17

Ja a casa, vaig trametre el missatge de Guild a Nora i vaig contar-li les notícies del dia.

—També jo tinc un missatge per a tu —va dir-me ella—. Gilbert Wynant s’ha deixat caure per aquí i li ha dolgut moltíssim de no trobar-te. M’ha demanat de dir-te que té una cosa de la «més alta importància» per a comunicar-te.

—Segurament haurà descobert que Jorgensen té una fixació materna.

—Opines que Jorgensen és el criminal? —va preguntar ella.

—Em pensava que sabia qui ho va fer —vaig respondre—, però ara com ara està tot massa embullat per a fer altre que suposicions.

—I quina és la teva suposició?

—Mimí, Jorgensen, Wynant, Nunheim, Gilbert, Dorothy, la tia Alice, Morelli, tu, jo, Guild. Potser Studsy és qui ho va fer. Per tant, què et sembla si fem una barreja?

Va preparar uns còctels. Jo ja m’havia begut el meu segon o tercer quan ella tornà de contestar el telèfon i digué:

—La teva amiga Mimí et demana. Vol parlar-te.

Jo vaig anar cap al telèfon.

—Hola, Mimí.

—Lamento terriblement que l’altra nit em posés tan pesada, Nick, però és que estava tan trasbalsada i, mira, vaig perdre el control i vaig fer tota aquella escena. Em voldries perdonar?

Digué tot això molt de pressa, com si s’ho volgués treure del damunt d’una tirada.

—No en parlem més —vaig dir.

Tot just si m’havia deixat dir tres paraules que ja tornava a parlar ella, però ara més a poc a poc i amb més força als mots:

—Que et podria veure, Nick? Ha passat una cosa horrible, una cosa… No sé què fer, cap on girar-me.

—De què es tracta?

—No t’ho puc dir per telèfon, però m’has d’aconsellar què fer. Necessito el consell d’algú. No pots arribar-te a casa meva?

—Ara, et refereixes?

—Sí, fes-me el favor.

Jo vaig dir:

—D’acord.

I vaig tornar a la sala d’estar.

—Haig de sortir una estona per veure Mimí. Diu que està en un cacau i que necessita ajut.

Nora es clavà a riure.

—Quin xàfec! T’ha demanat perdó? També a mi.

—Sí, tot d’una tirada, sense respirar. Dorothy, és a casa seva o encara a casa la tia Alice?

—Segons Gilbert, encara és amb la tieta. Quant tardaràs?

—No més del que calgui. Sembla, ei, sospito, que han pescat Jorgensen i ella vol saber si la cosa es pot arranjar.

—Què li poden fer, a ell, si l’han detingut? Vull dir, si no va matar la noia Wolf.

—M’imagino que les acusacions que d’antic pesen damunt d’ell (amenaces per correu, temptativa d’extorsió) podrien amuntegar-se novament.

Vaig deixar de beure per preguntar a Nora i per plantejar-me jo també una pregunta:

—Voldria saber si ell i Nunheim es coneixen personalment.

Hi vaig donar voltes una mica però no vaig poder-ne treure sinó una simple possibilitat.

—Bé, en marxa.