Se’ls ha acabat pixar fora de test

Una resolució referent al municipi de Caldes de Montbui, que fa jurisprudència, deixa clar que els ajuntaments s’han de limitar a aprovar en els seus plenaris allò sobre què tenen competència, i no envair àmbits que els són aliens, com la sobirania nacional, la monarquia o la justícia

26 D’AGOST DE 2019

Els brindis al sol a què ens tenen acostumats els darrers anys els ajuntaments, en forma de mocions sobre temes tan aliens a les seves competències com la declaració d’independència de Catalunya, la llibertat de presos que es troben en mans de la justícia o la reprovació de la monarquia com a sistema democràtic espanyol, tenen els dies comptats. No serem tan optimistes de pensar que d’ara endavant els consistoris es dedicaran a governar pels seus ciutadans, però, si més no, els plens municipals deixaran de ser escenaris teatrals. Escenaris teatrals en què, per més inri, l’obra més representada és la shakespeariana Molt soroll per no res. Hi posa fi una sentència del Tribunal Suprem que senta jurisprudència i limita la capacitat dels ajuntaments de fer pronunciaments polítics que vagin més enllà de les competències municipals.

El Tribunal Suprem ha anul·lat recentment l’acord d’un consistori de Barcelona amb el qual es declarava «territori català lliure i sobirà», com el que també s’ha aprovat en diverses localitats gironines. L’alt tribunal va anul·lar el mes de juny un acord del ple de l’Ajuntament de Caldes de Montbui de principis del 2013 en el qual declaraven el municipi com a «territori català lliure i sobirà» i demanaven al Parlament que treballés «per aconseguir aquesta fita». El tribunal culmina d’aquesta manera una batalla legal que va començar fa sis anys després d’un recurs interposat per la delegació del Govern a Catalunya. A Girona, força ajuntaments també han sigut denunciats per l’Estat per haver aprovat mocions similars a la de Caldes.

El Suprem justifica l’anul·lació de l’acord del ple de Caldes de Montbui argumentant que es troba «al marge de les qüestions d’interès municipal i de les competències» de l’entitat local. Per aquesta raó, el tribunal ha suspès el pronunciament de Caldes de Montbui i crea jurisprudència, per la qual cosa limita l’abast del que poden aprovar els ajuntaments.

Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional, confirmava a Diari de Girona la importància de la sentència, ja que crea jurisprudència. La sentència no té efectes retroactius sobre la resta de municipis que han aprovat similars mocions, però «incrementa la possibilitat de futurs recursos», apunta Arbós. Així, d’ara endavant, si un ajuntament preveu votar un tema que surt de les seves competències, es pot impugnar l’ordre del dia i demanar al jutge que suspengui cautelarment la votació. «Si el jutge hi accedeix —i ara té jurisprudència que ho avala— i es tira endavant igualment la votació, podria acabar essent un delicte de desobediència», apunta Arbós.

El Suprem assenyala que és evident «la falta de competència municipal» per dictar un acord sobre la independència de Catalunya, i al·lega que «no existeix entre les competències municipals» cap atribució «que consenteixi a un municipi intervenir en aspectes d’evident transcendència constitucional». Remarca també que les declaracions han de respectar «en tot cas» la Constitució i l’ordenament jurídic. A Girona hi ha molts ajuntaments que van aprovar mocions similars a la de Caldes, ara declarada il·legal, entre ells el de Girona.

Arbós va més enllà i recorda que «les institucions no tenen llibertat d’expressió, que és un dret individual», i per tant no s’hi poden acollir per fer tota mena de declaracions. «Això inclou altres declaracions que ens poden semblar a tots “simpàtiques”, com ara a favor de les dones, dels refugiats, etc., que són temes també fora de les competències municipals», remarca el catedràtic.

Anant més enllà, la sentència es podria fer extensiva als ajuntaments que s’han afiliat a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI)? Arbós creu que sí: «És comparable, perquè és un acord per sumar-se a una hipotètica independència, per a la qual els ajuntaments no tenen competència. En aquest cas, a més, amb l’agreujant que suposa una despesa de diners públics». De fet, hi ha força municipis que van ser denunciats per haver pagat la quota d’afiliació a l’AMI. A Girona, són 207 els ajuntaments que paguen religiosament la quota a l’AMI. O sigui, són 18 els que no hi estan afiliats.

D’altres estan denunciats precisament per haver aprovat mocions que surten de la seva competència, com els que van aprovar mocions de suport a la resolució del Parlament que reprovava la posició del rei Felip VI, «la seva intervenció en el conflicte català i la seva justificació de la violència exercida pels cossos policials l’1 d’octubre del 2017». Es tracta de Sant Julià de Ramis, Bolvir, Riudellots de la Selva, Torroella de Montgrí, Maià de Montcal, Pont de Molins, Vilabertran, Sant Gregori i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, als quals la Subdelegació va denunciar el passat març.

Un altre exemple a les comarques de Girona és Llançà, contra qui el Ministeri de Defensa va presentar un recurs contenciós administratiu el 2017 per haver aprovat una moció en què es demanava el cessament de maniobres militars al seu terme i es declarava territori desmilitaritzat.

També són força els ajuntaments denunciats per la Subdelegació del Govern a Catalunya per no hissar la bandera espanyola a la façana. En aquest àmbit sobre què poden lluir les façanes oficials, Arbós considera que «només pot haver-hi els símbols oficials. Això inclouria fins i tot les pancartes en favor dels gais, o la de “Volem acollir”, però almenys aquestes defensen valors constitucionals».

Igual passa al Parlament

El que passarà ara als municipis és el mateix que ocorre al Parlament, des que el Tribunal Constitucional va anul·lar la resolució en la qual es definia Catalunya com un «subjecte jurídic i polític sobirà». El tribunal va declarar «inconstitucional i nul» el principi segons el qual «Catalunya té caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà».