No em blasmeu pas

Per motius que ara no puc explicar,

sovint se m’encaua la pensa

dins un somni, la vista perduda

cap al lluny.

Se m’afiguren ciutats

de cara al mar, o el bullici d’un basar

—les cames tenen fam de córrer-hi—,

i borrosament, per uns instants,

també somriures, carícies,

tremolors…

i pocs més detalls

podria dar-vos.

No em blasmeu pas:

per molts records camino enlluernat

o tot negreja.