7

Aquesta és una novel·la de misteri amb un assassinat.

La Siobhan em va dir que havia d’escriure alguna cosa que jo mateix volgués llegir. La majoria de llibres que llegeixo són de ciència i de matemàtiques. No llegeixo novel·les convencionals. A les novel·les convencionals, la gent diu coses com ara: «ferro, argent i un raig de fang vulgar em corren per les venes. No em puc cloure en el puny ferm en què es tanquen aquells que no depenen dels estímuls»^[1]. Què vol dir, això? No ho sé. El pare tampoc no ho sap. Ni la Siobhan, ni el senyor Jeavons. Els ho he preguntat.

La Siobhan té els cabells rossos i llargs i porta unes ulleres de plàstic verd. I el senyor Jeavons fa olor de sabó i porta unes sabates marrons, cadascuna de les quals té, aproximadament, 60 forats circulars minúsculs.

El que sí que m’agraden són les novel·les de misteri amb un assassinat. Per això escric una novel·la de misteri amb un assassinat.

En una novel·la de misteri amb un assassinat algú ha de descobrir qui és l’assassí i després l’ha d’atrapar. És un trencaclosques. Si és un trencaclosques ben fet, de vegades pots trobar la resposta al misteri abans no s’acaba el llibre.

La Siobhan em va dir que el llibre havia de començar amb alguna cosa que cridés l’atenció de la gent. Per això he començat amb el gos. També he començat amb el gos perquè és una cosa que em va passar de debò i perquè em costa imaginar coses que no m’han passat mai.

La Siobhan va llegir la primera pàgina i em va dir que era diferent. Va posar aquesta paraula entre cometes fent el signe de les cometes bellugant l’índex i el dit del mig de totes dues mans. Em va dir que a les novel·les de misteri amb assassinat, la víctima acostuma a ser una persona. Li vaig dir que a El gos dels Baskerville maten dos gossos, el del títol i l’spaniel de Jack Mortimer, però la Siobhan va dir que els gossos no eren les víctimes principals dels assassinats, sinó Sir Charles Baskerville. Em va explicar que això era així perquè als lectors els preocupen més les persones que no pas els gossos, i aquest és el motiu pel qual si en un llibre maten una persona, els lectors volen continuar llegint.

Jo li vaig dir que volia escriure sobre alguna cosa real, i que coneixia gent que s’havia mort, però no coneixia ningú que hagués mort violentament tret del senyor Paulson, el pare de l’Edward, un noi de l’escola, però ell s’havia mort en un accident de planador, i no víctima d’un assassinat, i tampoc no el coneixia gaire. També li vaig dir que a mi em preocupen els gossos perquè són fidels i sincers, i que alguns gossos són més intel·ligents i més interessants que algunes persones. Com per exemple l’Steve, un noi que ve a l’escola els dijous, que necessita ajut per menjar i que ni tan sols no pot aguantar un pal d’hoquei. La Siobhan em va demanar que mai no digués res d’això a la mare de l’Steve.