Gosadia

Hi ha belleses que t’abrusen

i els ulls no es dignen

a mirar altra cosa.

Desitges aleshores

com l’antropòleg que enveja la vida primitiva

dels salvatges, i contemples amb ràbia

les teves sabates de ciutat.

Per reafirmar-te, o per consol,

et dius: si els besava ja no em desclavava

d’aquells llavis.

D’això ja n’has parlat molts cops

i no pots pas anar repetint

sempre el mateix.

Deixa’t de fleumeries

i endinsa’t a les muntanyes enselvades

de la gosadia.

Cap atleta no rep la corona

sense haver suat.