LA VIDA AL CAMP
ÉS possible que, amb el curs del temps, s’hagi operat alguna alteració en la calendació de les feines agrícoles, si cal jutjar pels gràfics antics que ens són coneguts referents a feines del camp. El rodolí del llunari d’en Granollachs relatiu al mes present figura un home com poda la vinya, feina que actualment es fa molt abans d’aquest temps.
Tonada d’herbejar que xiulaven els pagesos penedesencs. Transcripció melòdica del mestre J. Tomàs.
Encara és temps d’herbejar perquè les herbotes no es mengin l’adob dels blats. Hom creu que les herbes arrencades aquest mes no rebroten:
Qui arrenca una calcida per l’abril,
n’arrenca més de mil.
L’herbejar és feina de dones. Hom creu que les herbes arrencades per mans de dona no rebroten tant, i que el blat creix més ufà, si és netejat d’herbes per mans femenines.
En canvi, si es tallen, rebroten de seguida.
Si talles un escardot per l’abril,
te’n creixeran mil.
Són diversos els vells menologis o calendaris que representen l’abril per aquesta feina, i en basc hom l’anomena la lluna de birbar.
Abans la mainada anava pel camp proveïda de bastons amb els quals garrotejava tantes ortigues com trobava, mentre cantava:
Ortiga maleïda:
si em punxes,
et llevaré la vida.
Cançó màgica per a evitar les punxades de les ortigues. Recollida per l’autor. Transcripció musical del mestre Joan Tomàs.
L’abril és el mes de les flors. Molts són els arbres que treuen mostra, com a bastament ens ho diu el refrany.
Per l’abril, flors,
olors i predicadors.
Per l’abril, les flors
prometen fruits millors.
Abril, rialles, flors,
i el maig se n’emporta els honors.
Una flor no fa abril,
sinó mil.
Ni abril sense flors,
ni joventut sense amors.
Quan l’arbre és ben esporgat,
per l’abril treu l’esclat.
La mostra d’abril no és mostra
ni mostreta,
és orelleta.
Per l’abril
cada branca fa son fil.
La llavor d’abril
val per cent mil.
El fruit
millor el de l’abril;
el del maig, no.
No hi ha abril
sense espigues.
Per l’abril,
espigues mil.
L’abril treu l’espiga a lluir.
Per l’abril
espigues o espigolins.
Espiga o espigueta,
per l’abril treta.
Abril abriler
treu la civada del bolquer.
Per l’abril
el blat puja a fil,
i pel maig
puja com un faig.
Quan l’abril és arribat
tot el gra és espigat.
Entre l’abril i el maig
es fa la farina per tot l’any.
Per l’abril, blat espigat;
pel maig, granat;
pel juny, segat;
pel juliol, trillat;
per l’agost, mòlt i pastat.
Parra que brota a l’abril,
poc vi al barril.
Brot d’abril
no omple barril.
Del raïm,
per l’abril la flor,
pel maig el color.
Borró que neix per l’abril,
no té temps de fer bon vi.
D’abril i maig
en surt el raig,
esplet d’un any.
Abril finit,
el cep florit.
Rapa d’abril
omple el candil.
Flor d’olivera per l’abril,
oli just per a amanir.
De mostra d’abril,
no en posaràs oli al setrill.
Les faves verdes,
per l’abril encara han de néixer
i pel maig són mortes.
Fruita que neix a l’abril,
val per mil.
Garrofa nascuda a l’abril,
val per mil.
Per l’abril
maduixes mil.
Per l’abril
herbes a desdir.
Quan l’abril arriba
cada canya té espiga.
La rosa d’abril
en val mil.
La flor més gentil,
la clavellina de l’abril.
Flor per l’abril,
oli al setrill.
La rapa de l’abril,
poca i vil.
Faves d’abril,
bones com el pernil;
faves de maig,
no me n’empatx.
Les faves de l’abril
les vull per a mi;
les faves del maig,
per al meu cavall.
Per l’abril
faves tendres a desdir.
Per l’abril
faves mil.
És el temps de sembrar les llavors toves i d’espiga curta. Hi ha vells calendaris que figuren l’abril per un home que llaura amb arada de rodes.
Vers el creixent o el pleniluni d’aquest mes es sembren certes varietats d’alls i de cebes, car hom creu que si es feia en el minvant naixerien cap per avall.
Aquest moment de l’any és el més bo per a regar, puix que, segons opinió camperola, cada gota d’aigua dóna una mesura de fruit. També és temps de plantar oliveres. Les pluges d’aquest temps afavoreixen tots el conreus.
De les feines pròpies d’aquest mes la parèmia ens en parla amb els següents termes:
Per l’abril, el cigró
ni sembrat ni per afemar.
La ceba, per l’abril,
és com un fil,
pel maig
és com un faig.
De l’abril al setembre
sega l’herba.
Perquè l’esplet vagi bé,
ni després de l’abril
ni abans del febrer.
Tard s’ho va pensar
el qui per l’abril va podar.
Per l’abril
poda la vinya el mesquí.
El bon pubill
poda a l’abril.
Per l’abril
no em toquis la reïl.
Qui emprima a l’abril
i mantorna al setembre,
taula no pot estendre.
Per l’abril
sembra el mill.
Per l’abrilet
sembra el julivert.
Si l’abril és fresc,
sembra el moresc.
Si vols menjar pèsols pel segar,
per l’abril els has de sembrar.
Si vols menjar sopes a l’estiu,
sembra pèsols per l’abril.
Quan canta el rossinyol,
planta el fesol.
Les nenes de Llofriu, vers aquest temps de l’any, en sortir de costura anaven a jugar, i sobretot a cantar i a fer ball rodó, prop dels camps sembrats, però sense entrar-hi, per tal de no fer malbé els bladars encara curts i tendres. Hi ha pobles on, a fi de fer créixer els sembrats, s’apleguen a la seva vora i hi fan grans cantades. Una dona de Tiurana mig pertorbada ens cantà una cançó molt estranya, plena de temies sense significat, que ens digué que no sabia ningú més que ella (certament, nosaltres no l’havíem sentida mai ni l’hem tornada a sentir més) i que la cantava per alegrar el blat quan passava per la vora d’un bladar.
Cançó màgica per a fer créixer el blat. Recollida per l’autor. Transcripció musical del mestre Joan Tomàs.
Hom creu que per aquest temps el bestiar boví està furiós i que esdevé perillós de tractar. Les banyades de bou o de vaca de l’abril són de més mal guarir que en cap altre moment de l’any i, per tant, en general, més perilloses i pernicioses.