JOSEP CARNER i PUIG-ORIOL (Barcelona, 9 de febrer de 1884 - Brussel·les, Bèlgica, 4 de juny de 1970) fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català, conegut com «el príncep dels poetes catalans». Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. Creà un nou estil de periodisme polític. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, ingressa a la carrera diplomàtica. Exercí càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la guerra civil espanyola es mantingué fidel a la República i no tornà a residir mai més a Catalunya.

El llibre de poemes Els fruits saborosos (1906) és considerat per la crítica com una de les fites del Noucentisme, moviment del qual Carner n’és capdavanter. La seva obra poètica evolucionà cap al postsimbolisme, amb llibres com Auques i ventalls (1914), El cor quiet (1925) i Nabí (1941). També destaca com a traductor d’autors com Charles Dickens, William Shakespeare, Mark Twain, Arnold Bennett, Alfred de Musset, Jean de La Fontaine, Daniel Defoe i Lewis Carroll, entre d’altres. Amb només vint-i-sis anys, el 1910, fou proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals de Barcelona.