L’ESCOLA SOM TOTES

Cada escola és la suma de les mestres i els alumnes que en formen part, de les mares, els pares i demés membres de les famílies, del barri on està i, en general, de tots els col·lectius relacionats amb aquella. Aquestes persones han d’interactuar i voler fer realitat, entre totes, uns objectius comuns.

Cada una de les citades parts s’ha de sentir important i necessària dins de la comunitat educativa.

Aquest gran conjunt s’ha segmentat, s’ha anat dividint en petits fragments per poder treballar millor, doncs ningú pot abraçar-ho tot. L’escola està formada per aules, nivells, cicles, equip directiu, claustre, departaments, AMPA, etc. Però sovint ens sentim bé dins del propi subconjunt i oblidem que formem part del gran, que és en realitat el que aporta la força. Ens repartim les feines però mai hem de deixar enrere l’objectiu primordial que és l’educació de tots els infants.

De ben segur que totes coneixem a mestres enfocades en la seva classe, en els seus nens i nenes, en les seves mares i pares, fent una feina admirable com a tutores, però que potser han perdut la visió de comunitat. Algunes es centren molt en el seu petit nucli i obliden que formen part d’un conjunt més ampli, suportat per la gran riquesa de la diversitat en l’educació.

Els que considera com els seus infants ho són de tota l’escola i, alhora, tota la resta també són seus. Cada mestra ha de sentir que ho és de tots els alumnes de l’escola, no només dels que té a la classe. S’ha d’involucrar en l’educació de qualsevol d’ells, hem de sentir-nos part d’un tot.

A vegades dins de les aules es desenvolupa una trajectòria aïllada de la resta de l’escola. També passa amb els cicles, essent notable el nombre d’escoles en les que la interrelació entre aquells és inexistent o molt minsa. Sempre ha de haver-hi una visió global de tot el que s’està fent, no poden haver illetes. L’aula ha de ser un gra de sorra més dins de l’escola.

Hi ha centres on les seves mestres tenen una gran mobilitat, canviant de curs o de cicle, facilitant que es conegui tota la complexitat de l’escola. Quan ens assentem molt en una realitat, sovint ens costa entendre la que es viu en altres nivells i cicles. Podem pensar que el nostre és el més complex, que és on es necessita més ajuda. Si això ho fa cada mestra dins la seva zona, es fa impossible ser empàtics amb la resta de companyes del claustre.

Per tenir una visió global cal que hi hagi rotació de mestres dins la mateixa escola. La diversitat enriqueix als docents. Trobar nous reptes, anar coneixent diferents edats evolutives, currículums diversos, ens fa millors educadors. Tot canvi és un aprenentatge i d’ell hem de treure tot el positiu que puguem.

En els centres que promouen aquesta mobilitat, les mestres tenen una visió general de l’escola, es fan seus tots els problemes, siguin o no del propi nivell o cicle. També se senten seus tots els alumnes d’altres aules, doncs han tingut la oportunitat de conèixer la problemàtica que els envolta. Són més empàtiques i comprensives amb els problemes dels altres.

Per les mestres és molt difícil deixar la zona de confort. Sovint aquests canvis els provoca neguit, prefereixen anar adquirint experiència en un determinat nivell o cicle, tenint així una seguretat que les ajuda en el dia a dia. Potser seria el moment de començar a educar assumint la possibilitat d’equivocar-se i podríem començar per nosaltres mateixes. No ens haurien de fer por els canvis, doncs amb ells s’aprèn i treuen de nosaltres competències que no sabem que tenim. Si volem que els nostres alumnes s’enfrontin a nous reptes estem obligades a fer-ho nosaltres també.

Quan es porta molt de temps en el mateix nivell o cicle es consoliden moltes rutines en el dia a dia. En canvi, quan una mestra fa un salt de cicle aporta idees noves, maneres de fer i d’entendre, molts coneixements procedents d’on ha estat abans, ganes d’emprendre projectes diferents dels que s’han promogut abans. Tot això millora al cicle, entrant aire nou i disposant d’una altra perspectiva.

Amb la mobilitat de les mestres en el sí de l’escola aquesta s’enriqueix i, el que és més important, s’enriqueixen els alumnes.