IMPROMPTU

Percepció certa i estranya

—sempre màgica–

de la mútua atracció.

Força que creix en la mirada

i es fa poema en la tendresa.

Silencis

plens d’un sentit que coneixem

només

nosaltres.

I el desig!

Des del fons de la carn.

Des del fons de la ment.

Un paradís inèdit

—cada vegada, inèdit–

que ens fa hereus, a precari,

d’una vella puixança.