El Patatuf
És un dels ballets més senzills. Tot i la seva simplicitat, està posseït de força gràcia i escaiença. Ni la melodia ni els moviments no revelen un origen gaire reculat, i podem suposar que és un dels documents coreogràfics populars de creació més recent. L’origen del seu títol, ben especial, ens és desconegut; és, però, possible que tingui un sentit onomatopeic i que vulgui pintar el so dels tres picaments de mans que els balladors fan dues vegades en començar la dansa, car els tres compassos primers de la melodia s’ajusten perfectament al ritme del mot.
Havia estat molt estès pel Pla del Llobregat, el Penedès i el Camp de Tarragona i àdhuc trobem referències d’haver-se ballat a Barcelona. És un dels ballets populars que més ha perdurat; fa ben pocs anys que encara es ballava a Gavà i a Sant Climent de Llobregat, al costat d’altres balls moderns de caient exòtic.
Tot i tenir una àrea geogràfica bastant extensa, no té variants. La seva coreografia sempre és igual; sols es presenta lleugeríssimament alterada en algunes notes, la seva melodia. És molt possible que la manca de variants sigui deguda a la poca antigor del ball.
Es col·loquen les parelles en rodona restant els balladors a la part de dintre i les balladores a fora. En començar la melodia cada ballador pica de mans (fig. 1) a cadascun dels temps següents: primer compàs, a cada temps: segon compàs, al primer temps; tercer compàs, a cada temps, i quart compàs, al primer temps. Acabat el quart compàs, els balladors es posen les mans a la cintura formant dues nanses i marquen el primer temps del cinquè compàs amb la punta del peu dret separant-lo de l’esquerre, cap a la dreta. El segon temps del mateix compàs es marca amb la punta del mateix peu al costat del peu esquerre. El primer temps del sisè compàs, també amb la punta cap a la dreta, i el segon temps, amb el peu pla al costat de l’esquerre (fig 2). El primer temps del compàs setè es marca amb la punta del peu esquerre al costat del peu dret. El segon temps també es marca amb la punta del peu esquerre separant-lo del dret, cap a l’esquerra, i el vuitè compàs es marca amb el peu pla al costat del dret (figura 3). Tan bon punt han marcat el vuitè compàs, ballador i balladora es donen les mans dreta amb esquerra i esquerra amb dreta i, alçant el ballador el braç dret —amb la mà del qual té agafada l’esquerra de la balladora— forma un pont per sota del qual farà passar la balladora fins a fer-la girar (fig. 4); hi esmerça els compassos 9 i el primer temps del 10. La mà esquerra del ballador, que té agafada la dreta de la balladora, abaixada completament, mentre que la dreta del ballador ha d’estar el més alta possible.
En el segon temps del compàs 10, 11 i primer temps del 12 s’inverteix la posició, o sia que el ballador fa desfer a la balladora el que li ha fet fer, alçant el braç esquerre —amb la mà del qual té agafada la dreta deia balladora— i abaixant el dret; forma així un pont, per sota del qual fa passar la balladora fins a fer la quedar en posició oposada (fig. 5). Al segon temps del compàs 12 el ballador deixa lliure la seva mà dreta, que ara es troba a baix, agafa la balladora encreuant el seu braç, deixant se de la mà esquerra, i salten tots dos en la direcció que indica la fig. 6, per canviar de balladora i ballador cadascun; hi empren els compassos 13, 14, 15 i 16.
BIBLIOGRAFIA.— Capmany: Ballets; Pujol-Amades: Diccionari.
