CARLES SOLDEVILA i ZUBIBURU (Barcelona, 1892 - 1967). Cursà els seus estudis a la Universitat, d’on sortí llicenciat en Dret. L’any 1916 guanyava per oposició una plaça en els organismes provincials i, durant molts anys, exercí de funcionari. Però la seva autèntica vocació anava per uns altres camins i ja es manifestà en els seus temps d’estudiant: als disset anys ingressava al periodisme i en el seu transcurs aconseguí una envejable notorietat amb el «Full de Dietari», que fou potser la secció més llegida de La Publicitat. Cultivà amb èxit la poesia, però el seduí molt més la prosa literària, escrita amb una elegància i una pulcritud extraordinàries. Després de molt exercitar-se en el conte es llançà a la novel·la, en la qual se significà amb Fanny (1929), que ha estat diverses vegades reeditada, Eva (1931), Valentina (1932) i la trilogia «Els anys tèrbols» (Moment musical (1936), Bob és a París (1952) i Papers de família (1960)). Pompeu Crehuet l’inicià al teatre, on va aconseguir èxits molt notables amb obres com Civilitzats tanmateix (1921), Déu hi ha més que nosaltres (1925), Els milions de l’oncle (1927) o Bola de neu (1927). Les seves obres completes, que inclouen, a més de la producció narrativa i teatral, un gran nombre d’articles i una important quantitat de traduccions, van ser editades en la «Biblioteca Perenne» de l’editorial Selecta, el 1967, any de la seva mort.