GEORGE ORWELL, el veritable nom del qual era ERIC ARTHUR BLAIR, va néixer a la ciutat de Bengala, a l’Índia, el 1903, i va morir a Londres, el 1950. D’origen escocès, va estudiar a Anglaterra, però va tornar a l’Índia, on va formar part de la policia imperial. El 1928 va tornar a Europa. Va viure a París, ciutat en la qual va portar una dura existència; després es va traslladar a Londres i allà va treballar com a mestre d’escola i en una llibreria. Aquells anys serien descrits en el seu primer llibre Sense ni cinc a París i a Londres (1933), en el qual es marca la tendència social que caracteritza tota l’obra, d’Orwell. El 1934 va publicar les seves dues primeres novel·les: Dies Birmans i La filla del reverend, aquesta última sobre la vida anglesa. Dos anys després va editar altres dues obres: la novel·la Keep the Aspidistra Flying i El Camí del Moll Wigan, llibre en què descriu els efectes de la depressió i examina les perspectives del socialisme a Anglaterra.

Orwell va ser sempre socialista, però extremadament crític. Va participar en la guerra civil espanyola, on va ser ferit. Durant la seva convalescència va escriure Homenatge a Catalunya (1938), obra amb la què ataca als comunistes d’inspiració soviètica, per la seva política partidista i monopòlica, a la qual atribueix les causes de la derrota. Amb la novel·la Pujar a buscar aire (1939) va tornar al tema de la vida social anglesa. És l’última obra que va publicar abans de la Segona Guerra Mundial, en la qual no va poder intervenir per la seva feble salut. En 1943 va ingressar a la redacció del diari Tribune i va col·laborar també en l’Observer.

D’aquesta època daten la majoria dels seus assajos. El 1945 va publicar La rebel·lió dels animals. És una animada sàtira del règim soviètic, amb la qual va aconseguir èxit internacional. El 1949 va aparèixer la seva novel·la d’anticipació, 1984, on presenta un quadre del món futur, en una prolongació ideal de la línia del comunisme soviètic portat a les seves més desoladores conseqüències. En opinió d’alguns dels seus crítics, la importància d’Orwell resideix principalment en la franquesa i clarividència amb què tractà els problemes de política social.