Rínxols d’or

Robert Southey

na tarda Rínxols d’or va anar al bosc i va començar a recollir flors. A prop d’allà hi havia una cabana molt bonica, i com que Rínxols d’or era una nena molt curiosa, s’hi va apropar poc a poc fins que va arribar a la porta de la casa. I va empènyer-la.

La porta era oberta. I hi va veure una taula.

Sobre la taula hi havia tres tasses de llet i mel. Una, gran; una altra, mitjana; i una altre, petitona. Rínxols d’or estava afamada i va tastar la llet de la tassa més gran. Uf! Era molt calenta!

Després va provar la tassa mitjana. Uf! Aquesta també era molt calenta! Finalment va tastar la tassa petita i estava al punt. Tant li va agradar que se la va menjar tota.

Hi havia també a la casa tres cadires blaves: Una cadira era gran, una altra mitjana i una altra de ben petita. Rínxols d’or va anar a asseure’s a la cadira gran, però era molt alta per a ella. Després se’n va anar a seure a la cadira mitjana, però era massa ample. Finalment es va asseure a la cadira petita, però es va asseure amb tant males maneres que es va trencar.

Mirant la casa va entrar a una habitació que tenia tres llits. Com tot el que havia vist de la casa, hi havia un llit que era ben gran, un altre mitjà i un de ben petit.

Rínxols d’or es va ajeure al llit més gran, però el va trobar massa dur. Després se’n va anar a dormir al llit mitjà, però també li va semblar que era massa dur. Finalment es va estirar al llit més petit, i el va trobar tant flonjo que es va quedar completament adormida.

Mentre dormia, van arribar els propietaris de la casa, que eren ni més ni menys que una família d’óssos, que venien de passejar tranquil·lament pel bosc mentre es refredava el menjar.

Un dels óssos era molt gran, feia servir barret, perquè era el pare, un altre era mitjà i feia servir cotilla, perquè era la mare. I l’altre era un osset petit petit que feia servir una gorreta: una gorreta ben petita. L’ós gran, només entrar, va cridar ben fort:

—Algú ha tastat la meva llet!

L’ós mitjà va grunyir una mica menys fort:

—Algú també ha tastat la meva llet!

I finalment l’osset petita va dir plorant amb un fil de veu:

—Doncs algú s’ha acabat tota la meva llet!

Els tres óssos es varen mirar els uns als altres i no sabien que pensar. Però l’osset petit plorava tant que el seu pare va voler distreure’l. I per a aconseguir-ho el va anar a seure a la seva cadireta blava.

Es van aixecar de la taula i van anar a la sala on tenien les cadires.

I què va succeir aleshores?

L’ós gran va cridar enfurismat:

—Algú s’ha assegut a la meva cadira!

Al que va seguir l’ós mitjà, cridant una miqueta menys fort:

—Algú també s’ha assegut a la meva cadira!

I finalment l’osset més petit va tornar a dir, plorant desconsolat:

—Algú s’ha assegut a la meva cadira i l’ha trencat!

Així preocupats van començar a mirar per tota la casa, fins que al final van entrar a l’habitació on dormien. L’ós més gran va dir:

—Algú s’ha ajagut al meu llit!

Al que l’ós mitjà va respondre:

—Algú també s’ha ajagut al meu llit!

I al mirar al llit més petit, van veure-hi a Rínxols d’or, i l’osset petit va cridar:

—Algú està dormint al meu llit!

I del crit Rínxols d’or es va despertar, i al veure els tres óssos ben enfadats, es va espantar tant que va saltar del llit corrents. Com que la finestra de l’habitació era oberta, va saltar-hi i va córrer sense parar per tot el bosc fins a trobar el camí a casa.