En la ignorància

En la ignorància

provem de ser feliços.

Però a voltes es fa evident

que mans invisibles ens empenyen

lluny d’allò que desitgem.

I com una banya de cargol tocada amb el dit

que ràpid ens arronsem.

Qui no gaire, qui no gens,

vol reconèixer-ho:

nosaltres ens posem els entrebancs

i donem veu al diable que ens enganya.

Què no daríem

perquè, com un sabó mullat per sobre un vidre,

tot llisqués més fàcilment.