JOSEP MORATÓ i GRAU (Girona, 1875 - Barcelona, 1918) va ser un periodista i escriptor català.

Fou redactor en cap de La Veu de Catalunya del 1910 al 1918. Dirigí la revista En Patufet i col·laborà en revistes com La Ilustració Catalana, Garba, Teatralia i Cu-cut.

Va guanyar el premi de la Copa Artística el 1906 als Jocs Florals de Barcelona per El fill de la nit. Més tard, el 1907, en fou mantenidor.

Va destacar com a autor teatral, però també va escriure diverses novel·les.

El seu fons personal es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya. El fons inclou documentació aplegada i produïda per Josep Morató i Grau, principalment, com a resultat de la seva activitat professional i creativa. Inclou documentació personal i familiar (certificats, recordatoris i correspondència), referent a la seva vinculació professional amb el diari La Veu de Catalunya (sobretot, esbossos d’articles) i diversos escrits, esborranys i anuncis de representació i edició d’obra dramàtica i novel·la. Destaca pel seu interès la correspondència rebuda, en particular la procedent de diverses personalitats de primers del segle XX, com ara Carles Cardó, Adrià Gual, Dolors Monserdà, Lluís Nicolau d’Olwer, Narcís Oller o Enric Prat de la Riba. El fons aplega documentació que testimonia l’activitat de Josep Morató i Grau com a impulsor de diversos certàmens literaris i festivals populars. L’impacte de la seva mort es veu reflectit en el recull de premsa i la voluminosa correspondència de condol rebuda per la seva família i a la redacció de La Veu de Catalunya. Finalment, cal destacar diversos manuscrits (articles de premsa i poemes) conservats al fons, obra de Josep Carner i Eugeni d’Ors, aplegats probablement per a la seva publicació al diari. El conjunt del fons, doncs, facilita una aproximació a una de les figures més rellevants del periodisme catalanista i contribueix a un millor coneixement de la nostra literatura durant les primeres dècades del segle XX.