Pròleg a l’edició catalana

Poques setmanes després de les eleccions del 21 de desembre del 2017 vaig rebre la proposta d’una editora belga d’escriure un llibre adreçat a ciutadans europeus que no coneixien el que estava passant entre Catalunya i l’estat espanyol però a qui els esdeveniments recents havien despertat l’interès. Hi havia interès a saber per què havíem arribat fins aquí i què proposàvem a Europa, em van dir. Interès a conèixer amb molt més detall una crisi que havia irromput amb una gran intensitat a partir del referèndum de l’1 d’Octubre i que havia situat al cor d’Europa un problema polític la transcendència del qual ja havia percebut tothom. Ganes de saber més, ganes d’obtenir respostes a moltes preguntes, d’aclarir percepcions. Sobretot, d’entendre com era possible que a l’Europa del segle XXI, en un país agradable i simpàtic com és l’estat espanyol, on molts europeus van de vacances i del qual coneixen els seus productes de qualitat, els seus paisatges, les seves cultures… com era possible que en aquesta entranyable Espanya hi hagués presos polítics, exiliats, repressió d’idees i, sobretot, una ombra de franquisme que tothom donava per inexistent.

La proposta de fer un llibre a partir d’unes converses amb el periodista Olivier Mouton em va semblar interessant i, sobretot, molt pràctica. Primer, pel temps; i segon, i més important, pel punt de vista de l’entrevistador i redactor: les seves preguntes, el seu interès i el seu coneixement de base sobre el conflicte serien el que més s’assemblaria a les preguntes, l’interès i el coneixement del lector europeu que s’apropés al llibre.

Per això, en la seva versió original en francès, el llibre aborda una aproximació a la realitat del conflicte pensant en un lector europeu. Però crec que als lectors catalans els ajudarà a entendre la dimensió europea d’aquesta crisi i a fer l’esforç de posar-se en la pell d’un ciutadà d’un altre país i de mirar amb els seus ulls el conflicte tal com li ha estat relatat.

Entre l’inici del projecte i la seva fi han passat moltes coses que han afectat el procés de preparació i redacció d’aquest text. Ha calgut anar fent-hi actualitzacions a mesura que s’anaven produint esdeveniments que calia incorporar; segurament, quan aquestes pàgines vegin la llum, s’hauran produït fets que, dissortadament, ja no haurem pogut incorporar al llibre. De fet, és normal que sigui així: aquesta és una crisi que tot just és a l’inici, que no s’ha acabat, que ha entrat de ple en la dimensió internacional i que, per tant, evoluciona cada dia. Les converses amb Olivier Mouton són retrats fets en moments diversos, i en llocs molt diferents. També en condicions personals que han anat variant, i amb els lògics efectes d’un patiment personal que, malgrat tots els esforços per contenir-lo, sempre acaba aflorant en un moment o altre.

M’interessava sobretot fer públiques unes reflexions sobre la dimensió europea de la crisi catalana, i emfasitzar el caràcter democràtic, de radicalitat democràtica, de la nostra lluita. Explicar com Catalunya ha esdevingut una referència indispensable per parlar del futur d’una Europa on tots els ciutadans que hi vivim ens hi reconeguem molt més.

Hem dit sempre que això va de democràcia. De drets civils, de drets polítics, de llibertats.

Avui podem afegir, amb més insistència i raó, que això també va d’Europa.

CARLES PUIGDEMONT
Waterloo, agost del 2018