X

Aprés la meva tornada, posí’m a cercar aquesta dona que el meu Senyor m’havia anomenat pel camí dels sospirs. I per ço que el meu parlar sia més breu, diré que en poc de temps talment en fiu la meva defensa que molta gent n’enraonava més enllà dels termes de la cortesia, ço que moltes vegades em turmentava durament. I per eixa causa, ço és, per eixes desconvenívoles veus que semblaven infamar-me de viciós, aquella gentilíssima, la qual fou vencedora de tots els vicis i regina de la virtut, passant per qualque lloc em negà son dolcíssim salut, en el qual estava tota la meva beatitud. I eixint un poc del present assumpte, vull donar a entendre tot açò que el seu saludar en mi virtuosament obrava.