El Ball de les almorratxes

Un dia de gran festa, en què a la plaça del poble hi havia balles, el senyor del castell va sortir a veure-les i va quedar enamorat de la bellesa d’una donzella que ballava graciosament. Desitjós de manifestar-li la seva simpatia, li va oferir un vas de vidre de delicada i escaient fornia, ple d’aromàtica essència. La donzella, que ja tenia amador i va sentir-se disgustada pel present del senyor, llençà desdenyosa el vas al mig de la plaça i en presència de tots. El gest de la donzella va ésser tingut en gran estima pel veïnat, que, volent recordar-lo, instituí el ball de les almorratxes, en el qual les donzelles trenquen les almorratxes que els ofereixen llurs balladors. La dansa va propagar-se a diversos pobles de la costa de Llevant.

Hi ha variants que volen que el fet passés en un moment en què el castell es trobava en mans dels alarbs i que el senyor que oferí a la donzella la delicada al morratxa fos un rei moro. Altres, el capità d’una nau de turcs corsaris que van desembarcar amb males intencions; es trobaren al poble en un dia de gran festa i el turc s’enamorà de la donzella que ballava.

Hi ha una altra tradició, atribuïda també al senyor del castell, que explica l’origen del ball de les almorratxes. Un dia féu un gran festí, en el qual va convidar els nobles i cavallers de la rodalia. Acabat l’àpat i com a senyal d’alegria i expansió, els convidats van rompre tots els rics vasos i objectes de vidre que van ésser presentats a taula, feta que va caure en gràcia i que es volgué reproduir cada any traduïda en una dansa.