Ella, curiosa, inquieta, desperta i llaminera, gaudia del jardí, on no feia ni fred ni calor i on creixien arbres agradables de mirar, amb fruits bons per menjar. Es delia pels gerds, les maduixes, el raïm i les cireretes d’arboç, i assaboria aquesta fruita mentre contemplava, plaent, els arbres, que, situats al centre, presidien tot l’espai: l’arbre de la Vida i l’arbre del Coneixement del Bé i del Mal. A prop, riallera, hi havia una bella font d’on brollaven els quatre rius que regaven el Paradís: Tigris, Eufrates, Pison i Gihon.

Hi vivien tranquils, sense témer res, sense haver de treballar i sense envellir. Tots dos creats pel Pare a l’uníson i tots dos obedients a la Seva Voluntat.