels Estats Units, només voldria donar-vos l’enhorabona! Des del Departament que jo represento ja hem iniciat els contactes internacionals amb els quals pretenem tornar-nos a guanyar la confiança i estima que un país d’una grandesa d’esperit tan gran com el nostre no ha de deixar de lluitar per merèixer.
—Austin? Ha dit Austin? —demanava a crits la Jane, esperant que algú li confirmés que res del que estava passant era un somni—. ¿L’internat del meu fill va ser clausurat, i enderrocat? ¿S’hi cometien abusos, Àngela? ¿Fou aquesta la causa per la qual el meu fill sempre havia volgut escapar-ne?
—Jane, Jane, calma’t maca, calma, esperem… —vaig fer, sense sentir la pau necessària, compartint el seu neguit.
—Noies! —digué en Wasse—. Fixeu-vos, és el líder de la meva tribu el que està subjectant l’àguila! Això jo no m’ho puc perdre de cap manera! És un gest que ha de marcar les generacions futures! Té Nora, agafa tu el control del dron, i ofereix a les nostres amigues de mar un primer pla d’aquest esdeveniment en el que es produirà el teu relleu!
Ara, el dron enfocava, alternativament, el líder de la tribu a una banda del rierol, i el bantu, a l’altra banda. En la mirada d’aquell home africà, servent fidel de la meva amiga, s’hi dibuixava una satisfacció evident: desitjava que arribés el moment en que fos proclamat com a nou portador del misteri i, llavors, amb un caminar solemníssim hagués de caminar fins al cim des del qual es precipitava l’aigua, al costat de la roca gegant. Allà, ben escortat de petits pigmeus amb torxes, podria creuar el rierol posant el peu sobre unes roques que, gairebé com si fossin llambordes, li facilitarien perfectament canviar de banda. Sí! Havia estat ell, qui, d’un tret, havia salvat la vida de la Nora quan una serp s’havia aproximat perillosament a ella; havia estat ell qui havia cregut en el misteri que ella encarnava; havia estat ell qui havia cooperat com ningú perquè el poble pigmeu pogués quedar-se.