És una olor difícil d’oblidar,

recorre sense por els badius, esquerpa.

Llisca pel cos, s’arrapa, com insectes

de curta vida, a les vestidures.

Incorpòria, densa, ofenosa,

és present en tots els camins d’Europa.

Tu encara la pots sentir (Primo Levi

te la va fer olorar en els llibres), crits,

esgarips, mostres de dolor, enceten

ferides per on navega l’olor.

Tan sols mira al teu voltant, tots els ulls,

grisos, negres, marrons, els grocs dels gats,

els espessos d’aigua densa dels gossos,

han adoptat els colors que amb els anys,

—potser ja més de cinquanta, ha dictat

el gas que s’esllavissa entre nosaltres.

No són sinó metàfores trencades

de móns que no acabem de construir.