JOAN MARGARIT i CONSARNAU (Sanaüja, Ponent, 11 de maig del 1938) és poeta, arquitecte i catedràtic jubilat de la Universitat Politècnica de Catalunya.

En l’àmbit de la poesia, destaquen els reculls: Vell malentès (1981, premis Vicent Andrés Estellés i de la Crítica de poesia catalana), Cants d’Hekatonim de Tifundis (1982, premis Miquel de Palol i Crítica Serra d’Or), Mar d’hivern (1985, premi Carles Riba), La dona del navegant (1987, premi Crítica Serra d’Or), Càlcul d’estructures (2005, premi Crítica Serra d’Or) i Casa de Misericòrdia (2007, premis Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya, Nacional de Poesia de les Lletres Espanyoles i de la Crítica de poesia catalana).

El 2015 li fou atorgat el Premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana per la trajectòria de la seva obra, i el 2017, a Xile, el Premio Iberoamericano de Poesía Pablo Neruda, també per la trajectòria de la seva obra.

La seva obra ha estat traduïda al castellà, al basc, a l’anglès, a l’alemany, al rus, al portuguès i a l’hebreu.