Vull agrair l’ajuda de dues psicòlogues que m’han fet una mica de Matilde, sobretot pel que fa a les converses d’un tipus de consulta/gabinet que jo no he visitat mai:

A la Carmen Aragón, gràcies pels seus consells previs a l’escriptura de la novel·la.

A la Xènia Moliner, gràcies per la lectura posterior, que va servir per corregir, ajustar i redreçar moltes idees i conceptes.

Gràcies també a la Julieta Sunyol, que, fent-hi una llegida, hi va descobrir punts foscos que jo no havia vist.

A en Josep Lluch les gràcies són dobles: unes, per confiar en mi, i, les altres, per una edició acuradíssima que ha fet les delícies de l’autora, jo, i que m’ha permès millorar El crit fent el que m’agrada més del món: escriure.

Anna Soler-Pont, què faria sense tu? Gràcies a l’amiga i agent que m’ha portat fins aquí, així com a tota l’agència Pontas, en especial a la fantàstica Maria Cardona.

Finalment, gràcies a en Joan Puerto, que aguanta estoicament una escriptora a casa, i ho dissimula amb amor i delicadesa.