DIA 8. SANT JOAN D’ORGANYÀ

FILL de Bellcaire d’Urgell. Va fer vida ascètica en una cova de Bellpuig de les Avellanes. Aquell ca-tau, quan va escollir-lo per a sopluig, era una simple balma, però ell la va enfondir fins arribar a tenir la mida que li interessava; fent només el senyal de la creu, sense tocar per a res la pedra ni la terra, la cova s’enfondia, com si hi haguessin treballat una brigada de minaires. Tenia per llit un feix de gai bons, que van mantenir-se sempre verds per tal de fer-li el jaç més tou. Li servia de coixí una pedrassa, dura i ferma, que, en acostar-hi el cap el sant, s’estovava i ablania com si hagués estat un coixí de ploma. Se li van unir per fer-li companyia i fer vida com ell uns quants minyons àvids de fer penitència, i entre tots, més tard, van fundar el convent de Bellpuig de les Avellanes, de l’ordre premonstratensa. Hom invoca sant Joan d’Organyà per al mal de cap. Per les contrades properes a Lleida li tenien molta devoció en aquest sentit. Els goigs ens en diuen:

Pel dolor de cap curar

es troba remei en vós.

Sant Joan d’Organyà, segons una estampa de la primeria del segle XIX que encapçala els seus goigs. (Col. de l’autor.)

SANT MARTINET

ERA sastre. La veu popular diu que era molt petit i desnerit, com la majoria dels sastres, i que tothom se li’n reia, de tan poca cosa que era. Molestat per la poca consideració que li tenien, es va fer soldat i va resultar ésser dels més valents i fou el terror i l’estrall dels enemics. Els sastres l’invocaven, tant perquè els ajudés en les tasques de l’ofici, com perquè els donés braó i coratge per a poder-se defensar de la poca consideració i respecte que generalment la gent els té. Aquest sant és anomenat en diminutiu per raó d’ésser petit d’estatura, com ja tenim dit, i per distingir-lo de l’altre sant Martí, també soldat, que va partir la capa per donar-la a un pobre, el qual va maleir els sastres, que no el poden veure ni en pintura, i del qual els vells sastres deien mil penjaments.

El sastre, segons un patró set-centista de pintar rajoles. (Arxiu de l’autor.)

El sastre, segons la capçalera d’un ventall de la primera meitat del segle XIX. (Col. de l’autor.)

Conta la tradició que un dia, en un episodi de guerra, el general va manifestar que si podia canviat el color de la roba de la seva tropa, l’enemic no distingiria del propi el seu exèrcit, i li fóra possible una sorpresa. Sant Martí va preguntar al seu general de quin color creia que fóra bo que anés vestida la tropa. El general digué que de verd. El soldat sastre i sant, amb set pàmpols de figuera i sense fil, agulla ni cap altre element, en una estona va fer la roba convenient per a tota la tropa, que va poder-se vestit de verd com li calia.

SANT ALBERT EL MAGNE

PER a la icterícia o fel sobreeixit era invocat sant Albert el Magne, que veneraven les monges carmelites del convent del carrer de l’Hospital, vora del de la Cadena, davant de la Riera Baixa d’En Prim.

Avui tenia lloc una fira molt important al llogarret andorrà d’Ordino. Com que no se n’havia feta d’altra a la vall des de l’octubre, era molt concorreguda de firaires i de compradors, que hi acudien de tota la vall i de moltes poblacions foranes veïnes. A més dels articles propis de fira, s’hi venien tota mena d’atuells propis de la vida rural i muntanyenca.

Sant Albert el Magne, segons una estampa que encapçala els seus goigs. (Col. de l’autor.)

Costumari català - 3. Corpus. Primavera
coberta.xhtml
sinopsi.xhtml
titol.xhtml
info.xhtml
exlibris.xhtml
nota_ed_dig.xhtml
Corpus.xhtml
Section0001.xhtml
Section0002.xhtml
Section0003.xhtml
Section0004.xhtml
Section0005.xhtml
Section0006.xhtml
Section0007.xhtml
Section0008.xhtml
Section0009.xhtml
Section0010.xhtml
Section0011.xhtml
Section0012.xhtml
Primavera.xhtml
Marc.xhtml
Section0013.xhtml
Section0014.xhtml
Section0015.xhtml
Section0016.xhtml
Section0017.xhtml
Section0018.xhtml
Section0019.xhtml
Section0020.xhtml
Abril.xhtml
Section0021.xhtml
Section0022.xhtml
Section0023.xhtml
Section0024.xhtml
Section0025.xhtml
Section0026.xhtml
Section0027.xhtml
Section0028.xhtml
Section0029.xhtml
Section0030.xhtml
Section0031.xhtml
Section0032.xhtml
Section0033.xhtml
Section0034.xhtml
Section0035.xhtml
Section0036.xhtml
Section0037.xhtml
Section0038.xhtml
Section0039.xhtml
Section0040.xhtml
Section0041.xhtml
Section0042.xhtml
Section0043.xhtml
Section0044.xhtml
Section0045.xhtml
Section0046.xhtml
Section0047.xhtml
Section0048.xhtml
Section0049.xhtml
Maig.xhtml
Section0050.xhtml
Section0051.xhtml
Section0052.xhtml
Section0053.xhtml
Section0054.xhtml
Section0055.xhtml
Section0056.xhtml
Section0057.xhtml
Section0058.xhtml
Section0059.xhtml
Section0060.xhtml
Section0061.xhtml
Section0062.xhtml
Section0063.xhtml
Section0064.xhtml
Section0065.xhtml
Section0066.xhtml
Section0067.xhtml
Section0068.xhtml
Section0069.xhtml
Section0070.xhtml
Section0071.xhtml
Section0072.xhtml
Section0073.xhtml
Section0074.xhtml
Section0075.xhtml
Section0076.xhtml
Section0077.xhtml
Section0078.xhtml
Section0079.xhtml
Section0080.xhtml
Section0081.xhtml
Section0082.xhtml
Section0083.xhtml
Section0084.xhtml
Section0085.xhtml
Juny.xhtml
Section0086.xhtml
Section0087.xhtml
Section0088.xhtml
Section0089.xhtml
Section0090.xhtml
Section0091.xhtml
Section0092.xhtml
Section0093.xhtml
Section0094.xhtml
Section0095.xhtml
Section0096.xhtml
Section0097.xhtml
Section0098.xhtml
Section0099.xhtml
Section0100.xhtml
Section0101.xhtml
Section0102.xhtml
Section0103.xhtml
Section0104.xhtml
Section0105.xhtml
Section0106.xhtml
Section0107.xhtml
Section0108.xhtml
Section0109.xhtml
Section0110.xhtml
Section0111.xhtml
nota_balls.xhtml
autor.xhtml
notes.xhtml