Notes
[1] La Brigittenau (literalment, la «prada de Santa Brígida»), avui un populós districte de Viena, a l’època en que transcorre ta narració era un ampli espai verd que l’il·l ustrat Josep II, en et darrer terç del segle XVIII, havia obert al públic. La capella consagrada a la santa s’hi havia aixecat a meitat del segle XVII per commemorar una victòria contra l’exèrcit suec durant la guerra dels Trenta Anys. (N. del T.) [Torna]
[2] Al·lusió a l’enfrontament entre Aquil·les i Agamèmnon a la Ilíada. (N. del T.) [Torna]
[3] «Hi ha certs límits, al capdavall» seria una possible traducció al català d’aquestes paraules que formen part d’un hexàmetre d’Horaci (Sermones, I, 1, v. 106). (N. del T.) [Torna]
[4] Al·lusió a Mateu 6, 6. (N. del T.) [Torna]
[5] Tot i que el vals, des del final del segle XVIII, i clarament a partir del restaurador congrés de Viena (1814-1815), havia anat conquerint el gust de les classes altes de la societat vienesa tot desplaçant anteriors dances cortesanes, aquí amb «valsos alemanys» es fa referència a balls d’origen popular propis de la gent humil. (N. del T.) [Torna]
[6] Gärtnergasse, literalment, significaria «carreró dels Hortolans». (N. del T.) [Torna]
[7] L’autor aquí juga amb el doble significat que en alemany té el verb phantasieren, que es pot traduir com «fantasiejar» o, en termes musicals, com «improvisar». (N. del T.) [Torna]
[8] Al·lusió a les paraules de Poloni (Hamlet II, 2) Though this madness, yet there is method in’t. (N. del T.) [Torna]
[9] «Parles llatí?» (N. del T.) [Torna]
[10] «Riallada». La paraula es troba en el vers 113 de l’Ars poètica, en un context en què Horaci ens ve a dir que, si no es vol caure en la comicitat, registre lingüístic i condició social de qui parla, han d’estar en consonància. (N. del T.) [Torna]
[11] La despectiva paraula francesa gueux pot traduir-se en el sentit de «captaire». (N. del T.) [Torna]
[12] Al·lusió al Gènesi 6, 1-2. (N. del T.) [Torna]
[13] Al·lusió a Lluc 21, 26. (N. del T.) [Torna]
[14] Referència a la dita alemanya (que en el text apareix, a més d’incompleta, amb l’ordre dels dos verbs canviat) Was sich liebt, das neckt sich, que en català es traduiria com «Els que es burxen, s’estimen» i equivaldria al «Qui tira pedretes, tira amoretes». (N. del T.) [Torna]
[15] Petita localitat a la vora del Danubi, a uns 30 quilòmetres de Viena. (N. del T.) [Torna]
[16] Les grans inundacions que la narració incorpora aquí com a versemblant marc històric, i que per tant permeten datar-la amb certa precisió, es van produir a Viena la primera nit de març del 1830. (N. del T.) [Torna]
[17] V. per exemple: Hans Gerd Roetzer & Marisa Siguan. Historia de la literatura alemana. I- De los inicios hasta 1890: épocas, obras y autores. Barcelona: Ariel, 1990. [Torna]
[18] Jordi Jané i Carbó. Literatura alemanya moderna. Universitat Rovira i Virgili, 1997. [Torna]
[19] Entre aquesta plèiade d’entitats polítiques legitimistes també hi havia estats més importants, com Saxònia o Baviera. [Torna]
[20] Jacques Droz. Historia de Àustria, versió esp. de Zoé de Gocloy. Barcelona: Salvat, 1950, 36-37. [Torna]
[21] Jaime Siles. Viena. Barcelona: Destino, 1987, 87-88. [Torna]
[22] El teatre de Grillparzer no s’ha traduït mai al català i molt poc al castellà. La traducció castellana més recent d’obres seves (en una interessant col·lecció de clàssics, dirigida per Caríos García Gual, que per desgràcia no va prosperar), amb una suggeridora introducció que situa l’obra del nostre autor en la crisi de l’idealisme germànic, és: Franz Grillparzer. Fortuna y fin del rey Ottokar. La judía de Toledo. (Intr., trad. i notes de Robert» Bravo de la Varga). Madrid: Gredos, 2004. Aspectes teòrics de l’estètica teatral de Grillparzer es poden consultar a: Rita Gnutzmann. La teoría literària alernana. Madrid: Síntesis, 1994, 137-140. [Torna]
[23] Les tres traduccions al castellà precedents de la nostra obra també van optar per la solució d’El pobre músico. La primera va venir d’Amèrica i compta amb una vigorosa introducció del germanista i escriptor argentí Rodolfo E. Modern: Franz Grillparzer. El pobre músico. El monasterio de Sendomir: Novelas breves. (Trad. directa de l’al. i notícia preliminar per Rodolfo E. Modern). Bucnos Aires: Compartia General Fabril Editora, 1961. La segona es va publicar en edició bilingüe alemany-espanyol i conté un estudi biogràfic de Grillparzer força complet: Franz Grillparzer. El pobre músico. (Trad., intr. i notes de Maria Antònia Seijo Gastroviejo). Barcelona: Bosch, 1979. La tercera també conté unes paraules introductòries de caràcter més breu: Franz Grillparzer. El pobre músico. (Trad. d’Eva Fructuoso, intr. de Francisco Manuel Villegas). Castellón: Ellago, 2002. [Torna]
[24] Pel que fa a la seva temporització, la narració presenta un decalatge. Vegem: sabem que el nostre músic mor el 1830 a l’edat d’uns 70 anys; per tant, el suposem nascut cap al 1760 (l’any que va néixer, per cert, el pare de Grillparzer). No sabem quans anys té en Jakob quan s’esdevé la seva relació amb la Bàrbara, però, tal com es conten els fets, hem de suposar que, com a màxim, uns 25 anys. Això ens situa cap al 1785, en ple josefinisme (per part de pare, Grillparzer familiarment pertanyia a aquesta tradició política). Tampoc sabem quans anys té la Bàrbara, però evidentment no en pot tenir gaires menys que en Jakob. El problema és que la Bàrbara que trobem el 1830, amb canalla petita, és impossible que sigui només uns 10 anys mes jove que el difunt músic. O dit d’una altra manera: és impossible que la Bàrbara que trobem el 1830 faci més de 40 anys que està casada amb el carnisser. [Torna]