Hem de recordar que l’obra dels nostres dies va més enllà del canvi climàtic. Cal que tinguem més amplitud i profunditat de mires. Del que parlem en realitat, si som sincers, és de transformar tot el que té a veure amb la manera com vivim en aquest planeta.
REBECCA
TARBOTTON, directora executiva de
Rainforest Action Network, 1973-2012[1]
En els meus llibres, he imaginat que les persones salaven el corrent del Golf, que aturaven les glaceres que s’allunyaven del casquet glacial de Groenlàndia, que bombaven aigua de mar a les conques seques del Sàhara i l’Àsia per crear mars salats, que bombaven gel fos des de l’Antàrtida nord per obtenir aigua dolça, que creaven bacteris per enginyeria genètica amb l’objectiu d’emmagatzemar més carboni a les arrels dels arbres, que alçaven nou metres Florida per ressituar-la per damunt de l’aigua i que (el més difícil de tot) canviaven profundament el capitalisme.
KIM STANLEY
ROBINSON,
escriptor de ciència-ficció, 2012[2]