CESARE PAVESE nasqué a Santo Stefano Belbo (Piemont) el 1908 en el si d’una família camperola. Fou narrador, poeta i assagista. Influït per la literatura nord-americana i anglesa moderna, de la qual traduí algunes de les obres més representatives, i també pels clàssics i els grans realistes del segle XIX, representà en la seva obra, de manera directa, fins i tot en l’ús del llenguatge, el món camperol de les Langhe i l’urbà de Torí, sense sortir mai, però, del seu món interior, turmentat i desil·lusionat. La seva primera obra és una col·lecció de versos, Treballar cansa (1936), i es dóna a conèixer com a novel·lista amb La teva terra (1941), seguit de La platja (1942). Altres obres de la seva producció narrativa són: Fira d’agost (1946), El company (1947), Diàlegs amb Leucò (1947), Abans que canti el gall (1949), El bell estiu (1949) i La lluna i les fogueres (1950).

Pavese se suïcidà a Torí el 1950.