D’injúries
Tots els condicionaments tendeixen a assolir que la gent s’estimi el seu inevitable destí social.
ALDOUS HUXLEY: Un món feliç
Els joves passen
amb texans estripats, ensenyant els genolls.
Els hi porten també homes i dones grans.
És la moda i s’exposa en els aparadors.
Pertanyo a un altre temps
on aquesta elegància esquinçada
hauria estat infame. Igual que escopir a un pobre.
Som en un nou camí. Vers una altra misèria.
No puc renunciar a la sensatesa:
potser la vida ho ha d’estripar tot
i ella mateixa és un esvoranc enorme.
Però si fos així,
no caldria haver fet les catedrals.
Ni calien els crims. Amb l’amor ja bastava.