Ha tornat la periodista.

Ha portat croissants i un petit magnetòfon. No la puc defugir.

No, no sé com va començar. Sí, vaig tenir ganes de compartir la meva passió. No, realment no vaig pensar que això interessaria tantes dones. No, Deuditsdor no està en venda. No és pels diners. No, penso que els diners no compren aquesta mena de coses. Sí, és cert que guanyo diners amb la publicitat. Em permet pagar un sou, el de la Mado.

Sí, m’agrada molt i sí, n’estic orgullosa. No, no se’m puja al cap i no, crec que en realitat no es pot parlar d’èxit. Sí, l’èxit és perillós, quan comences a no tenir por de tu mateix. Ah sí, jo tinc por de mi cada dia. No, el meu marit no m’ajuda en el bloc. M’ajuda a pensar en la manera d’emmagatzemar les coses, sí, perquè les vendes van força bé; fins i tot ahir vam enviar un lot de punt de creu a Moscou. Moscou? Ric. És un barri prop del Canal del Migdia, a Tolosa. Ah. No, no hi ha cap missatge en el que faig. Només plaer, paciència. Sí, crec que tot el que ve del passat no està passat de moda. Fer les coses tu mateixa és molt bonic; dedicar-hi temps és important. Sí, crec que tot va massa de pressa. Es parla massa de pressa. Es reflexiona massa de pressa, quan es reflexiona! S’envien correus electrònics, textos sense rellegir-los, es perd l’elegància de l’ortografia, l’amabilitat, el sentit de les coses. He vist nens que publiquen fotos d’ells mateixos al Facebook en què estan vomitant. No, no, no estic contra el progrés; només és que tinc por que aïlli més les persones. El mes passat, una noia jove va voler morir, va avisar els seus 237 amics i ningú no li va contestar. Com diu? Sí, és morta. Es va penjar. Ningú no li va dir que eren vint minuts de dolors terribles. Que sempre tens ganes que et salvin, que només hi ha el silenci que respongui a les súpliques asfixiades. Com que vol una fórmula, li diré que Deuditsdor és com els dits d’una mà. Les dones són els dits i la mà, la passió. La puc citar? No, no, és ben carrincló. Al contrari, ho trobo commovedor. És una imatge bonica.

Llavors apaga el magnetòfon.

Crec que tinc moltes coses fantàstiques per al meu article, moltes gràcies, Jo. Ah, una última pregunta. Ha sentit a parlar d’aquesta dona d’Arràs que ha guanyat divuit milions a la loteria? De cop desconfio. Sí. Si fos vostè, Jo, què en faria? No sé què contestar. Ella continua. Desenvoluparia Deuditsdor? Ajudaria les dones soles? Crearia una fundació? Balbotejo.

N-no ho sé. No…, no ha passat. I a més, no sóc cap santa, sap? La meva vida és senzilla i m’agrada tal com és.

Jo, li agraeixo la seva atenció.