MIQUEL S. CURIAL (Vic, 1960) va estudiar al seminari sense arribar a ordenar-se, i a l’any de publicació d’aquesta plaqueta residia a Vallirana. Un dels seus poemes més estimats és aquell de Jordi de Sant Jordi que es coneix amb el títol d’Estramps, on el poeta analitza líricament les contradiccions del desig: és una experiència d’ordre psicològic que té conseqüències visibles sobre el cos d’aquell que l’experimenta. L’amor, doncs, és concebut com una manifestació de la transcendència del ser en la carn. Per això el poeta canta —i adora— totes i cadascuna de les dones que han desvetllat i desvetllen en ell aquest misteri.