ERA DIFÍCIL L’AMOR

Era difícil l’amor
els diumenges a la tarda,
sortint del cine a l’hivern,
al Passeig del Cementiri.
Petons de llavis rostits
incendiaven la boira.
De pedra tosca, la mà,
mà glaçada, s’esquitllava
cap al marbre del teu pit
i no: que la carn glatia
i jo: per sempre aquest niu.
Ara, quan de nit el xiscle
s’apodera, tenebrós,
dels xiprers de verda flama
i sóc, dins la fosca, sol,
em ve a besar una fantasma,
cara blanca i llavis roigs.
I et recordo, a tu et recordo,
i recordo el que vam ser
entre petons i abraçades,
tardes de diumenge al banc
del Passeig del Cementiri.