DEL DICTAMEN EMÈS PER EN PERE CONSTANTÍ I LA MERCÈ BRUNAT (2149)

Després d’haver procedit a un examen atent i repetit, en el curs del qual han estat consultades altres persones que o bé coneixien la Galba Puigmal o bé tenen coneixements especialitzats que convenia posar a contribució per si confirmaven o contradeien les nostres conclusions, estem en condicions d’afirmar, atès que hi ha hagut unanimitat, que:

1. La Galba no podia tenir fills. El seu historial ginecològic, molt accidentat, assenyala un prolapse uterí a conseqüència d’un trauma obstètric a vint-i-dos anys, quan infantà una criatura del sexe femení que posteriorment va morir-se. Com que només hi havia hagut afluixament dels lligaments de Mackenrodt se li va practicar una histeropexia abdominal segons el mètode de Kocher, de la qual se seguí esterilitat en el seu cas.

2. La cal·ligrafia de la carta correspon a la d’una Galba adolescent, com demostra la comparació amb escrits seus dels temps escolars, si bé se n’aparta per alguns trets, forma del travesser de les tes i cua de les as, que no es retroben a cap dels seus textos manuscrits; tampoc no és característica de la seva escriptura la G de la firma.

3. La disposició anímica que revela el to del text respon a la fesomia psicològica de la Galba, la qual ha estat sempre una noia extravertida i propensa a un cert sentimentalisme pal·liat habitualment per una consideració realista dels fets.

4. La fotografia no és de la Galba, si bé els ulls de la noia retratada la recorden per la grandària i per l’expressió; també és familiar el plegament dels llavis.

5. El paper en el qual es redactà la missiva és com els que s’usaven als segles dinou i vint, abans de l’exhauriment de les grans reserves nòrdiques d’arbres. La composició de la tinta també és pròpia d’aquell temps.

6. Un Pau Bertrana Sol exercia en efecte de notari a Barcelona, l’any 1923. El segell estampat al lacre que tancava el sobre que contenia el document és idèntic al d’altres papers legals segellats per ell i que es conserven.

Tot plegat ens obliga a concloure que, al nostre entendre:

1. La Galba no és l’autora de la carta.

2. La carta fou escrita el primer quart del segle vintè.

Ateses aquestes dues consideracions i el fet que el contingut del missatge revela prou clarament que la seva autora estava al corrent dels esdeveniments que han tingut lloc a la nostra època, la nostra opinió és la següent:

L’AUTORA DEL COMUNICAT ÉS UNA PERSONA DEL SEGLE VINTÈ DOTADA DE LA FACULTAT DE PREMONICIÓ.